El cantant i compositor Marc Parrot, conegut artísticament a finals de la dècada dels noranta per El chaval de la peca, s’ha passat al món industrial. Ha creat una empresa per dedicar-se al sector de les resines.

Marc Parrot acaba de constituir l’empresa Parrot Resines Naturals SL. L’objecte social declarat és el desenvolupament tecnològic de productes en l’àmbit de les resines i la seva comercialització, segons consta en el butlletí del Registre Mercantil (BORME). Ell mateix apareix com a administrador únic. La seu social d’aquesta nova empresa està a Sant Quirze de Safaja, una localitat de menys de 700 habitants del Moianès on també té un estudi de gravació musical.

Sempre s’ha dedicat a la música, com a intèrpret, compositor o productor, i a la televisió. Des de fa uns anys administra l’empresa Gravacions Silvestres, un estudi de gravació situat en una urbanització de Sant Quirze de Safaja, entre camps i boscos. Però ara també estarà al capdavant d’una empresa molt diferent, dedicada al desenvolupament tecnològic de resines.

Marc Parrot Rufias, de 57 anys, va començar professionalment en el món de la música a principis dels noranta en el grup Regreso a las minas, que va treure un únic disc al mercat, abans d’iniciar la seva carrera en solitari. Va llançar diversos discos, però la fama li va venir per un projecte artístic, El Chaval de la peca, que es va donar a conèixer en una gala de Cap d’Any de Televisió de Catalunya i en un anunci de la companyia de telefonia Amena (anys desprès s’integraria a Orange). La seva imatge i el repertori dels anys setanta el va convertir en un fenomen de masses. La cançó ‘Libre’, una adaptació del tema de Nino Bravo, o ‘A-Ba Ni-Bi’, guanyadora d’un festival d’Eurovisió, el van col·locar al capdavant de les llistes d’èxits.

Al cap de dos anys, el 1999, va decidir acabar voluntàriament amb el personatge malgrat la fama i els diners que li va proporcionar. En el concert de comiat va anunciar que El Chaval de la peca se n’anava a Miami i no ha tornat mai. Va rebre ofertes per recuperar el personatge però les va rebutjar.

En una entrevista a El Nacional fa sis anys, va assenyalar que “allò va ser una broma que va estar molt bé i amb la qual ens ho vam passar molt bé i vam guanyar molts diners. Ho vaig acabar quan ho volia acabar. Sí que al cap d’un temps em van proposar fer un altre disc de versions i em van fer una molt bona oferta. M’ho vaig plantejar, però, al final, vaig dir que no perquè no em calia, ja tenia el que necessitava per viure i tenia ganes de fer coses diferents”.

Ha col·laborat amb TV3 en programes musicals i en la composició de sintonies. És l’autor de la majoria de les cançons del Club Super 3, espai infantil del qual en va ser director. L’octubre passat, va estrenar a Manresa el musical Anselm, amb la Coral Sant Jordi, basada en la vida de Josep Anselm Clavé (1824-1874), el gran impulsor del moviment coral català. En la creació d’aquest espectacle hi va intervenir Parrot, la directora Judith Pujol i el dramaturg Ferran Dordal.