El nou reial decret sobre inversions exteriors inclou novetats al denominat escut antiopes creat pel govern d'Espanya. Un blindatge a les empreses espanyoles considerades com a estratègiques per evitar que inversors estrangers prenguin o elevin el seu control sense autorització prèvia. La norma s'ha publicat aquest dimecres en Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entrarà en vigor a partir de l'1 de setembre. Entre les novetats destacades, es troben el blindatge a tecnologies en auge com la intel·ligència artificial, la reducció de terminis per resoldre el conflicte o algunes exempcions, especialment al sector energètic.

Es tracta d'un text que amplia i organitza les mesures de l'escut antiopes establert per l'Executiu el març de 2020, en l'inici de la pandèmia, per evitar que grans companyies espanyoles de sectors estratègics per al país fossin adquirides en plena caiguda dels mercats. Aquest escut obligava qualsevol inversor de dins i fora de la Unió Europea a sol·licitar autorització del govern espanyol en cas de superar el 10% del capital en empreses cotitzades o els 500 milions del capital en companyies no cotitzades.

Ara, el Consell de Ministres ha aprovat la nova llei que regula de manera permanent aquest blindatge i que inclou novetats en els terminis i els àmbits d'actuació. D'aquesta manera, una de les variacions que s'introdueixen és el termini de resolució de l'Administració, que passa de sis a tres mesos, al mateix temps que es preveu la possibilitat de realitzar una consulta voluntària vinculant amb un termini de resposta de 30 dies hàbils.

Ratifica l'entrada del CNI en la junta que controla les inversions

Quant a les mesures a les inversions exteriors directes, aquestes s'aplicaran quan la inversió assoleixi o superi el 10% del capital o dels drets de vot de la companyia, el finançament a societats espanyoles o del grup l'import del qual superi el milió d'euros, la reinversió de beneficis en societats espanyoles per un 10% o més, o l'adquisició d'immobles al país de més de 500.000 euros.

Així mateix, el reial decret ratifica la composició de la Junta d'Inversions Exteriors, l'òrgan interministerial que analitza les peticions d'autorització i les eleva al Consell de Ministres. D'aquesta manera, la Junta incorporarà un membre del Comitè Nacional d'Intel·ligència (CNI) i un altre de la direcció operativa del departament de seguretat nacional de la Presidència del Govern d'Espanya.

Una altra novetat és que la nova llei no considera inversions directes susceptibles d'aquest control les reestructuracions internes en un grup d'empreses, o els increments en les participacions per part d'un accionista que ja tingui més d'un 10%, sempre que no vagin acompanyats de canvis en el control de la companyia. Així mateix, l'Executiu ha establert una sèrie d'exempcions al nou reial decret pel qual els inversors estrangers no estaran obligats a sol·licitar autorització per dur a terme operacions en el capital de companyies espanyoles.

Excepcions al sector energètic i en inversions transitòries

Una d'elles es dona al sector energètic en els següents supòsits: quan l'empresa o actius adquirits no exerceixin activitats regulades (operació del sistema i del mercat elèctric, transport, distribució, subministrament, etc.); quan no adquireixi la condició d'operador dominant; quan la inversió estrangera suposi l'adquisició d'actius de producció d'energia sempre que la quota de potència instal·lada sigui inferior al 5% i quan siguin comercialitzadores de menys de 20.000 clients; quan la seva xifra de negocis no superin els 5 milions.

Una altra exempció s'aplicarà quan les inversions mitjançant les quals s'adquireixin immobles no estiguin afectes a cap infraestructura crítica o que no resultin indispensables. La protecció antiopes tampoc no s'aplicarà quan es produeixin inversions transitòries, és a dir, que siguin de curta durada (hores o dies) en les que l'inversor no arriba a tenir capacitat d'influir en la gestió de la societat adquirida "per tractar-se de col·locadors i asseguradors d'emissions d'accions i d'ofertes públiques de venda o subscripció de venda".

En aquest cas, seran els inversors finals els que necessitin autorització si no compleixen els requisits. Una mesura que beneficia els bancs d'inversió que intervenen operacions al mercat, i que a vegades es veuen obligats a prendre participacions de manera temporal en societats cotitzades.

Blindatge en IA, programari i tecnologies crítiques

Respecte als sectors i empreses que es blinden amb la nova llei, se suspendrà el règim general de liberalització d'inversions estrangeres a Espanya quan existeixi risc que afectin la seguretat, salut o ordre públics. Una consideració que s'executarà en alguns sectors que ja es contemplaven abans, així com en altres de nous.

D'aquesta manera, el blindatge s'aplica a les denominades com a infraestructures crítiques, que engloben energia, transport, aigua, sanitat, comunicacions, mitjans de comunicació, tractament o arxivament de dades, aeroespacial, de defensa, electoral o financera, i les instal·lacions sensibles, així com els terrenys i immobles que siguin necessaris.

També s'aplica a tecnologies crítiques, entre les quals s'inclouen telecomunicacions, intel·ligència artificial, robòtica, semiconductors, ciberseguretat, tecnologies aeroespacials, de defensa, d'emmagatzemament d'energia, quàntica i nuclear, així com les nanotecnologies i biotecnologies.

Un altre apartat va dedicat a les tecnologies clau: materials avançats i nanotecnologia, fotònica, microelectrònica i nanoelectrònica, tecnologies de les ciències de la vida, sistemes avançats de fabricació i transformació, intel·ligència artificial, seguretat digital i connectivitat. Així mateix, també es recull al decret les tecnologies desenvolupades a l'empara de programes i projectes d'interès per a Espanya que impliquen un percentatge substancial de finançament amb càrrec al pressupost nacional o europeu.

Les entrades fonamentals per al manteniment de funcions socials bàsiques com la salut, seguretat, benestar o funcionament de les institucions la pertorbació del qual, pèrdua o destrucció tingui un impacte significatiu. Les entrades proveïdes per companyies que desenvolupen i modifiquen programari fet servir en l'operació d'infraestructures crítiques al sector energètic, d'aigües, de telecomunicacions, financer i assegurador, sanitari, del transport o de seguretat alimentària. També es contemplen les empreses amb accés a informació delicada: accés a dades sobre infraestructures estratègiques o a bases de dades relacionades amb la prestació de serveis essencials.

Així mateix, l'escut s'aplicarà a les activitats directament relacionades amb la defensa nacional que afectin les capacitats industrials per proveir equips, sistemes i serveis que dotin a les Forces Armades de les capacitats militars necessàries, així com que es destinin a la producció, el manteniment o el comerç de material de defensa. Finalment, requeriran autorització de la Moncloa les adquisicions de béns immobles destinats a representacions diplomàtiques o consulars, tret que existeixi un acord recíproc.