Espanya pateix una aparent contradicció entre qui té els diners i a qui pertanyen les empreses que són el motor econòmic de l’Estat. Les grans famílies que fa dècades controlaven aquests gegants –els que no eren, directament, de titularitat pública– s’han anat retirant a poc a poc de molts d’ells, ja sigui per l’alta regulació, la baixa rendibilitat comparant amb altres inversions o, directament, pel fraccionament del capital fruit del pas de les generacions i les baralles familiars. L’Ibex-35 és una bona mostra d’això, tot i que també hi ha notables excepcions.

La revista Forbes ha publicat aquesta setmana la llista de les 100 més grans fortunes d’Espanya, entre les que prop d’una trentena són catalanes. Aquest centenar de milionaris, entre els que es repeteixen algunes famílies, com els Ortega, Daurella, Entrecanales, March i Gallardo, només controlen 10 empreses de l’Ibex, que agrupa les 35 cotitzades més grans de l’Estat. La resta són en mans estrangeres, amb un gran protagonisme per als fons d’inversió, com l’omnipresent Blackrock, o públiques.

L’absència de les grans fortunes familiars de l’Ibex es veu especialment en els bancs i les energètiques, tot i que afecta tots els sectors. 18 de les 35 del selectiu no tenen ni rastre –conegut– dels 100 més grans milionaris espanyols, mentre que tenen una presència petita, lluny de representar el control, a set més, segons la informació de la llista Forbes i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que publica les participacions a partir del 3% en totes les cotitzades.

Els bancs CaixaBank, Sabadell i BBVA, així com les energètiques Endesa, Repsol, Enagás i Redeia, no tenen els seus accionistes al rànquing espanyol dels més rics. Tampoc Acerinox, Aena, Amadeus, Cellnex, Colonial, IAG, Indra, Logista, Telefónica, Solaria i Mapfre. Santander, Iberdrola, Naturgy, Unicaja, Sacyr, ArcelorMittal i Merlin tenen presència d’algunes famílies, però amb posicions discretes.

La majoria de bancs tenen l'accionariat molt atomitzat, amb una gran presència de fons d'inversió, en especial Blackrock

De qui són, doncs, aquestes companyies? Els bancs, a excepció de CaixaBank, tenen l’accionariat molt atomitzat i amb presència de molts fons d’inversió, en especial de Blackrock, primer accionista del Santander. La presidenta d’aquest banc, Ana Botín, i la seva família tenen accions, encara que no arriben al 3% i no se sap exactament quant, però l’únic a la llista Forbes és el seu germà Javier, que tot i que molt petita i desconeguda, se li presumeix una participació en el banc.

Aquest esquema d’accionariat atomitzat i en mans d’inversors institucionals es manté també a empreses d’altres sectors, com Repsol i Telefónica. Després n’hi ha d’altres, com CaixaBank, Endesa i Cellnex, controlades per grans accionistes. El banc, per Criteria, hòlding de la Fundació La Caixa, que presideix Isidre Fainé, i l’Estat a través del FROB; Endesa, per la italiana Enel, i Cellnex, per diversos fons però amb posicions importants, un d’ells, de control (TCI), i la família italiana Benetton.

El tercer grup de grans cotitzades són les de participació estatal. El govern espanyol va privatitzar a finals dels 90 grans gegants com Telefónica –que ara podria revertir-se parcialment si entra la SEPI per protegir-la de l’assalt de STC– i Repsol, però en d’altres hi va deixar un peu: és el cas d’Aena, Enagás, Redeia (antiga Red Eléctrica) i Indra, totes elles a l’Ibex-35.

La Caixa, a través de Criteria, controla CaixaBank y Naturgy, però al ser una fundació, no és propietat de cap gran fortuna

Algunes fortunes sí que tenen participacions en algunes empreses del selectiu. A Naturgy hi tenia un 1% la família Godia (83 de la llista Forbes), però es desconeix si hi segueix. La que sí hi és des de fa cinc anys és la família March, que té als germans Juan i Carlos March Delgado en els llocs 39 i 40 del rànquing. L’energètica que presidents Francisco Reynés està controlada per Criteria i tres fons d’inversió amb posicions importants: GIP, CVC i IFM. Un d’ells, CVC, té a Corporación Financiera Alba, el holding dels March, de socis, amb un 5% de Naturgy.

Els tres grans accionistes d’Iberdrola són el fons de Qatar (8,7%), Blackrock (5,4%) i el noruec Norges (3,1%). Però, segons Forbes, Juan Luis Arregi (48) i Víctor de Urrutia Vallejo (72) en tenen participacions minoritàries. L’andalús establert a Catalunya Manuel Lao (31) té el 8% de Merlin i el 5% de Sacyr, mentre que Manuel Domínguez de la Maza (64%) manté una participació petita a Unicaja i José María Aristain (36) la té a ArcelorMittal.

Les Ibex controlades per les grans fortunes espanyoles

Les grans fortunes catalanes i espanyoles controlen deu empreses de l’Ibex, i entre elles la més important per capitalització: Inditex. Amancio Ortega, que té el 59% de les accions del gegant tèxtil propietari de Zara, és el més ric de l’Estat amb diferència, però és que la segona posició l’ocupa la seva filla. El tercer de la llista, Rafael del Pino, controla Ferrovial juntament amb els seus germans.

Hi ha altres excepcions notòries. Els catalans Grífols (14), que controlen la farmacèutica del mateix nom; Florentino Pérez (17), propietari de la majoria d’ACS; els Entrecanales (54, 63, 79 i 89) controlen Acciona i Acciona Renovables; Javier Botín (59) és un dels accionistes de la patrimonial de la família, que controla Bankinter i té accions del Santander, i els Planes (94), principals accionistes de Fluidra. Gabriel Escarrer (52) presideix l’hotelera Meliá i els tres germans López Belmonte (78) són president, vicepresident i conseller delegat de Laboratorios Rovi.

On inverteixen els rics?

Si no controlen la majoria de grans cotitzades, les fortunes espanyoles què fan amb els seus diners? Per una banda, moltes mantenen els seus negocis familiars, més o menys grans, però que no cotitzen perquè el 100% de l’accionariat pertany a la mateixa família, amb l’opció, en alguns casos, d’algun soci. En d’altres, directament dediquen la fortuna heretada o fruit de la venda de l’empresa a invertir en empreses de tot el món i en el sector immobiliari.

En el primer grup, de les grans empreses familiars no cotitzades, hi ha casos molt sonats, com Mercadona, de Juan Roig (5), i El Corte Inglés, que tenen les germanes Álvarez (60) i Carlota Galán (55) a la llista. A Catalunya, destaquen Isak Andic (10), propietari de Mango, la família de la perfumera Puig (32 i 82), i Sol Daurella (16), presidenta de Coca-Cola Europacific European Partners, que, de fet, sí que cotitza, però a Londres.

Després hi ha els que van vendre l’empresa i es dediquen a diversificar les seves inversions. Manuel Lao, expropietari de Cirsa, inverteix des del seu hòlding, Nortia, a cotitzades com Sacyr i Merlin i manté negocis d’oci a l’Argentina. Alberto Palatchi (22), examo de Pronovias té un family office des del que inverteix, sobretot, en immobiliari. Alberto Cortina i Alberto Alcocer (25 i 26) també posen els seus diners en nombroses cotitzades.