Microsoft acaba d'anunciar els seus resultats corresponents a l'últim trimestre de 2022, per a ells el segon trimestre fiscal de 2023, en els que declara haver ingressat 52.750 milions de dòlars davant els 53.100 milions que esperava el mercat, la qual cosa suposa un increment del 2% respecte al mateix període a l'exercici anterior. Malgrat el creixement dels ingressos, el gegant tecnològic declara uns beneficis nets de 16.425 milions de dòlars en el trimestre, és a dir, un 12% menys respecte al mateix període a l'anterior exercici.

En aquests, l'empresa fundada per Bill Gates va anunciar uns guanys de 33.981 milions de dòlars en els sis primers mesos compresos entre juliol i desembre, la qual cosa suposa un decreixement del 13,5% interanual. El negoci del núvol es posiciona com el més rendible de la companyia.

Malgrat que la firma declara haver augmentat els seus ingressos a diverses parcel·les comercials, com per exemple per LinkedIn, o pels productes i serveis al núvol de Dynamics, l'altra cara de la moneda resideix en el descens donat en d'altres, i importants, àrees comercials com els ingressos de Windows OEM, els quals van cedir un 39%; o els ingressos per productes comercials i serveis al núvol de Windows, que van decréixer un 3%; o els ingressos per contingut de la Xbox, que van caure un 12%; o els ingressos per dispositius, els quals mostra una retrotracció de fins i tot un 39%.

Malgrat que la companyia ha aconseguit ingressar un |muntant positiu, la realitat és que aquestes companyies s'han vist minvades per la conjuntura econòmica, que, entre altres coses, ha afectat una rebaixa de la demanda, la qual és apreciable en la menor venda de dispositius, entre altres coses. La inflació i les pujades de tipus han estret els marges d'ingressos, i tot apunta que els mateixos factors podrien perjudicar la companyia en els primers compassos del curs.

Els acomiadaments massius li costen 800 milions a Microsoft

Quant als acomiadaments anunciats el passat 18 de gener i que va afectar 10.000 empleats, Microsoft ressalta al document llançat que "la companyia va registrar costos amb les decisions anunciades el 18 de gener, incloses les despeses per acomiadament d'empleats de 800 milions de dòlars...".

Com Microsoft, diverses firmes tecnològiques es mouen en un entorn marcat per la inestabilitat econòmica. Malgrat que els ingressos d'aquestes companyies continuen sent elevats, la realitat és que la desacceleració econòmica, la incessant inflació, i les pujades de tipus interès ha calat sobre l'estructura financera d'aquestes companyies. La mostra d'això és Microsoft, Google, Twitter o Amazon, entre d'altres, són algunes de les empreses que han dut a terme importants retallades de plantilla justificades per la conjuntura econòmica actual.

En els resultats, Microsoft fa un llistat de quins són els potencials riscos a què es pot enfrontar la companyia. Entre els més destacats estan la "intensa competència dels nostres mercats que pot conduir a menys ingressos", "adquisicions, aliances d'empreses i aliança estratègiques que poden tenir un efecte advers en el nostre negoci", "esdeveniments catastròfics o condicions geopolítics adverses", o "condicions econòmiques adverses que poden perjudicar el nostre negoci", entre altres.

Estats Units càrrega contra Google

En la mateixa jornada en què Microsoft ha publicat els seus resultats, un altre gegant de la tecnologia ha acaparat protagonisme. I és que, Google, l'empresa subsidiària d'Alphabet, ha rebut una demanda per part del Departament de Justica dels Estats Units pel seu negoci de publicitat en línia. El país, juntament amb vuit estats, acusen la companyia tecnològica d'abusar il·legalment del seu domini en la publicitat il·legal i de violar la Llei Sherman Antimonopolio.

Tal com indica la demanda contra Google, l'empresa "ha corromput la competència legítima en la indústria de la tecnologia publicitària en participar en una campanya sistemàtica per controlar l'àmplia gamma d'eines d'alta tecnologia utilitzada per editors, anunciants i corredors, per facilitar la publicitat digital."

Tal és el calat de la demanda que el fiscal general dels Estats Units, Merrick Gardland, va explicar que Google "ha debilitat severament, si no destruït, la competència en la indústria de la publicitat tecnològica". Es pot destacar que l'empresa liderada per Sundar Pichai controla l'espai publicitari de la majoria de les pàgines webs. En aquest sentit, el fiscal general dels States ha detallat que, "amb aquest esquema, les pàgines webs gana menys i els anunciants paguen més".

És a dir, Google acapara gran part de l'especio publicitari que hi ha a la xarxa, la qual cosa suposa que els ingressos dels anunciants recauen en la firma tecnològica. Aquests anunciants paguen més, mentre que les pàgines webs guanyen menys. És per això per la qual cosa els Estats Units creuen que Google ha construït un monopoli publicitari amb qui omple les seves arques. Es pot destacar que més del 80% dels ingressos de l'empresa subsidiària d'Alphabet provenen de la publicitat.