Els aranzels dels Estats Units a la Unió Europea, suspesos durant 90 dies després de la treva de Trump que la UE va respondre amb una altra pausa, sacsegen els mercats i les empreses exportadores de tot el món. També les catalanes, que s'hi juguen part dels 4.351 milions d'euros que hi exporten. Si es reactiven els aranzels, estaran amenaçades per un gravamen del 25%, l'anunciat per Trump, que pot tenir un efecte en la facturació de les 3.000 empreses catalanes que hi exporten, però només, també en les que estan afectades indirectament i en el Producte Interior Brut total català. Però quina és la dimensió dels Estats Units en comparació amb altres mercats? On exporta més Catalunya? Quins són els sectors més actius? 

En total, les exportacions catalanes van arribar als 18.345 milions l'any passat. El mercat de la potència nord-americana estava a l'alça quan Donald Trump va anunciar els seus aranzels i havia ajudat a diversificar unes exportacions molt enfocades en la Unió Europea. Del 2023 al 2024, va passar de ser el setè mercat amb 3.647,5 milions i un 3,6% del total a aquests 4.351 milions, 700 més, escalant un lloc fins a la sisena posició en exportacions, primera fora d'Europa. Va augmentar un 0,8% el seu pes fins al 4,3%, sempre amb xifres de l'ICEX recollides per l'informe d'Acció d'exportacions del 2024, del departament d'Empresa i Treball.

 

 

Es tracta d'un pes significatiu, però no sembla tan complicat de diversificar en general si ens atenim a la importància dels mercats on més s'exporta i al potencial d'altres molt poblats, en creixement i encara amb poques exportacions. Una altra cosa serà l'efecte en grans empreses catalanes o alguns sectors que tenen gran part del seu negoci allà, com ara Fluidra, Puig o Grifols, que, tanmateix, pot atenuar el cop perquè hi té fàbriques. 

Un mercat sobretot europeu

Si comparem amb la principal destinació exportadora de Catalunya, que és França, els Estats Units són un mercat tres vegades inferior que el país veí per a l'empresa catalana. A França les empreses catalanes exporten un total de 15.784 milions, un 15,8% del total. Alemanya, amb 10.909 milions i un 10,9% del total, Itàlia (un 8,9% amb 8.957 milions), Portugal (6.410 milions) i Regne Unit (4.604 milions) són els països que superen els Estats Units com a mercat principal. Turquia, Països Baixos i Polònia en són els perseguidors, amb quantitats tots ells entre els 2.400 i els 3.000 milions i percentatges un pes d'entre el 2,4 i el 2,7% cadascun dels països. 

Els petits països europeus tenen, per tant, un pes encara superior en les exportacions que no pas els grans països emergents, amb poblacions molt més elevades, però unes distàncies físiques o culturals que compliquen els grans enviaments a petites empreses.

Explorant nous mercats

La Xina, que és la segona potència econòmica i el país més poblat del món amb 1.400 milions de persones, ocupa tan sols el lloc número 15 amb 1.842 milions en exportacions totals. L'aplicació d'aranzels a l'automòbil elèctric xinés i cert recel pel seu control de la cadena de subministrament en tots els productes i la capacitat de vendre'ls més barats pot haver reduït la seva expansió i, de fet, durant el 2024 les exportacions van caure un 21,8%. Però l'apropament del president espanyol, Pedro Sánchez, que just torna d'un viatge a la Xina en el que l'ha defensat com a soci comercial fiable, pot redefinir aquesta balança i rebre una part de les exportacions que anaven a parar als Estats Units. 

Ara bé, en la seva compareixença de la setmana passada, l'Associació d'Empreses Industrials Internacionalitzades (Amec) va apuntar el potencial d'altres dues destinacions: el Marroc i l'Índia. Les seves xifres veuen que l'Índia és un objectiu per una de cada quatre empreses enquestades, que la venda als mercats asiàtics ha augmentat un 4,5% i que el Marroc atreu un 7,9% més d'exportacions. 

Al balanç d'Acció, el creixement del Marroc encara és més pronunciat que al d'Amec i va créixer el 2024 un 9,5% com a destinació exportadora, en el número 11 de les destinacions més freqüents. Pel que fa a l'Índia, un mercat de 1.400 milions d'habitants, el que més sobta és que es troba al número 28 amb només 624,8 milions d'exportacions, i això comptant amb un 7% de creixement total. 

Hi ha altres grans països que encara poden atraure més producte català com Mèxic, en el lloc número 12 amb 1.269 milions, un 2,2% de les exportacions i un creixement del 15% en el darrer any. O el Brasil, que ocupa el lloc número 22 amb un creixement del 8,6% i 890 milions d'exportacions després de créixer un 0,9%. Els mercats llatinoamericans tenen bons acords amb Espanya i un historial d'intercanvi comercial que facilitaria el creixement o el desviament de part del producte que anava destinat als Estats Units si finalment es mantenen els aranzels. A més, el departament d'Acció que facilita l'arribada d'empreses catalanes té oficina als dos països, i també a Colòmbia, Perú, Argentina i Xile. 

 

 

Pel que fa als sectors, la perfumeria, amb un 15,2% de les exportacions catalanes als Estats Units, el farmacèutic, amb un 14,9%, la maquinària, amb un 11,4%, els plàstics, amb un 4,8%, i els químics, amb un 4,6%, són els que es veurien més afectats pels aranzels si es reactiven els aranzels. 

Si ho comparem amb les exportacions globals per veure com de fàcil seria per elles diversificar-se, segurament la perfumeria seria la que ho tindria més complicat, doncs al rànquing d'acció ni tan sols apareix diferenciada i s'inclou dins el sector farmacèutic, que té un pes del 8,3% i és el tercer sector que més exporta al món, amb 8.307 milions d'euros en total. La maquinària, que suposa un 5,3% del total d'exportacions, un pes la meitat d'important que l'específic als Estats Units, també ho podria tenir més complicat per trobar destinacions. 

Davant tot això, el departament d'Acció comptarà amb un suplement de 20 milions per ajudar a promocionar els productes catalans a l'estranger després de l'anunci del president Salvador Illa de mobilitzar 1.500 milions d'euros per combatre els efectes dels aranzels. D'aquests, 300 milions seran ajuts i subvencions, 900 milions seran préstecs, 150 milions per a fons d'inversió i capitalització a través de l'ICF i Avançsa i 130 milions per tal de potenciar l'acompanyament i l'assessorament. Les empreses, mentrestant, hauran d'estudiar algunes possibles solucions per combatre els aranzels: apujar els preus als Estats Units, diversificar i buscar altres països o implantar fàbriques de producció local a la potència nord-americana.