La inflació i la pujada de tipus d'interès comencen a passar factura en les empreses i llars espanyoles. El nombre de crèdits ICO que ha entrat en mora perquè acumulen ja 90 dies d'impagament s'ha gairebé triplicat l'últim any, segons revela el Banc d'Espanya al seu últim informe d'Estabilitat Financera, en concret, s'han elevat en un 177% mentre que els dubtosos (els que ja acumulen algun dia d'impagament) també creixen gairebé un 30%. Així mateix, el supervisor alerta, dins del segment de llars s'observa un augment moderat dels préstecs en vigilància especial.

La banca divideix en tres tipus els crèdits que concedeix, en estada 1, fase 1 o fase normal, estan les operacions sense risc, en les quals el deutor respon als seus pagaments. Passen a estada 2 els crèdits amb un increment de risc significatiu, principalment perquè ja acumulen algun impagament (d'aquests es diu que estan en vigilància especial). I finalment acaben en estada 3 els morosos, els que ja acumulen gairebé tres mesos d'impagaments.

Els bancs han arrossegat a la fase 3 més crèdits ICO dels que li agradaria, de fet, la morositat d'aquests préstecs assoleix ja el 7,1% segons les xifres aportats pel Banc d'Espanya, que destaca que durant l'any passat "va empitjorar la seva qualitat creditícia". La dada contrasta bastant, i de fet és el doble del de la morositat total de la banca, que va tancar 2022 en nivells mínims no vistos des de 2008 i només al gener va despuntar lleugerament fins al 3,56%.

El 2022 la proporció de crèdit amb aval ICO qualificada en vigilància especial (estada 2) va descendir un 0,8%, tanmateix, els actius dubtosos (estada 3) van augmentar un 78,8% l'últim any, detalla el supervisor. Els crèdits ICO van regar de liquiditat les empreses espanyoles en el pitjor de la pandèmia i van fer que milers d'autònoms i pimes no desapareguessin encara que la seva activitat es va reduir a zero, molt especialment al sector turístic.

Però des del principi, economistes i experts van advertir del problema que podria ocasionar que les companyies no es recuperessin a temps de la crisi sanitària i no podrien afrontar els seus pagaments, una cosa que comença a notar-se ara. Malgrat l'exposició de la banca, que és qui va prestar els diners, el risc més important ho assumeix l'Estat, que va avalar milions d'operacions en fins i tot un 80%. Mentre que les entitats van assumir entre un 20% i un 40% de risc en aquests préstecs.

El Banc d'Espanya explica al seu Informe d'Estabilitat de Financera que la forta pujada de la morositat dels crèdits ICO (del 177% en un any) es deu a diverses raons, d'una banda està la feble situació financera amb què van afrontar la pandèmia algunes companyies i la seva lenta recuperació. I per una altra el saldo de la cartera, l'import d'aquestes operacions va seguir baixant l'any passat (un 11%), la qual cosa fa que la proporció de morosos pugi.

"El volum total de la cartera ICO disminueix perquè s'estan fent amortitzacions, a més és una cartera tancada, no hi ha entrades, només sortides," explicava Ángel Estrada, director d'Estabilitat Financera del BdE. "D'altra banda hi ha la composició d'aquesta cartera, que va arribar als sectors més afectats per la crisi, els més arriscats. De fet, els préstecs a hostaleria i comerç tenen les taxes de dubtosos més elevades", afegia.

Algunes mesures d'índole fiscal i monetària han contribuït a preservar la renda de les empreses des d'aleshores, però el grau de protecció no és complet i s'ha produït un deteriorament "més marcat" de la capacitat de pagament en empreses més vulnerables. Sobretot en 2022, un exercici marcat per una inflació rècord i una de ràpida i abrupta pujada de tipus d'interès per contenir-la.

Les llars mostren signes de debilitat financera

D'altra banda, el Banc d'Espanya destaca que les famílies comencen a mostrar signes de debilitat. Els actius dubtosos de la banca van continuar descendint el 2022, i ho van fer a més ritme que en els anys previs. Però dins del segment de llars, el supervisor va observar una pujada moderada dels préstecs en vigilància especial (estada 2). "És important destacar que comencem a veure un lleugeríssim augment", apuntava Estrada.

La banca ja va vaticinar al principi de 2023 un repunt de la morositat aquest any, encara que insisteixen que de moment no s'està notant. Les entitats comencen aquest dijous a presentar resultats del primer trimestre i serà en els seus comptes on pugui comprovar-se si els han impagaments han començat a pujar o si s'han mantingut estable.

El BdE també posa en relleu que el crèdit ha començat a contreure's, la banca ha encarit el preu de les hipoteques i altres préstecs després de les pujades de tipus i a més està sent més estricta en la concessió de crèdits per mantenir controlada la mora. Però també cau la demanda mentre pugen les amortitzacions de deute, cada vegada són més les famílies que decideixen netejar el seu deute o parteix d'ella davant de la pujada del preu dels diners.