Aquest dijous, Jaume Collboni (alcalde de Barcelona), Jaume Sabater (CEO del gestor d’inversions Stoneweg) i la baronessa Carmen Thyssen presentaran públicament el projecte del nou museu que portarà el nom d’aquesta última, però, la idea de crear-lo, va sorgir a principis d’any en un sopar de directius.

En aquest sopar, el fundador de l’agència Strategic Economic Relations (SER), lobbista i administrador personal de la baronessa, José Daniel Barquero, va comentar que Barcelona també podria acollir un museu Carmen Thyssen, com el té Madrid, Málaga o Andorra la Vella, si hi hagués un promotor públic o privat interessat. I Álvaro Echevarría, subdirector general de Banc Sabadell, va pensar immediatament en Stoneweg, el promotor del fracassat museu Hermitage que es planejava al Port de Barcelona però que també està impulsant, amb èxit, un nou centre d’art a L’Hospitalet de Llobregat.

Aquella mateixa nit, Barquero i Echevarría van fer les primeres trucades telefòniques. Un tenia línia directa amb la baronessa Thyssen i, l’altre, coneixia els responsables de Stoneweg. No actuaven per interès personal perquè cap dels dos és comissionista. Echevarría és fill de Juan Echevarria Puig, que el novembre passat va complir 100 anys, president d’honor de Mutua Universal i que ho va ser de Nissan Motor Iberia.

En declaracions a ON ECONOMIA, Barquero reconeix que la primera idea del que serà el nou Museu Carmen Thyssen Barcelona va sorgir en un sopar en un restaurant argentí de la ciutat el 20 de gener de 2024. La data no és casual perquè coincideix amb l’aniversari del discurs que va pronunciar John F. Kennedy el 1961 en el qual va dir la cèlebre frase “No pensis en el que el teu país por fer per tu, pensa en el que pots fer tu pel teu país”. I aquest grup de directius es reuneix cada 20 de gener.

Uns dies després, el degà del Col·legi d’Economistes, Carlos Puig de Travy, va posar en contacte Xavier Pujol, CEO de Stoneweg Places & Experiences –la divisió de cultura i entreteniment del gestor d’inversions–, amb Jaume Collboni, aprofitant una intervenció de l’alcalde a la casa dels economistes catalans. Des del primer moment, Collboni va veure amb bons ulls el projecte d’un museu Carmen Thyssen a Barcelona. A diferència de l’alcaldessa Ada Colau, que va frenar l’Hermitage, Collboni sempre ha estat un entusiasta del nou Thyssen.

Dinar a l'Ajuntament

Al juny passat, Collboni va reunir en un dinar a l’Ajuntament a Jaume Sabater i a la baronessa Thyssen (imatge superior), que anaven acompanyats pels seus respectius equips. Aleshores, Stoneweg i la baronessa ja havien tancat un acord pel lloguer d’una de les seves col·leccions d’art, centrada en pintors catalans dels tres últims segles, però encara no tenien un lloc per exhibir-la.

Stoneweg havia estudiat diverses localitzacions, fins i tot una en un edifici històric del Port de Barcelona, però, més endavant van apostar pel palauet dels antics Cinemes Comèdia, situat en un dels xamfrans del Passeig de Gràcia amb Gran Via. Inicialment, es va negociar un lloguer de les instal·lacions, però, finalment, l’operació ha acabat amb una compra. Els que han estat els seus propietaris fins ara –14 membres de les famílies Pla i Planàs– han venut per un import de prop de 75 milions d’euros segons apunten fonts coneixedores de les negociacions si bé cap de les parts ha informat públicament els imports.

Aquest projecte de museu ha sorgit d’un acord a tres bandes –promotors, propietaris de l’immoble i baronessa– que s’ha concretat en dos contractes diferents, signats per separat: per una banda, Stoneweg i els propietaris dels Cinemes Comèdia, per a la compra d’aquest històric immoble; i per l’altra, Stoneweg i la baronessa, per la cessió de part de la seva col·lecció privada d’art.

A part dels noms mencionats, perquè aquest projecte tirés endavant encara hi van intervenir més directius. Per part de Stoneweg, Juan Manuel Sevillano, managing director de Stoneweg, Places & Experiences i que duant més de 25 anys ha dirigit la Fundació Gal·la Dalí, o Rosa Carretero, directora de relacions institucionals de la divisió de cultura dels promotors.

I per part de la baronessa, també ha intervingut una de les seves filles, que també es diu Carmen, de 18 anys, que s’està formant en art, i sobretot el seu nebot, Guillermo Cervera. Aquest últim s’encarrega dels afers de la baronessa, la seva tieta, inclosos els acords pels lloguers de les seves col·leccions. Resideix a Andorra des de fa molts anys, des que s’hi va establir el seu difunt pare, que va treballar per a una coneguda empresa de metalls preciosos del Principat.

I dos fills de Barquero, administrador de la baronessa, també estan implicats en el projecte del museu: l’arquitecte Ignacio Barquero de Llauder, fundador d’Oktopus, dedicada a la gestió i inversió en projectes d’arquitectura, art i cultura; i José Luis Barquero de Llauder, artista, que ha exposat en ciutats com Nova York o Londres.