Míting polític d'Alberto Núñez Feijóo davant de les grans empreses familiars. El líder popular va tornar a carregar contra l'amnistia i la presència de les llengües cooficials a les Corts espanyoles per defensar un programa davant dels empresaris que, més que econòmic, va resultar polític.

En la seva intervenció en el Congrés de l'Empresa Familiar que va començar aquest dilluns a Bilbao, Núñez Feijóo va afirmar que el govern de Pedro Sánchez "hauria d'aprendre de vostès [els empresaris], de com funcionen i de com es comprometen amb Espanya".

Va realitzar un símil entre política i empresa quan va indicar que "poc èxit tenen les companyies que no pensen en els comptes de resultats sinó que dediquen els seus esforços a enfrontaments o a vulnerar el codi ètic". I llavors va tornar a carregar contra l'amnistia a dirigents polítics catalans: "en comptes de parlar d'ocupació o rebaixes fiscals, parlem de l'autodeterminació. És indigne que els polítics pensin més en ells mateixos que en els ciutadans a qui serveixen". Va reclamar centrar-se en els grans reptes econòmics com la competitivitat en comptes de deixar-se "imposar" per formacions minoritàries, va indicar en relació amb els intents de Pedro Sánchez per formar govern.

Va insistir que a Espanya no li està anant bé i, a continuació, va començar a desgranar dades: Els espanyols "perden renda i paguen més impostos que mai". El 21% de les llars viu per sota dels llindars de pobresa. "Tenim el doble d'atur que en la Unió Europea". L'ocupació pública (20%) creix el triple que el privat (7%). "Hem retrocedit 6 punts en convergència per càpita" respecte a la UE. "Espanya és el país que més ha incrementat la pressió fiscal des de la pandèmia". S'han apujat 40 figures tributàries. I com a conclusió, Núñez Feijóo va destacar que "la majoria dels espanyols viu pitjor en el 2023 que en 2018", que és quan els populars van quedar fora del govern central.

Pel que respecta a propostes econòmiques, va enumerar aquestes sis "palanques":

Equilibri pressupostari. "Si no hi ha aquest equilibri, algú el pagarà. Quan tenim un deute públic que s'apropa a 1,6 bilions d'euros, aquest país té un problema". Va insistir que és el tercer país europeu que més ha incrementat el deute públic. Va proposar equilibrar els comptes, atreure talent i facilitar inversió. Va indicar que és la quarta economia de l'euro, però que ocupa la posició 18 en competitivitat.

Reformes estructurals. Va criticar que els socis de l'actual executiu no els donessin suport. Va posar especial èmfasi al sector agrari –"tenim un enorme problema d'aigua del qual no es parla"– i en el turístic.

Política energètica. Va afirmar que un país amb les capacitats per a la producció d'energia eòlica i solar com Espanya no pot tenir l'electricitat més cara que la mitjana de la UE.

Digitalització. Va reclamar un accés més gran de la ciutadania a les noves tecnologies.

Educació. Va indicar que és "la millor inversió". Aquí va recuperar el conflicte català, en indicar que seria un "avenç" si el debat fos sobre el coneixement de l'anglès –va reconèixer que no té un bon nivell pel sistema educatiu que va rebre– i no la "discussió sobre idiomes" al Congrés dels Diputats.

Política industrial. Va dir que un país "s'equivoca quan només creix en els serveis" perquè "cal tornar a la indústria". I va esmentar que Espanya és el segon país acoblador d'automòbils quan no té fàbriques de bateries.

I va criticar el govern de Pedro Sánchez per convertir els fons europeus Next Generation en el seu "Pla B".