La direcció de Nestlé a Espanya i els comitès d'empresa de les fàbriques de la multinacional a Girona (Catalunya), La Penilla (Cantàbria), Sevares i Gijón (Astúries) han arribat a un punt mort en les negociacions, després de vuit mesos de converses, para a la renovació del conveni laboral de l’empresa, que va caducar l’1 d’abril de 2023. Els sindicats acusen la companyia d’obstaculitzar el procés, fins i tot el de la mediació de Treball, demanant als treballadors que retirin les seves demandes salarials, basades en una proposta que la mateixa direcció va posar sobre la taula de negociacions a l’inici de les converses, segons fonts d’UGT. La negociació col·lectiva afecta prop de 2.700 treballadors, més de la meitat de les 4.500 persones empleades de Nestlé a l'Espanya, ja que la resta treballen bàsicament a les oficines centrals del grup a Esplugues (Barcelona), on es regeixen per altres condicions laborals, ja que les retribucions estan vinculades a l’assoliment d’objectius; i a les fàbriques de Purina (Castellbisbal), i les embotelladores de Viladrau (Barcelona) i d'Herrera del Duque (Badajoz).

En el cas de les factories esmentades, la direcció va plantejar als treballadors aplicar l’acord de l'AENC (Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva) que van signar patronals i sindicats majoritaris per al conjunt d’Espanya, per impulsar les pujades salarials en els pròxims anys en el marc de la negociació col·lectiva i que estableix pujades salarials del 4% per al 2023, del 3% per al 2024 i del 3% per al 2025. A més, es recull una clàusula de revisió salarial de fins a l'1% anual si la inflació supera les pujades anteriors. “Nestlé s’ha fet enrere i no només no vol negociar sobre aquesta base, que als treballadors els sembla bé, sinó que vol que eliminem de la taula de negociació qualsevol reivindicació salarial”, explica Lluís Parra, coordinador estatal UGT FICA a Nestlé. Aquesta desavinença “que no veiem manera de solucionar perquè no volem renunciar a recuperar poder adquisitiu en el context econòmic i inflacionista actual”, manifesta en declaracions a ON ECONOMIA, ha portat els sindicats a convocar una concentració a les portes de la seu central de la multinacional a Esplugues de Llobregat, el pròxim dimarts 12 de desembre.

En el cas dels treballadors de La Penilla, l’any passat es va subscriure un conveni amb vigència només per aquest 2023, entre la direcció i els sindicats -CSIF, CCOO i UGT-. A Girona, el comitè d’empresa està format per una majoria d’UGT, a més de CCOO, USOC, CGT i CSIF. A Astúries, on també ha caducat el conveni, hi ha representació d’USO, UGT i CSIF.

El conjunt de sindicats asseguren que estan disposats a “negociar els percentatges dels augments salarials” però “sense perdre poder adquisitiu i, per tant, es reivindica com a mínim mantenir el cent per cent de l’IPC i que els salaris s’incrementin prenent com a base l’indicador anual del mes de desembre”. “Demanem vincular els salaris a l'increment de l'IPC ‘real’ per cada any de conveni”. Però, segons les mateixes fonts, la companyia no està disposada “ni a això”, perquè vol prendre de referència l’IPC dels mesos de març, “quan tothom sap que, generalment, al març la pressió inflacionista és sempre més baixa”.

El coordinador d’UGT FICA recorda que sobre la taula de negociacions hi ha un conveni a tres anys (2023-2025) i que s’ha de renovar al més aviat possible perquè tindrà efectes retroactius. Els sindicats esperen que no haver d’arribar a les mesures de pressió de 2018, quan per a la negociació del conveni anterior amb vigència de cinc anys (2019-2023), la planta de Girona va fer una vaga de 24 hores el gener de 2019, en senyal de protesta pel "bloqueig" a la negociació del conveni d'empresa després de nou mesos converses. El pacte final per al conveni es va tancar amb un increment salarial del 3% per cadascun dels anys d’aplicació (2019-2022), acord que va suposar una millora matèria salarial sobre el que fixava el Acuerdo por el Empleo y la Negociación Colectiva (AENC), llavors vigent.