Cinc anys després de la mort de Josep Lluís Núñez Clemente, la seva família –la vídua, els dos fills i els dos néts– continuen fent créixer el negoci immobiliari de Núñez i Navarro (NN). Fa molt temps que van abandonar l’obsessió per construir en els xamfrans, van reduir les promocions, però van potenciar la gestió patrimonial i la divisió hotelera. Ja han superat els ingressos i els beneficis d’abans de la pandèmia.
Al capdavant del grup empresarial familiar hi ha la seva vídua, Lluïsa Navarro Obón, i els seus dos fills: Josep Lluís (1959) –a la imatge superior– i Josep Maria Núñez Navarro (1963), que són els que comanden aquest imperi immobiliari. El primer s’ocupa més de l’estratègia i el segon, del producte. Són els únics –la vídua i els dos fills– que apareixen en els consells de les principals patrimonials familiars com Josel i Edbalnu. Però la tercera generació ja s’ha incorporat a l’empresa: Patrícia i Pepe, fills de Josep Maria, estan cridats a fer-se càrrec algun dia del grup perquè Josep Lluís no té descendència.
Els dos membres de la tercera generació, al voltant dels 30 anys d’edat, s’ha format en negocis a Esade i en universitats nord-americanes i ja tenen responsabilitats dins del grup en àrees com la innovació i la sostenibilitat.
A preguntes d'ON ECONOMIA, des de NN es declina facilitar informació sobre les activitats de la família. Un directiu del grup recorda que són “reservats” i que prefereixen la discreció. Efectivament, des de la mort de Josep Lluís Núñez Clemente, el 3 de desembre de 2018, a l’edat de 87 anys, la família ha aconseguit evitar els fotògrafs, quan la imatge de la vídua i del fill gran havia estat habitual a la premsa acompanyant al que va ser el president més longeu de la història del FC Barcelona. Núñez va presidir el Barça durant 22 anys (1978-2000). I fins i tot després d’aquesta etapa van tornar a les primeres pàgines, amb motiu del judici i posterior condemna pel cas Hisenda, que va provocar que els dos Josep Lluís, pare i fill, entressin a la presó. El Tribunal Suprem va rebaixar la pena a 2 anys i mig, però només van passar 38 dies de reclusió a Quatre Camins. D’això ja fa deu anys.
Passar pàgina
Des de Josep Lluís Núñez tots els presidents del Barça han tingut problemes judicials. Però la família ha passat pàgina d’aquell tràngol, que els va resultar traumàtic, i també s’ha allunyat del Barça, si més no en l’esfera pública, tot i que les actuals dificultats econòmiques del club han revifat els ‘nunyistes’, que encara n’hi ha. La família ja no forma part de l’anomenat “entorn” blaugrana.
La família està centrada en l’empresa. En l’exercici de 2022, l’últim del qual es poden consultar els comptes, la facturació va arribar a prop de 157 milions d’euros, un 51,6% més que l’any abans, i els beneficis es van disparar fins als 49 milions, un 45% més. Només van distribuir 2,5 milions en dividends als socis, o sigui, a la família. El patrimoni net es va situar en 760 milions d’euros. I el deute, a curt i llarg termini, estava al voltant dels 560 milions.
Els hereus mantenen la “gestió prudent” del seu pare, com la van descriure els seus biògrafs. Tot i que a Josep Lluís Núñez se’l va conèixer per el “rei dels xamfrans” perquè, durant dècades, sobretot en el porciolisme, van proliferar les seves construccions en les cantonades de l'Eixample, ja en vida va canviar de rumb. S’explica que als constructors d’aquella època no els interessaven els xamfrans per les dificultats tècniques i perquè es perdia espai en aquestes construccions cantoneres. Però els arquitectes de Núñez van trobar una solució que els va portar a treure’n un gran rendiment. I no només a les cantonades sinó a tot Barcelona, que es va omplir d’edificis anomenats Núñez als quals afegia el nom del carrer. Però el vell Núñez ja es va dirigir, de manera progressiva, cap a la gestió patrimonial, que genera uns ingressos recurrents a través dels lloguers.
En l’actualitat, NN té una pota patrimonial i una altra hotelera. No han abandonat les promocions residencials –el 2022 en van tirar endavant tres, a Barcelona i Sant Joan Despí, amb 108 habitatges– però el grup s’ha dotat d’una cartera d’actius en lloguer on hi ha edificis històrics –com La Rotonda–, habitatges, oficines, naus industrials, locals comercials o aparcaments (prop de 14.000 places a Barcelona, Sabadell i Reus).
També compten amb 13 hotels a Barcelona. El negoci hoteler els va generar el 2022 prop de 60 milions d’euros, el triple que un any abans quan aquest sector encara estava afectat per la pandèmia. Tenen establiments de tot tipus i per a diferents públics: Hotel 1898 (en l’edifici de l’antiga Companyia General de Tabacs de Filipines, a La Rambla), Seventy (carrer Còrsega), U232 (Urgell), The Corner (Mallorca), Hotel Jazz (Pelai), Europark (Aragó), Gran Via (en l’antic palauet Serra-Chopitea), B-Hotel (Gran Via), Soho (Gran Via), Rec Barcelona (Rec Comtal), Paral·lel (Poeta Cabanyes) i el bloc d’apartaments de luxe Midtown (Casp).
77 anys d'història
L’origen de l’actual NN està a Construcciones Navarro, fundada el 1947 per Francisco Navarro, el sogre de Josep Lluís Núñez. Aquest va començar com a comptable i es va guanyar la confiança de Navarro i, per descomptat, de la seva filla: es va fer càrrec del negoci i, amb el temps, va anteposar el seu cognom al de Navarro.
Un dels seus històrics col·laboradors tant a l’empresa immobiliària com al Barça, Antón Parera, va revelar al documental Núñez –emès per TV3 a finals de l’any passat– que Lluïsa es va oposar fermament a que el seu espòs es presentés a les primeres eleccions democràtiques de FC Barcelona, el 6 de maig de 1978. Aquell dia, Lluïsa va anar al monestir de Sant Josep de la Muntanya a resar perquè el seu marit perdés les eleccions, però els precs no van ser atesos. Es va imposar contra pronòstic a Ferran Ariño (1930-2014) –candidat que comptava amb les simpaties de Convergència després de la retirada, en campanya, del publicista Víctor Sagi– i a Nicolau Casaus (1913-2007). Aquest últim es va acabar integrant a l’equip de Núñez la mateixa nit electoral tot i que havia dit a la premsa que, si pactava amb el guanyador, li podien dir “porc”. Amb Casaus, també es van integrar membres de la seva llista com Carles Tusquets, aleshores un jove financer, que després ocuparia diversos càrrecs en el Barça, fins i tot el de president interí en l’interval que va des de la dimissió de Josep Maria Bartomeu a la proclamació de Joan Laporta el 2021.
"Trencar el porró"
Sempre s’ha dit que Núñez va “trencar el porró” perquè la presidència del Barça passava –com un porró– d’un membre a un altre de les nissagues de l’alta burgesia barcelonina. A diferència dels seus antecessors –els industrials del tèxtil Montal Golabart, Martí Carretó, Miró-Sans, Llaudet Ponsa i Montal Costa–, Núñez era un nouvingut, un nou ric, aliè a les nissagues tradicionals i que, a sobre, era un empresari del totxo. Però Núñez es va mantenir al capdavant del Barça durant dues dècades. Sempre va tenir com a braç dret a Joan Gaspart, que precisament havia conegut en les seves primeres incursions en el negoci hoteler, si bé les trajectòries dels seus respectius grups han estat molt diferents.
Núñez va néixer a Barakaldo (Biscaia) el 1931 però, quan només tenia set mesos, la seva família es va establir a Portbou (Alt Empordà), on el seu pare exercia de funcionari de duanes. En la seva joventut va estudiar peritatge industrial, va vendre biblioteques, assegurances... abans que el seu sogre el posés al capdavant l’empresa. Ningú dubta que era espavilat. Un home fet a ell mateix. A contracorrent, Núñez es va fer fort al Barça i al món empresarial. Va ser un dels membres fundadors de l’Institut de l’Empresa Familiar a principis dels noranta. Protagonista de sonades polèmiques ciutadanes per la seva fal·lera de promotor –com els episodis de la casa Trinxet i casa Golferichs, aquesta última finalment salvada–, el cert és que va forjar un grup que es troba entre els grans propietaris immobiliaris de l’Estat.
En l’últim rànquing de fortunes del diari El Mundo, la família Núñez Navarro figura en la posició 85 de l’Estat i en el 21 de Catalunya, amb un patrimoni net que estimaven en 760 milions d’euros. Si fessin un rànquing de les fortunes més discretes, també ocuparien un lloc destacat malgrat l’exposició pública a la qual estaven sotmesos en el passat.