Inés Miró-Sans Gabarró, de 39 anys, està al capdavant de Casa Bonay, un singular hotel boutique barceloní, així com de noves iniciatives turístiques i d'un projecte per comercialitzar còctels enllaunats. Forma part d'una família d'hotelers emparentada amb Francesc Miró-Sans Casacuberta, el seu besoncle, que va ser el president del FC Barcelona que va construir el Camp Nou; i amb Enric Gabarró Samsó, el seu avi matern, que va presidir la societat d'aparcaments Saba fins a la seva venda a La Caixa a finals dels vuitanta.
En l'actualitat, Inés participa en la promoció d'un hotel a Begur, al Baix Empordà, juntament amb altres socis entre els quals hi ha els germans Harry i Toni Serra Moreno, del fons d'inversió Salomon 1965. Serà un hotel petit, però glamurós i vinculat a la cultura. El vaixell insígnia, Casa Bonay, a la Gran Via, va entrar al TOP 100 dels millors hotels de la revista Monocle. Efectivament, és un hotel diferent, que a la planta baixa compta amb restaurant, bars i la cocteleria Libertine.
Precisament, aquest estiu van constituir la societat Libertine Barcelona SL per entrar al negoci de l'elaboració, envasat –que inclou l'enllaunat– i comercialització de còctels, tot i que Inés precisa que aquesta activitat no tindrà res a veure amb l'hotel. L'objectiu és produir còctels, tant alcohòlics com no alcohòlics, que comercialitzaran en llauna altres establiments d'hostaleria i també pel canal online. Seran còctels enllaunats ready to drink, a punt per prendre. Han estat ideats per Eric Stephenson, cap de barra del Libertine. Inés avança que planegen estar al mercat la primavera que ve. Al capdavant d'aquesta nova activitat hi haurà la seva germana, Sofia Miró-Sans.
Tot i que al capdavant d'aquests negocis apareix el pare, en qualitat d'inversor –Francisco Miró-Sans Balcells, casat amb la coneguda notària i consellera de grans empreses Isabel Gabarró Miquel–, és la seva filla Inés la que dirigeix Casa Bonay. Té dos germans més que també estan en l'empresa familiar. Inés coneix molt bé el negoci no només per la seva formació acadèmica, sinó perquè abans d'inaugurar Casa Bonay, el 2016, va treballar en altres establiments com el barceloní Omm i els ACE Hotel de Palm Springs, Portland i Nova York. Recentment, ha creat la societat Bonay Hotel Group SL, de la qual és sòcia i administradora única, per canalitzar les seves inversions.
Un dels seus primers socis per al negoci hoteler va ser Lluís Rullán Colom, antic director general de Port Aventura i, fins a la seva jubilació el 2017, president de Mediterránea Beach & Golf Community, l'empresa propietària dels terrenys del voltant del parc on es va projectar el complex de casinos i lleure que en els seus inicis es va denominar BCN World. Va ostentar aquests càrrecs en representació de La Caixa, de la qual va ser director general adjunt.
Relacions familiars
Respecte a la família paterna, la figura més destacada és la de Francesc Miró-Sans Casacuberta (1916-1989), important empresari del tèxtil, hereu de l'imperi Hijos de Francisco Sans SA, que va presidir el FC Barcelona entre 1953 i 1961. Va morir sense descendència. Tres dels seus nebots –Francisco, Antonio i Reis Miró-Sans Balcells- es van centrar en el sector hoteler amb diferent sort. Fa un parell d'anys, a conseqüència de la pandèmia, la branca Borrell Miró-Sans es va desprendre de l'hotel Alexandra.
Miró-Sans ha passat a la història per ser el president del Barça que va construir el Camp Nou –que ara s'està reformant– i per arribar al càrrec mitjançant unes eleccions en ple franquisme. No obstant això, segons les investigacions del periodista Xavier García Luque, a començaments de la dècada dels cinquanta estaven autoritzades les eleccions en clubs esportius, però les dones no podien votar i els candidats havien de ser adeptes al règim. Tampoc no va ser el primer president d'un club de primera divisió elegit a través de les urnes, en el franquisme, perquè se li van avançar Luis Benítez de Lugo, marquès de la Florida, a l'Atlètic de Madrid i el bètic Ramón Sánchez Pizjuán.
L'escriptor Roger Vinton apunta en una de les seves obres que un dels arquitectes del Camp Nou, Francesc Mitjans Miró, cosí del president Miró-Sans, va ser el sogre de Josep Vilarasau Salat, que durant gairebé tres dècades va estar al capdavant de La Caixa (1976-2003). Vilarasau es va casar amb Dolors 'Lola' Mitjans. Aquí no acaben les relacions amb La Caixa.
Per part de la família materna, el notari Enrique Gabarró Samsó va ser un històric president de Saba que, a finals dels vuitanta, va estar immers en la pugna entre La Caixa, llavors encapçalada per Vilarasau, i Banc Santander, d'Emilio Botín, per prendre el control d'aquest gegant dels aparcaments. Es va imposar La Caixa.
Una de les seves filles, la també notària Isabel Gabarro Miquel –mare d'Inés- ha tingut una especial relació amb La Caixa. Fins a 2017 va ser membre del consell d'administració Repsol i en l'actualitat forma part del patronat de la Fundació La Caixa que presideix Isidre Fainé.