Durant tota la setmana del 8M, Dia Internacional de la Dona, s’han publicat molts estudis sobre la presència de dones a les empreses i, més concretament, en càrrecs directius. A ON ECONOMIA ens hem fet ressò d’alguns, com els de la Cambra de Comerç i el d'Atrevia i l'IESE. Les xifres dels diferents estudis no coincideixen al 100%, però sí que mostren un punt en comú: estem lluny de la paritat a les cúpules empresarials i no s’avança prou ràpidament.

Més enllà de les dades, alguns estudis assenyalen causes, com la manca de mesures que a la pràctica generin una igualtat d’oportunitats que permeti a les dones optar als mateixos càrrecs que els homes, o la tendència creixent a apostar per sectors molt masculinitzats mentre no es fa una feina efectiva per feminitzar-los. En aquests estudis ens hem aturat, i hem volgut sentir també les veus que, des del món de l’empresa, estan lluitant perquè això canviï.

L’enquesta de la Cambra de Comerç de Barcelona, amb respostes de més de 2.300 empreses, reflecteix que el percentatge de dones treballant al sector privat ha baixat entre el 2018 i el 2024, del 41,4% al 41,1%, mentre que el de dones en llocs de responsabilitat ha crescut, però només sis dècimes, i no arriba ni a una de cada quatre: el tant per cent és del 24,3%.

Sílvia Bach (Cambra de Comerç): "La igualtat ens interpel·la a tots, no només a les dones”

Les causes que recull l’informe es troben en la poca implantació de polítiques d’igualtat. Si bé en els últims anys s’ha avançat, encara estan lluny d’estar generalitzades. En l’àmbit de la igualtat per a la promoció interna, només un 48% de les empreses té polítiques que fomenten la paritat en els càrrecs directius, el mateix percentatge que admet no tenir-les. La resta no respon.

Un 38,5% de les empreses no fa formació en matèria d’igualtat, mentre que hi ha un 29% que ni tan sols té pla d’igualtat, segons l’enquesta. La flexibilitat horària sí que està implantada (76%), però el foment del teletreball (40%) i l’horari laboral europeu (44%), mesures de conciliació que, tot i que són per tothom, ajudarien més a les dones, que encara porten majoritàriament el pes familiar, no són encara majoritàries a l’empresa catalana.

Beatriz Fernández-Tubau (Foment): “Els homes han d’entendre que la igualtat és un pas endavant"

Sílvia Bach, presidenta de l’Observatori Dona, Empresa, Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, va valorar que cal un canvi de mentalitat de la societat i que “ens falta formació” per aconseguir-ho. “La igualtat ens interpel·la a tots, no només a les dones”, va dir.

Un dels principals problemes és que el canvi s’ha de fer en doble direcció: perquè les dones agafin parcel·les fins ara destinades als homes, aquests han d’assumir la feina que fa la dona fora de l’àmbit professional. “Les dones hem entrat al món econòmic i empresarial, i sembla que ja està tot fet. Però els homes no han entrat al món de la cura de les persones”, va lamentar Bach.

Creix la masculinització de l'economia

L’empresària va fer referència també a “sectors que no permeten la conciliació”, que fan que les dones s’acaben movent cap a altres sectors. En aquest fet aprofundeix un altre informe, en aquest cas de Pimec, que mostra com, en alguns àmbits, la societat no està avançant cap a la paritat sinó que el model productiu actual està afavorint la masculinització, perquè s’està apostant per sectors amb més presència d’homes.

L’estudi de la patronal de petites i mitjanes empreses assegura que el 63% dels llocs de treball projectats amb els fons Next Generation a l’Estat estaven destinats a homes. Això es va produir perquè els fons europeus i els PERTE s’han centrat en sectors com els semiconductors o el cotxe elèctric, on les dones només representen aproximadament un de cada quatre empleats.

“Totes les xifres que estem coneixent marquen un retrocés”, alerta Maria Teixidor, presidenta de la Comissió Dona i Empresa de Pimec. “El sistema està perpetuant una desigualtat de gènere” amb els fons NextGen, perquè ha apostat per sectors “que no tenen perspectiva de gènere”, fet que considera “gravíssim”, ha explicat a ON ECONOMIA.

Maria Teixidor (Pimec): "El sistema està perpetuant una desigualtat de gènere". El 63% de l'ocupació dels NextGen va ser masculina

“Hi ha una bretxa sectorial. La dona està situada en sectors que no són tractors de l’economia, com els serveis, que no són generadors de valor afegit”, i s’està perpetuant perquè en la modernització de la indústria i els sectors tecnològics no s'ha tingut en compte la dona, assegura. “He vist casos fins i tot ridículs, d’empreses industrials on les dones no van perquè no hi ha vestidors per dones, o monos per dones”.

Aquest fenomen amb els fons europeus podria explicar que el percentatge de dones a les empreses hagi retrocedit, com recull l’informe de la Cambra. Hi coincideix Beatriz Fernández-Tubau, presidenta de la Comissió d’Igualtat de Foment del Treball, que lamenta que els sectors de més prestigi i més ben remunerats estiguin més masculinitzats i no es reverteixi aquesta situació.

“En l’índex europeu d’igualtat, Espanya té un 76, mentre que la mitjana de la UE és 70, som quarts darrere de Suècia, Països Baixos i Alemanya. Està bé, però ens falta bastant”, explica Fernández-Tubau. “Es tracta d’aprofitar el talent, no pots deixar al marge la meitat de la societat”, afegeix a ON ECONOMIA.

L'impacte dels plans d'igualtat

Per a la presidenta de la Comissió d’Igualtat de Foment, els plans d’igualtat són una eina útil, perquè “són molt ambiciosos” i se’n fa un seguiment, tot i que admet que sovint són feixucs per a les empreses, per la “proliferació de lleis” i la gran quantitat de paperassa que impliquen.

En canvi, Teixidor no els considera efectius: “Els plans d’igualtat s’han convertit en una check list, que les empreses fan per complir l’expedient, però els hi fa mandra. Fer un pla d’igualtat i guardar-lo en un calaix no canvia res, no transforma la realitat. Calen actuacions que canviïn la realitat”.

Una política possible per canviar la tendència que proposa la presidenta de la Comissió Dona i Empresa de Pimec és vincular les ajudes públiques a la paritat: “Cal dotar de perspectiva de gènere les ajudes, que es donin a empreses que demostrin igualtat i presència de la dona en llocs de responsabilitat”.

Un canvi de mentalitat de l'home

Teixidor i Fernández-Tubau coincideixen amb Bach en què cal un canvi de mentalitat i que l’home entri en l’àrea de la cura de les persones. “Les dones dediquen dos terços del dia a les feines no retribuïdes i els homes, només un terç. Hem d’aconseguir que l’home entri en la part de feines no retribuïdes. Si hem d’explicar a les dones que poden entrar en sectors industrials, també als homes que han d’entrar en la cura de les persones”, diu Teixidor.

“Moltes vegades, les mesures de conciliació se’ns mengen, perquè la majoria de persones que se les agafen som dones. Són coses que es donen per suposades i suposen un biaix de gènere”, explica Fernández-Tubau. Per combatre-ho, cal un canvi social. “Els homes han d’entendre que la igualtat és un pas endavant. Però no és un tema d’enfrontament amb l’home, és un tema de complicitat”, conclou.