La proteïna alternativa i la sostenibilitat en els processos productius són dos dels vessants més presents al centre de tecnologia de la carn de l’empresa Metalquimia, a Girona. La companyia de la família Lagares està especialitzada des de fa 53 anys en la fabricació de maquinària i tecnologia per a l’elaboració industrial de productes carnis cuits, marinats, curats i snacks carnis i des de fa pocs anys també per a la proteïna alternativa, que s’ha anat “reinventant per trobar la millor versió de nosaltres mateixos”.

Aquesta és l'argumentació que defensa Josep Lagares, president executiu del grup i membre de la segona generació, per explicar com ha anat evolucionant l’empresa seguint les tendències i les innovacions del sector de la indústria de la carn arreu del món. No en va ha estat el fabricant que va treure al mercat el 2004 el sistema QDS Process, per a la fabricació automatitzada de productes curats llescats. Un desenvolupament de més de 10 anys que es va fer conjuntament amb l’IRTA.

Es tracta d’un procés de curat accelerat per a productes carnis en rodanxes -en el seu moment revolucionari i que ha durat fins a l’actualitat- que s'aplica directament després de l'estufatge al producte llescat, i abans de la llarga i dilatada fase d'assecatge i maduració final. Això permet simplificar el temps i el procés de producció en la indústria de la carn.

Josep Lagares, president executiu de Metalquimia

I queda clar que en el present i el futur de la Metalquimia toca parlar de la proteïna alternativa i la sostenibilitat. De fet, en els pròxims 10 a 15 anys, les proteïnes alternatives podrien representar entre el 15 i el 20% del mercat mundial de la carn. A més, cal conscienciar-se de què “la indústria alimentària afronta una gran creuada: en els pròxims 20/30 anys s’haurà de pràcticament doblar el rendiment alimentari del Planeta”, exposa Lagares. "Ens caldrà allargar les proteïnes animals i alternatives, disminuir el rebuig alimentari, el malbaratament en tota la cadena de valor des dels orígens de la proteïna al consumidor final, i redistribuir equitativament la proteïna existent a tota la població mundial per evitar una possible global protein war", adverteix Lagares.

Proteïna de pèsols o soja

La tecnologia i innovació de Metalquimia ja s’ha traduït en maquinària que processa pepperoni elaborat amb pèsols, snacks de gall d’indi i  vacu produïts amb proteïna de soja, mini fuets de llonganissa o de fuet fets amb soja i pèsol... Aquests són alguns dels exemples de la innovació que ha sortit del laboratori de Metalquimia a Girona i de com l’empresa es reinventa.

El fundador de Metalquimia, Narcís Lagares (dreta), amb els seus fills i directius del grup, Narcís (esquerra) i Josep Lagares (al centre de la imatge).

Lagares explica que la reinvenció constant de Metalquimia, una empresa fundada pel seu pare Narcís Lagares el 1971, s’ha aconseguit preservant els valors i la genialitat del seu fundador -que es recullen en la publicació Narcís Lagares Corominas. Valors, talent, iniciativa, compromís- i “posant mètode al procés d’innovació”. És a dir, “no n’hi ha prou en tenir una bona idea”, perquè els bons productes es converteixen ràpidament en comodities, sinó en fomentar la creativitat i conjuminar-la amb la innovació que és, en definitiva, portar la idea al mercat exitosament per obtenir guanys i garantir la continuïtat del negoci.

Amb aquest mètode que Lagares denomina ‘creativació’ -un neologisme sorgit de combinat els mots creativitat i innovació- Metalquimia s’ha desenvolupat i perfeccionat durant les últimes cinc dècades per arribar a ser un referent mundial en la fabricació de maquinària per a la indústria de la carn i la proteïna alternativa, exportant el 90% dels bens d’equip a més de 90 països dels cinc continents. D’aleshores ençà s’ha configurat un grup que factura al voltant dels 40 milions d’euros, amb una plantilla de 150 persones, de les quals unes 80 són enginyers i tecnòlegs.

Es tracta d’una metodologia que Lagares difon en el llibre Time-out. Creativació o extenció, nosaltres triem.... per compartir-la amb empresaris, directius, acadèmics i líders de tota mena –“penseu que ens han visitat i consultat empreses de l’Ibex-35”, se n’enorgulleix en declaracions a ON ECONOMIA.

Més innovacions el 2025

Ara, fruit de la ‘creativació, l’empresa ha ultimat els prototips de noves màquines –“com a mínim tres”- amb processos disruptius que presentarà el pròxim mes de maig a IFFA Frankfurt 2025, la principal fira comercial del món centrada en la tecnologia per a la carn i les proteïnes alternatives.

El president executiu de la companyia no vol revelar quines innovacions s’han desenvolupat, “caldrà esperar a veure-les a IFFA”, però si avança que un dels nous desenvolupaments s’ha fet en col·laboració amb una altra empresa internacional dedicada al mateix sector que, “si bé és la nostra competència, els industrials hem de tenir clar que el futur també passa per cooperar perquè quan obres la innovació cap a fora se’t multipliquen les oportunitats”. “S’ha de cooperar amb confiança i generositat, perquè no és tan important qui hi guanya més, sinó que hi guanyem tots”, determina Lagares.

Els projectes, dissenys i desenvolupaments es duen a terme al centre de tecnologia que Metalquimia té a Girona des del 2010, la ciutat on també està ubicada la seu corporativa. Per al muntatge i fabricació de les màquines, Metalquimia va obrir una instal·lació a Palol de Revardit (Girona), en tombar del segle XXI, i que s’ha anat ampliant en diverses naus en les dues últimes dècades.

Els tallers se subministren d’altres petits tallers repartits per tot Catalunya que fabriquen peces específiques per a la maquinària final que surt de Metalquimia i que, sovint, es produeix sota demanda de les grans corporacions de la indústria càrnia en projectes claus en mà.

El futur de Metalquimia segueix en mans de la família Lagares, seguint els valors de Narcís Lagares que “són el pal de paller de la gestió empresarial” que actualment assumeixen Josep Lagares i el seu germà Narcís, director d’operacions del grup. També la tercera generació està treballant a la companyia en diverses responsabilitats, però “no tenen per què arribar a la direcció”, es farà en funció de les seves capacitats. “El que cal, el que és necessari, és que siguin uns bons accionistes, que desenvolupin amb responsabilitat la seva tasca com a accionistes al consell d’administració”, defensa Josep Lagares.