Gairebé ningú a les oficines centrals del Banc Sabadell, a Sant Cugat del Vallès, s’esperava l’oferta del BBVA aquest dimarts. Ni el seu conseller delegat ho sabia, asseguren fonts properes a l’entitat. I és que la sensació al banc català era que, si havien de protagonitzar alguna fusió, serien els que comprarien —Unicaja—, però la setmana passada el mateix César González-Bueno va assegurar que estan còmodes amb la situació del banc. Potser per inesperada, la proposta de l’entitat d’origen basc ha estat rebuda amb molts recels, tant dins com fora del banc.

El preu i les presses que té el BBVA són el que aixeca més resistències al Sabadell. El seu consell d’administració es va reunir dimarts, però només perquè els consellers tinguessin coneixement dels detalls de l’oferta, que aquest dimecres es van conèixer en ser enviats a la CNMV. El Sabadell, doncs, no va fer cap valoració, a l’espera d’una segona reunió en què respongui al BBVA. Es va especular que podria produir-se aquest dijous, però no ha estat així. S’espera aquest mateix divendres o dilluns.

El consell del Sabadell pot fer principalment dues coses: rebutjar-la o mostrar la seva disposició a estudiar-la o negociar-la. Aquesta segona opció sembla la més plausible, ja que totes les fonts del sector consultades es mostren convençudes que la proposta del banc que presideix Carlos Torres no arriba a porta freda, sinó que, prèviament, s’ha consultat la pertinença de traslladar una oferta amb algun pes pesant del consell —tothom apunta al president, Josep Oliu—. El dubte és si afegirà alguna cosa més, com una valoració negativa del preu, quelcom habitual en les negociacions de fusió, o no.

Al Sabadell veuen la carta del BBVA agressiva i fins i tot una amenaza d'opa hostil

A l’espera del que digui el consell d’administració, al banc es respira la sensació que el preu no és prou atractiu. Tot i la prima, l’entitat es troba en un molt bon moment, tant a nivell de negoci com a borsa, per la qual cosa creuen que tenen recorregut per arribar a una capitalització de 12.000 milions d’euros, la xifra en la qual l’oferta del BBVA valora el Sabadell, d’aquí a uns mesos. Les ofertes sempre comporten una prima, però en operacions com aquesta, que suposen pèrdua de gestió, marca i capital humà, se sol pagar una prima extra, que no veuen. Fonts del mercat parlen de, com a mínim, una prima del 40% per començar a parlar.

Consideren, doncs, que amb una operació que suposa la futura desaparició del banc, i que li arriba en un bon moment i de forma sobtada, el preu hauria de ser més alt. Tampoc entenen les presses del BBVA. La carta de Carlos Torres al consell contenia una frase que molts van veure com agressiva: “Estem preparats per avançar immediatament en l’operació. Per això, els agrairíem que ens traslladin la seva valoració tan breument com sigui possible per, en cas de comptar amb el seu suport, poder presentar sense dilació un projecte comú de fusió als nostres respectius consells d’administració per a la seva aprovació definitiva”.

Les presses molesten perquè les troben injustificades. És cert que, des del punt de vista comprador, un cop aixecada la llebre, més val caçar-la com més aviat millor, però des del punt de vista d’un potencial venedor que no ha anat al mercat buscant compradors, no té gaire sentit. El Sabadell s’ho ha de mirar amb calma abans de respondre, expliquen fonts financeres, perquè s’hi juguen molt i no poden arriscar-se a començar unes negociacions i tornar a fracassar, com el 2020. Alguna font interpreta fins i tot la primera frase —“estem preparats per avançar immediatament en l’operació”— com una amenaça velada d’opa hostil, que deixaria la direcció del Sabadell sense marge de maniobra per negociar la pervivència del negoci, oficines i personal de l’entitat.

Les possibles exigències del Sabadell al BBVA

Així les coses, les fonts consultades expliquen que, perquè l’operació tiri endavant, el Sabadell podria requerir dues coses: apujar el preu, perquè els accionistes percebin un guany irresistible i al final, gairebé sempre acaba sent una qüestió de preu, i que el banc català mantingués el màxim d’estructura. L’oferta del BBVA diu que els directius i empleats es triaran segons mèrits i perfils, però a la plantilla hi ha el temor de ser els grans sacrificats i volen que això es pacti amb xifres clares i salvant el màxim de poder de Sant Cugat. Cal recordar que la fortalesa del Sabadell és la banca per a pimes, on estan molt més ben preparats que els comandaments del banc madrileny.

Les reticències a l’operació venen també de fora de l’entitat. El Govern ja va mostrar dimarts la seva oposició, ja que deixaria el mapa bancari català reduït a una sola entitat. Però l’Executiu de Pere Aragonès no té ara mateix cap poder d’influència en l’operació, ni directament ni indirecta a través de Madrid, perquè està a les portes de les eleccions del 12 de maig i les enquestes descarten la victòria d’ERC. L’empresariat també s’ha començat a pronunciar: ho va fer aquest dimecres Foment del Treball, que tem no només la pèrdua d’una entitat amb les oficines centrals a Catalunya, sinó també d’un banc molt proper a les empreses. Els sindicats, per la seva banda, també s’hi oposen perquè saben que suposarà acomiadaments. De fet, BBVA ja preveu que gastarà 1.450 milions en la reestructuració.

La rebuda a BBVA, doncs, ha estat freda i distant, però l’última paraula la tenen els accionistes del Sabadell, molt atomitzats i que porten tants anys de penes que poden veure l’oferta com una alegria, i la penúltima, el consell d’administració, que té com a primer mandat —no l’únic— salvaguardar els interessos dels accionistes. Aquí tindrà un paper clau Josep Oliu, president del banc des del 1999, i la posició que adopti.