Michael O'Leary, el conseller delegat de l'aerolínia irlandesa Ryanair i un dels homes de negocis més rics d'Irlanda, pot aconseguir un pagament d'uns 100 milions d'euros (109 milions de dòlars) com a prima salarial vinculada als resultats econòmics de la companyia i al valor nominal de cotització de les accions. Aquesta important xifra no és, segons el seu possible beneficiari, una quantitat desorbitada si es té en compte que "els futbolistes guanyen mig milió de dòlars a la setmana", ha manifestat el controvertit directiu en una entrevista a la Fortune, una revista global de negocis publicada per Time Inc. Si ens posem a comparar, i sense tenir en compte la prima salarial, el salari d'O'Leary supera els 23.000 euros setmanals; és a dir, el seu salari base anual és d'1,2 milions de dòlars.
Amb aquesta premissa, Michael O'Leary considera que no hi hauria d'haver cap objecció al nivell retributiu que ha pactat amb els òrgans de decisió de l'aerolínia de baix cost i els seus accionistes. El conseller delegat es basa en l'acord que estableix que el bonus es bescanviarà si la companyia assoleix una cotització de 21 euros i es manté allà durant 28 dies consecutius o en el cas que els resultats econòmics anuals -després d'impostos- siguin superiors a 2.200 milions d'euros.
En la seva defensa, O'Leary va comentar en l'esmentada entrevista que el seu sou i el seu bonus està més que justificat si es té en compte que de la seva gestió depèn l'èxit d'una empresa amb 27.000 empleats a tot el món i 13.443 milions d'ingressos anuals. A més de ser un negoci intensiu en inversions per disposar d'una flota d'avions adequada a la demanda. En aquest sentit, a finals del mes de desembre passat, Ryanair va anunciar que rebrà 29 nous avions Boeing 737 el 2025, amb una inversió de 3.000 milions de dòlars en nova tecnologia aeronàutica i que crearà més de 2.000 nous llocs de treball per a professionals de l'aviació altament remunerats a Europa.
Inversió en avions
Els avions, que redueixen les emissions de CO₂ en un 16% i el soroll en un 40% (i transporten un 4% més de passatgers), es destinaran a aeroports eficients i de baix cost en països de la UE on els governs estan estimulant el creixement de l'aviació, com Suècia, Itàlia, Espanya i Polònia. I aquí va sorgir una de les habituals crítiques de Ryanair: "No hi haurà creixement en països que augmentin els impostos, com el Regne Unit, França i Alemanya," va concretar la companyia en un comunicat.
Tenint en compte que comptablement el grup funciona amb exercici fiscal -de maig a abril-, les aspiracions d'O'Leary encara podrien complir-se. Ara per ara, les accions de la companyia mantenen una progressió òptima: aquest divendres han tancat en 18,78 euros en el selectiu de la Borsa de Dublín, amb una cotització de 20.282 milions d'euros. El valor de les accions fa tres anys que està a l'alça, després de superar la crisi de la Covid-19, i ha acumulat una pujada de l'11,39% en aquest període, i de gairebé un 4% en els últims 12 mesos. A l'índex americà Nasdaq, la cotització a tancament d'aquest divendres era de 42,96 dòlars.
Més beneficis en el primer semestre
Respecte als resultats econòmics, Ryanair Hòldings va informar -el novembre passat- un benefici després d'impostos en el primer semestre de 1.790 milions d'euros, un 18% inferior al benefici després d'impostos del primer semestre de l'any anterior de 2.180 milions d'euros, ja que el fort creixement del trànsit (un 9% més) fins als 115 milions de clients es va veure compensat per unes tarifes aèries més baixes, que van disminuir un 7% en el segon trimestre. En cas de seguir aquest ritme en el segon semestre fiscal, l'objectiu de 2.200 milions anuals se superaria.
La companyia va concretar el novembre que els ingressos totals del primer semestre van augmentar un 1% fins als 8.690 milions d'euros. Els ingressos programats van caure un 2% fins als 5.950 milions d'euros. El volum de vendes es va veure afectat per la circumstància de què la Setmana Santa de 2024 coincidís amb el quart trimestre de l'exercici 2022-2023 i anés del primer trimestre del 23-24; per la pressió de la despesa dels consumidors (impulsada per les taxes d'interès més altes durant més temps i les mesures de reducció de la inflació) i per una caiguda en les reserves de les agències de viatges online abans del segon semestre van requerir una estimulació més gran dels preus de l'esperat originalment (amb tarifes del primer trimestre baixades un 15% i del segon trimestre un 7%), ja que Ryanair va mantenir la seva política de preus de "càrrega activa/rendiment passiu".