La caixa rural cooperativa CaixaGuissona, pertanyent al grup corporatiu bonÀrea Agrupa, ha tancat l’exercici de 2024 amb creixements molt significatius en el negoci financer i també en el nombre de clients. Ha estat “un any excepcional, molt complet”, en línia amb l’exercici precedent de 2023, i s’han superat “totes les previsions”. La qual cosa demostra, segons el seu director general, Martí Bravo, que “CaixaGuissona té cabuda en un mercat financer d’una gran competència”.
Bravo valora encara més que aquest posicionament “l’estem aconseguint amb una banca totalment digitalitzada, una cartera de passiu i d’actiu molt simplificada -sense comissions i tipus d’interès molt competitius- i amb la màxima transparència i solvència”, manifesta en una entrevista a ON ECONOMIA. És “una banca molt simple, de proximitat, on captem dipòsits dels clients que remunerem en funció dels tipus del mercat -actualment al 2% a 12 mesos, per sobre de la mitjana del sector- i sense cap mena de condicions, ni lletra petita”, assenyala Bravo.
Aquesta és una de les raons que, a parer del director general, a qui li agrada destacar que són el tercer banc de Catalunya, fa que “CaixaGuissona registri uns creixements molt significatius”. Aquestes dades del balanç de 2024 es donaran a conèixer el pròxim 15 de maig, durant l’assemblea general de l’entitat, i “no seria adequat avançar-les perquè ens devem als socis i més de 95.000 clients de l’entitat, que opera com a Caixa Rural de Guissona – Societat Cooperativa de Crèdit, des del 1963. “Però en qualsevol àmbit del negoci hem estat per sobre de les xifres de 2023, que ja va ser un any molt significatiu”, concreta.
El 2023, CaixaGuissona va obtenir un benefici net d’11,9 milions d’euros -més del doble dels 5,76 milions del 2022-, i com van dir, va ser “el millor exercici de la història, amb un creixement de la base de clients de prop d’11.000 nous dipositants”, i es va arribar a la xifra de 85.000. El negoci del 2023, que inclou préstecs i estalvis dels clients i socis gestionats per l’entitat, va ser de 1.849,49 milions, amb un augment anual del 12,89%.
Per tant, el ritme de creixement del 2024, estarà en aquesta línia. En referència al nombre de clients, s’ha superat la xifra de 1.000 nous impositors de mitjana al mes. A hores d’ara, ja en són més 95.000 entre particulars -d’una edat mitjana de 40 anys-, pimes i grans empreses. Del total, un 18% són socis cooperativistes arrelats a la corporació empresarial bonÀrea Agrupa. El grup inclou bonÀrea Cooperativa, CaixaGuissona i bonÀrea Corporació; i la Fundació bonÀrea.
Creixement per la mateixa dinàmica del negoci
Abordant el tema de l'opa que el BBVA ha llençat sobre el Banc Sabadell i sobre com haurà de créixer CaixaGuissona, el seu màxim directiu argumenta que “el creixement serà causat pel mateix dinamisme de l’entitat; serà natural, agafant clients i volum”. És a dir: “creixerem de manera sostenible i digerible, amb una cartera de productes que segueixi aportant valor”.
A CaixaGuissona, el client és divers i, cada vegada més, “estem captant estalviadors de Barcelona i Tarragona”; de manera que s’eixampla l’àrea d’influència de l’entitat que, pels seus orígens, està molt centrada a la demarcació de Lleida, que acapara el 50% del total.
Per abastar la demanda, Caixa Guissona disposa de 4 oficines físiques. Dues a Lleida -a Guissona, amb la central del grup, i la capital Lleida-, Barcelona i Reus. És una estructura que ja cobreix les necessitats de la clientela. “No tenim cap pla per estendre la xarxa d’oficines” perquè això incrementaria l’estructura i els costos i “potser s’hauria d’acabar repercutint en el client”; a més, “la digitalització dels potencials clients també és més elevada”. A la caixa rural de Guissona – Societat cooperativa de crèdit, en mans dels socis cooperativistes, la partida de les comissions només suposa un 2% del negoci total i a més s’estableixen quan els productes els han de gestionar terceres entitats -com pot ser el cas dels fons d’inversió- perquè donin serveis als clients que la mateixa entitat no pugui atendre.
Alhora, “som hipereficients amb la nostra operativa”; de fet, segons Bravo, són “l’entitat més eficient d’Espanya”. L’assistència telemàtica pren un paper destacat en aquesta entitat financera, que disposa d’un equip de 70 professionals.
“El dinamisme comercial que hem tingut en els últims 5 anys ha estat exponencial”, confirma Bravo. El creixement en nombre de clients ha anat acompanyat d’un reforç de la plantilla perquè “no hem de perdre la nostra essència: atenció de proximitat al client”. Valora que el boca-orella hi fa molt i la satisfacció del client, també.
La porta oberta a l’Aragó
Aquest dinamisme comercial que va in crescendo “potser caldrà explorar noves implantacions amb oficines a, per exemple, Girona o la Catalunya central”, aventura Bravo, malgrat que insisteix que no és el seu objectiu. També deixa la porta oberta a cobrir més àmpliament la zona de l’Aragó d’on, ara mateix, provenen entre un 2% i un 3% dels impositors, de ciutats com Osca i Saragossa. De fet, el grup bonÀrea està ultimant l’entrada en funcionament total d’un segon centre alimentari, on inverteix uns 400 milions d’euros, al municipi d’Épila, a 34 quilòmetres de Saragossa.
El 50% dels clients estan a territori lleidatà, i prop d’un 7% ja són de Girona, i la resta a Barcelona -que ha fet un salt important en els darrers anys- i Tarragona.