L'empresari i exministre d'Hisenda en el govern de Carlos Arias Navarro, Juan Miguel Villar Mir, fundador del conglomerat constructor i energètic que porta els seus cognoms el grup Villar Mir, ha mort aquest dissabte a Madrid als 92 anys, han informat fonts de Ferroglobe, una de les companyies del grup. Nascut a Madrid el 1921, va ser doctor enginyer de Caminos, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, en l'etapa de la Transició espanyola va ser nomenat també vicepresident tercer del Govern per a Assumptes Econòmics. Villar Mir era també llicenciat en Dret per la Universitat Complutense i diplomat en Organització Industrial per l'Economic Development Institute de Washington (EE. UU.).
La trajectòria empresarial de Villar Mir es va iniciar el 1967, quan va ser designat president del Fons Nacional de Protecció del Treball per a, posteriorment, convertir-se en president d'Alts Forns de la Mediterrània i Hidrónitro Española. Però el seu gran salt al món empresarial va tardar un parell de dècades més, en comprar el grup constructor Obrascón. Aquesta companyia va ser l'engranatge del que acabo per ser un dels conglomerats empresarials al sector de la construcció i l'energia més importants d'Espanya, el grup Villar Mir.
Obrascón es va fusionar amb Huarte i Laín, de la qual va resultar la creació del grup OHL,una de les constructores que va resultar de les més importants d'Espanya, i el 2006 va aconseguir la totalitat de les seves participacions. Villar Mir va abandonar la presidència d'OHL el 21 de juny de 2016 i va cedir el testimoni al seu fill Juan Villar Mir de Fuentes. Tanmateix, va continuar com a president del Grup Villar Mir, principal accionista d'OHL, fins al 12 de maig de 2021, quan va passar a ocupar la presidència d'honor. El va succeir també en el càrrec el seu fill Juan Villar Mir de Fuentes.
Després de diverses vicissituds financeres, en 2021, el grup Villar Mir, accionista d'OHL, Ferroglobe i propietari de diversos negocis energètics i immobiliaris, va haver de procedir a la desinversió d'alguns dels seus actius i participacions accionarials. Segons explica Ferroglobe en un comunicat remès aquest dissabte, l'empresari ha estat un referent en la història recent d'Espanya i ha donat feina a més de 30.000 persones a 35 països.
En un context de caiguda del negoci, a causa de la crisi de la pandèmia del Covid, el 2021, la família Villar Mir ven un 26% del capiral d'OHL als també empresaris Amodio, que es queden com accionistes de referència de la societat. Això permet la realització d'un procés de refinançament i recapitalització que va impulsar els seus fons propis en prop de 180 milions d'euros i va permetre reduir en més de 105 milions d'euros el seu palanquejament. Actualment, el grup ha estat rebatejat amb el nom d'OHLA.
Presidit per Luis Amodio, el grup OHLA segueix immers en un procés de despalanquejament financer, que es recolzarà en dues palanques principals la venda d'actius no estratègics, és a dir, no vinculats a les activitats principals de construcció i concessions, a la qual cosa se sumeixi l'ampliació de capital anunciada el passat 26 de juny que serà sotmès a l'aprovació dels accionistes. A tancament del primer trimestre de 2024, OHLA registrava unes vendes de 794,9 milions d'euros, un 24,7% superiors al mateix període de 2023, gràcies a la producció més important de construcció i industrial. El 70% de la xifra de negoci s'ha realitzat a l'exterior. En la distribució de les vendes per àrees geogràfica, Europa representa el 44,3%, Amèrica del Nord un 32,2% i Llatinoamèrica un 22,8%. L'ebitda se situa en els 19,5 milions d'euros, en línia amb els 20 milions registrats el març 2023.
La família Villar Mir també va haver de desinvertir en les seves companyies energètiques. Els passius i deutes contrets amb el fons voltor Tyrus van forçar també la progressiva venda de part de les seves accions a Ferroglobe. Villar Mir va arribar a controlar el 55% de la matriu de Ferroatlántica després de la seva fusió amb la nord-americana Globe, però ara no passa d'un 40%.
L'empresari Juan Miguel Villar Mir, a més, des de gener de 2014, va ser l'accionista de referència del grup immobiliari Colonial, del que va arribar a ser vicepresident i conseller.
Entre les nombroses actuacions urbanístiques que va emprendre el seu grup OHL (ara OHLA) destaca la construcció de la Torre Espai, al Passeig de la Castellana de Madrid, que juntament amb les altres quatre torres, formen el nou "sky line" del nord de la capital, així com la reforma del luxós centre Canalejas, antiga seu del Banc Hispà Americà, pròxima a la Porta del Sol.
Així mateix, en l'àmbit de l'esport, Villar-Mir va ser seguidor del Reial Madrid i va ser vicepresident per a assumptes econòmics de la junta directiva liderada per Ramón Mendoza a mitjans dels noranta. Després, el 2006, va ser també candidat juntament amb el pilot Carlos Sainz en unes eleccions en les quals va ser elegit Ramón Calderón.
Marquès de Villar-Mir des de 2011, va ser membre de la Reial Acadèmia d'Enginyeria i president del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports i president del Patronat de la Fundació Ortega-Marañón.