L’empresa de telecomunicacions Cellnex Telecom inicia una nova etapa. Després de créixer a gran velocitat, sortir a borsa el 2015 i arribar a més d'una desena de països, la companyia ara té un doble objectiu: reforçar el desplegament de cobertura de banda amplia mòbil amb small cells i reduir el deute. De fet, la multinacional ja ho ha començat a fer en espais com el camp de futbol de l'Atlètic de Madrid o el centre comercial Finestrelles d’Esplugues de Llobregat, i ara el que busca és enfortir el servei de xarxa prestat per diferents operadors de telecomunicacions per evitar els errors que es produeixen en zones d’alta demanda de connectivitat.

Així, de les 140.000 torres que té actualment la companyia repartides pels països en els quals es troba present, sent 10.000 d’elles small cells, ara el que vol és incrementar aquesta xifra per poder prestar servei als diferents operadors davant d’un episodi d’aglomeracions amb un gran nombre d’usuaris connectats simultàniament. La solució, basada en la tecnologia DAS (Distributed Antenna Systems, per les seves sigles en anglès) pot prestar servei als diferents operadors d’accés a la xarxa i es pot col·locar tant en zones interiors com exteriors.

En el marc de la Copa Amèrica de vela, l’operador també va desplegar la solució al Front Marítim de Barcelona, dotat de cobertura 5G i distribuït en elements físics i mobiliari urbà. La idea és que Cellnex vagi incorporant aquestes mini antenes per reforçar la connectivitat de qualsevol operador mòbil en espais de molta afluència i concentració de persones. A curt termini, la multinacional apostarà per aquesta estratègia en centres urbans, estacions de metro i grans edificis per ampliar i densificar la capacitat de la xarxa perquè la ciutadania pugui disposar d’una bona connectivitat.

Inversió de 1.950 milions a Europa

Fa pocs dies, el CEO de Cellnex, Marco Patuano, ja va anunciar que l'empresa preveu invertir 1.950 milions d’euros durant aquest any a Europa. La finalitat de la cotitzada és créixer en aquest segment de small cells i consolidar la seva presència en els països estratègics de l'empresa com són Espanya, França, Regne Unit, Itàlia i Polònia. Així, el negoci vol apostar pels desplegaments multioperador, que permeten que un mateix sistema sigui utilitzat pels diferents operadors mòbils europeus. 

En aquest sentit, Patuano va reclamar als diferents agents que "hi hagi una política europea sobre infraestructures" que tingui una visió de 360 graus i que miri al futur, perquè “les infraestructures no es construeixen en un dia”. I respecte al duopoli entre els Estats Units i la Xina en matèria de telecomunicacions, el directiu va apuntar que Europa necessita “recuperar productivitat”, per la qual cosa va fer una crida a créixer en innovació, inversions i infraestructures. Per aconseguir-ho, el conseller delegat va insistir en "compartir més" i va recordar que si els operadors comparteixen les torres de telecomunicacions, "guanyen en eficiència i poden efectuar més inversions". 

Marco Patuano, CEO de Cellnex Telecom | Foto: Europa Press
Marco Patuano, CEO de Cellnex Telecom | Foto: Europa Press

Reducció del deute

Pel que fa a la reducció del deute, el principal operador d'infraestructures de telecomunicacions inalàmbriques d'Europa ha començat a desinvertir en mercats secundaris. En concret, Cellnex ha decidit prescindir dels actius a Irlanda i Àustria. En el primer cas, el grup va vendre a Phoenix Tower el 100% del seu negoci per 971 milions d'euros. Pel que fa a les operacions d'Àustria, Cellnex es va despendre del seu negoci a principis d'agost i el va vendre al consorci format per Vauban Infrastructure Partners, EDF Invest i MEAG per 803 milions d'euros.

Després de l'operació, Patuano va assenyalar que "la venda del nostre negoci a Àustria és un pas més en el marc del nou capítol de l'empresa, en línia amb la nostra estratègia centrada en la consolidació, simplificant la nostra estructura i focalitzant els nostres esforços en les oportunitats de creixement existents en els principals mercats en els quals operem". A més, el directiu va agregar que "la compra també ens permetrà avançar en uns altres dos objectius estratègics com són el focus en el balanç i la remuneració a l'accionista, complint així els nostres compromisos amb el mercat". 

Una vegada tancada la venda del negoci a Àustria, la companyia va avançar en la presentació de resultats semestrals que valorarà dur a terme una distribució o una recompra d'accions anticipada, subjecta al seu palanquejament i qualificació creditícia.

Dividend de Cellnex

De fet, a pocs dies perquè Cellnex presenti resultats, l’operador ja ha avançat el seu objectiu de repartir dividends el 2025, un any abans del previst, en un context marcat per la seva intenció de tornar a remunerar l’accionista, al que porten anys “demanant recursos”. En el Capital Markets Day de Cellnex, que es va celebrar a Londres el març d'aquest any, el conseller delegat de la companyia ja va comentar que l'empresa es comprometia a pagar un dividend d'almenys 500 milions d'euros a l'any a partir de 2026. En concret, es tractaria d'un mínim de 3.000 milions entre 2026 i 2030, amb un increment anual del 7,5%. 

Pèrdues de 481 milions

Cellnex va reportar unes pèrdues netes atribuïdes de 418 milions d'euros en el primer semestre de l'any, en comparació amb els 196 milions perduts en el mateix període de 2023, la qual cosa suposa més del doble (+113,2%) que un any abans. El grup més gran de torres de telecomunicació d'Europa va al·legar les pèrdues per la "classificació dels seus actius a Àustria".

La companyia va aconseguir uns ingressos de 1.921 milions d'euros en el primer semestre de l'any, un 7,1% més, mentre que els ingressos orgànics, que exclouen principalment l'impacte de la venda d'emplaçaments a França, van augmentar un 7,4%. En un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l'empresa va explicar que el resultat brut d'explotació (Ebitda) ajustat va ser de 1.578 milions, un 5,9% més que en els sis primers mesos de 2023. L'ebitda després d'arrendaments (ebitdaal) va assolir els 1.114 milions d'euros (+8,4%) i l'ebitdaal orgànic va augmentar un 10,7%.