Joan Planes Vila ha mort aquesta matinada a l’edat de 83 anys. Era el president d’honor i fundador de Fluidra, companyia catalana de l’Ibex-35 dedicada al sector de les piscines i a les aplicacions per a l’ús sostenible de l’aigua. La causa del decés han estat les complicacions posteriors a una operació quirúrgica.
En l’actualitat presidia la Fundació Fluidra i la Fundació Planes Corts, amb projectes al món de la natació, ramaders, agrícoles, culturals, energètics formatius, d'integració i de salut.
Va néixer a Estamariu, l’Alt Urgell, el 1941. Precisament, el funeral s’oficiarà en aquest poble el cap de setmana vinent. En una entrevista a ON ECONOMIA el desembre passat, Joan Planes va dir que va néixer a l’època dels romans perquè al seu poble vivien com els romans. Potser inspirat per les termes romanes, el 1969 va crear Astral, l’embrió del que acabaria sent Fluidra, líder mundial del sector de les piscines i el wellness, que va capitanejar durant més de 30 anys. El 2006 va cedir el testimoni al seu fill Eloi Planes Corts, l’actual president.
L'any 2006, Fluidra va sortir a Borsa després de diverses fusions per guanyar dimensió, i el 2021 va consolidar el seu creixement com a gran empresa espanyola en entrar a l'Ibex-35.
Joan Planes seguia desplegant una gran activitat a través de les fundacions, amb seus a Sant Cugat i Estamariu –el primer poble 100% sostenible de l'Estat i de Catalunya–, però que també actuaven en altres països com el Senegal. En l’entrevista, va relatar que “el meu dia a dia és molt senzill: M'aixeco, faig pilates, esmorzo, em dutxo i me'n vaig a l'oficina, on treballo fins a les sis de la tarda. Això dilluns, dimarts i dimecres. I dijous, divendres i dissabte me'ls passo a Estamariu o al Reguers, un poble al costat de Tortosa, on hi tinc unes finques. M'agrada molt la part agrícola, encara que no és gaire rendible, però m'agrada pel tema de la sostenibilitat i per anar aprenent coses encara”.
El seu equip de treball ha comunicat la seva consternació per una “pèrdua irreparable” no només per les fundacions sinó també per l’Alt Urgell i el Pirineu, uns territoris amb els quals sempre es va implicar. En els últims anys va transformar Estamariu i el poble veí de Bescaran en els primers municipis de Catalunya que funcionen plenament amb energies renovables. L'energia fotovoltaica i el biogàs (una planta que processa residus orgànics) són les tecnologies escollides per donar un impuls a aquests petites localitats.
La Generalitat li va concedir el 2013 la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a “la internacionalització de l’economia catalana i a generar riquesa al nostre país” i, dos anys abans, la Cambra de Comerç de Sabadell va distingir-lo amb el Premi al Mèrit Empresarial. Des de fa una dècada també presidia la Fundació Orquestra Simfònica del Vallès.