El Deutsche Bundesbank, el banc central d'Alemanya, ha confirmat aquest divendres la mort del seu expresident, Helmut Schlesinger, el passat 23 de desembre a l'edat de 100 anys.
Schlesinger, qui va ocupar la presidència de la institució entre agost de 1991, després de la dimissió de Karl Otto Pöhl, i finals de setembre de 1993, quan es va jubilar, s'havia incorporat a l'entitat predecessora del Bundesbank, el Banc dels Estats Alemanys, com a economista el 1952.
En el Bundesbank, va ser nomenat cap del Departament d'Economia i Estadística el 1964; es va incorporar a la direcció del Bundesbank com a economista en cap el 1972 i es va convertir en vicepresident el gener de 1980, abans de ser nomenat president del Bundesbank l'1 d'agost de 1991.
Segons ha destacat el banc central alemany, Helmut Schlesinger serà recordat especialment pel seu compromís amb l'estabilitat del marc alemany, que li va valer el reconeixement internacional, afegint que, fins al dia d'avui, "també se li atribueix la difusió del concepte d'estabilitat, inspirat en el Bundesbank, per tot Europa,"
"Les accions d'Helmut Schlesinger sempre van seguir línies clares i consistents encaminades a mantenir l'estabilitat monetària", ha declarat el president del Bundesbank, Joachim Nagel.
"En els seus més de 41 anys en el Bundesbank, va fer una gran contribució per fer del marc alemany una de les monedes més estables del món i també l'àncora de l'estabilitat en el posterior Sistema Monetari Europeu", ha postil·lat.
En aquest sentit, el Bundesbank recorda que el compromís de Schlesinger amb l'estabilitat del marc alemany li va valer tant reconeixement com algunes crítiques, sent conegut com el "prussià bavarès" o "amonestador incòmode" i del que el seu successor en la presidència de la institució, Hans Tietmeyer, va dir el 1993 que havia convertit el banc central alemany en un "baluard de l'estabilitat".
El diari Börsen-Zeitung el va descriure en el seu moment com un "pelicà de la política d'estabilitat", perquè el pelicà tenia una gran reputació a causa de la seva fiabilitat, voluntat de sacrifici i cura.
Durant la seva presidència del Bundesbank, el banc central alemany va contrarestar l'augment de preus resultant de la reunificació alemanya elevant els tipus d'interès, encara que la seva persistent política d'alts interessos també va rebre crítiques a l'estranger i molts països socis del Sistema Monetari Europeu (SAT) van culpar el banc central alemany de les crisis monetàries i les rondes de devaluació de 1992 i 1993.
No obstant això, al començament de la unificació europea, el Bundesbank assenyala que el seu compromís amb un marc estable va contribuir que la moneda germànica no només fos la dominant en el sistema monetari europeu, sinó també l'àncora d'estabilitat d'aquest. "En fer-ho, és possible que hagi aplanat el camí per a una moneda europea comuna", apunta la institució.