El president d'Indra, Marc Murtra, adverteix que "Europa no ha de deixar que es perdi la guerra a Ucraïna" malgrat que no té "autonomia estratègica plena" perquè depèn del seu aliat. els Estats Units. En un col·loqui en el Círculo Ecuestre de Barcelona, es va referir al paper d'Indra en el camp de la tecnologia de Defensa, però també en el de l'espai i la transformació digital. Va negar que el govern espanyol mani a la companyia.
Murtra va parlar davant d'uns 40 empresaris entre quals hi havia el proper president de Barcelona Global, Ramon Agenjo (Damm i Cacaolat), i el recentment nomenat president dels empresaris gallecs a Catalunya, l'hoteler Amancio López (Hotusa). Aquests van ser els seus comentaris més destacats:
• El govern espanyol. Va assegurar que l'executiu de Pedro Sánchez "no mana" a Indra entre altres motius perquè la SEPI només nomena tres consellers dominicals dels 16 que formen el seu consell. Va recordar que "les grans decisions, les de risc, sempre s'han adoptat amb un ampli consens". Però va admetre que el principal client és el Ministeri de Defensa, lfet que suposa una "alineació" amb el govern espanyol.
• Arribada a Indra. Va reconèixer que "hi va haver soroll de rebuig" quan el 2021 va ser nomenat president d'Indra en substitució de Fernando Abril-Martorell perquè alguns van considerar la seva arribada "abrupta" o "inapropiada". Sobre la seva adaptació a la capital de l'Estat, va indicar que hi ha diferències entre Madrid i Barcelona en el que va denominar "el món de les credencials", que van des de la manera de vestir a la terminologia, que són diferents.
• Sobirania estratègica. Va reconèixer que "la UE no tenen autonomia estratègica plena" perquè, per exemple, en el cas de la guerra a Ucraïna, "depèn del seu aliat dels Estats Units". I va subratllar que la sobirania estratègica suposa sobiranies compartides. Va precisar que un exemple d'això és la col·laboració entre Espanya, França i Alemanya per crear l'avió de combat d'última generació.
• Guerres. A una pregunta de si la creixent conflictivitat beneficiava el negoci d'empreses com Indra, va defensar que "sense política de Defensa no existeix societat". "Crec en Occident, en la Democràcia i en la pau, però també en la capacitat de defensar-se". Va precisar que no es dediquen a una determinada política de defensa sinó a executar projectes tecnològics. I va assegurar que "en un món més pacífic hi hauria més inversió tecnològica i científica".
• Europa com a potència. Sobre aquesta qüestió, com a president d'Indra, va afirmar que veu "el vas bastant ple". Va posar de relleu el desenvolupament de les vacunes europees contra el Covid-19. Tanmateix, va assenyalar que posar-se d'acord en una unió de 27 països costa, i va esmentar dos àmbits en els quals no hi és Europa: entre les 10 principals companyies mundials i en la Intel·ligència Artificial generativa, que és un fenomen dels Estats Units.
• El poder de la tecnologia. Va assenyalar que el cost d'enviar un quilogram de pes a l'espai ha caigut en picat. Ara costa 20 vegades menys del que havia valgut. I va recordar que hi ha una renovació tecnològica que té a veure amb l'IA i l'espai.
• IA i fake news. La realitat és que el cost de generar informació ha caigut en picat i també el de llançar informació falsa. Va constatar que "totes les disrupcions tecnològiques han estat duríssimes" i han tingut conseqüències, també negatives, com en el cas de la informació falsa. I va posar un altre exemple, l'avió i el motor de combustió, que van suposar una disrupció tecnològica, van portar a la Segona Guerra Mundial.
• Política. Es va definir com "una persona d'ordre, de processos, que li agrada el rigor i l'excel·lència, així com l'estabilitat, que sigui fàcil entendre on som i cap a on anem". Però va afegir que també està a favor "que les coses canviïn, de la ciència i de la tècnica". Sobre política, va indicar que és "complicada" "difícil d'exercitar-la". Per això va advocar "per no ser tan durs amb els nostres representants, ni amb els que ens agraden ni amb els que no".
• Guerra a Ucraïna. "Europa no ha de deixar que es perdi aquesta guerra" perquè "no és acceptable que un país n'envaeixi un altre que ha reconegut en tractats internacionals". Sobre un possible vencedor del conflicte, va apuntar que "diria que ara mateix hi ha un empat, no veig que Rússia estigui guanyant la guerra". Considera que "la situació està estancada".
• Resultats d'Indra. En els últims tres anys, Indra ha canviat d'estratègia i de consell d'administració mentre les seves accions han multiplicat el seu valor. Tanmateix, va indicar que no s'"obsessiona" pel preu de l'acció malgrat que permet veure com el mercat valora la companyia. Va subratllar que resultats del primer trimestre han estat "els millors de la història, molt per sobre de les previsions".
Precisament, Indra va tancar el primer trimestre d'aquest any amb una facturació de 1.118 milions d'euros, un 21,9% més que en el primer trimestre de l'exercici anterior, i va guanyar 61 milions d'euros de benefici net, un 40,1% més. La companyia està centrada en el "desplegament efectiu" del seu nou pla estratègic.
El 2023, va obtenir uns ingressos de 4.343 milions d'euros. Preveu facturar 6.000 milions d'euros el 2026 i assolir un volum de negoci de 10.000 milions d'euros el 2030. Compta amb més de 57.000 empleats, presència local a 46 països i operacions comercials en uns altres 140 països. És una de les grans companyies globals de defensa, aeroespai i tecnologia, així com líder en transformació digital i tecnologies de la informació a Espanya i Llatinoamèrica a través de la seva filial Minsait.
Recentment, Marc Murtra va guanyar més poder executiu dins d'Indra precisament en un moment en què s'ha disparat la despesa militar. És l'encarregat d'interlocutar amb els governs, ja sigui l'espanyol o els d'altres països amb l'objectiu d'internacionalitzar el negoci. El consell d'administració d'Indra va aprovar per unanimitat, en la seva reunió de l'abril passat, aquests nous poders que exerceix coordinant-se amb el conseller delegat, José Vicente de los Mozos. Murtra també es va situar al capdavant del departament jurídic i del de relacions institucionals.
També és conseller d'Ebro Foods, ITP Aero i patró de la Fundació La Caixa. En l'àmbit públic, anteriorment va ser director general de Red.es i cap de gabinet de Joan Clos en la seva etapa de ministre d'Indústria (2008-2010). Va començar la seva carrera professional al sector nuclear, al Regne Unit.