El president de Banc Sabadell creu que la incertesa de l'any passat causada per la invasió de Rússia a Ucraïna continuarà present aquest any. Però el 2023 no només estarà present la guerra, "que continua sent una amenaça per a la nostra societat", també l'adaptació al nou entorn econòmic de tipus d'interès "que ha provocat i pot provocar episodis d'inestabilitat de mercats, com el causat recentment per la crisi del Silicon Valley Bank als Estats Units o del Credit Suisse aquí a Europa", explicava aquest dijous Josep Oliu en la Junta d'Accionistes celebrada a Alacant.
El banquer destacava que els tipus d'interès actuals "no són extraordinàriament alts", considerant que la inflació desitjada és del 2% i que amb la inflació actual, els tipus reals són negatius. "Però la rapidesa del canvi ha estat molt important i és en l'origen de la inestabilitat dels mercats financers que estem vivint en els últims dies".
Partint d'uns tipus d'interès negatius el 2022, "en poc temps", la Reserva Federal els ha pujat a nivells del 4,75% i el Banc Central Europeu fins i tot un 3%, recorda. Els grans canvis econòmics i geopolítics viscuts l'any passat i els esdeveniments més recents al sector financer, "han configurat l'actual escenari convuls en el qual estem immersos", indicava Oliu.
El número u del banc català, assenyalava que el 2022 s'esperava un any de plena recuperació del consum i de la producció, després de la crisi del Covid-19, així com una volta a la normalitat en l'economia, amb tipus d'interès lleugerament a l'alça en resposta a una inflació incipient, però l'esclat de la guerra d'Ucraïna "ha canviat el paradigma financer". El conflicte va provocar un important xoc d'oferta en les fonts de subministrament energètic i de matèries primeres, que va disparar la inflació, a taxes gairebé oblidades des de feia molts anys.
En aquest entorn, les autoritats monetàries van reaccionar incrementant "de forma ràpida i significativa" els tipus d'interès a fi de tornar la inflació cap a l'objectiu desitjat del 2%. Amb tot, l'economia espanyola va aconseguir créixer un 5,5% l'any passat, encara que menys del que s'havia esperat després de la sortida del Covid-19, i el sector bancari espanyol "ha seguit una evolució molt favorable durant l'any, amb resultats sòlids, solvència creixent i amb excés de liquiditat".
Tot això, comentava Oliu, s'ha degut no només a la normalització del turisme i sectors relacionats, sinó també a l'estímul de la política fiscal, a la robustesa dels balanços de les empreses, a l'estalvi acumulat per les famílies durant la pandèmia i a la limitació del crèdit en comparació amb les facilitats creditícies ofertes pel Banc Central Europeu.
"Encara que estem en moments de volatilitat als mercats, partim amb unes perspectives molt positives per a l'any 2023". El banquer destacava que Sabadell compta ara amb una base de costos menor i taxes d'eficiència competitives; A més, la normalització dels tipus d'interès positius ha de situar el marge d'interessos en nivells superiors. "La solvència i equilibri de riscos en el nostre balanç ens situen en una bona posició per afrontar els reptes que puguin aparèixer", assegura. Encara que l'augment dels ingressos bancaris anirà acompanyat previsiblement d'una pressió més important sobre els costos financers i els costos laborals i generals, a causa de la inflació.
Sabadell no veu que la morositat estigui pujant
Malgrat que l'escenari és convuls, Sabadell no veu "de moment", un augment de la morositat. Encara que les dades del Banc d'Espanya publicades aquest dijous ja indiquen que al gener va pujar el 3,56% després de quatre mesos de caigudes consecutives. En aquest sentit, Josep Oliu assegura que el banc continuarà extremant la seva prudència i vigilància davant d'aquells riscos que puguin generar-se pel canvi de preus relatius de l'energia, per la inflació i pel nou entorn de tipus d'interès.
Així mateix, ressaltava que "Sabadell haurà d'absorbir també la contribució extraordinària de l'impost a la banca, que anirà en detriment d'una rendibilitat més important per a l'accionista." El banc pagarà un total de 170 milions d'euros aquest any, però Josep Oliu no ha volgut perdre l'oportunitat per insistir, com ha fet altres vegades, que l'impost del Govern espanyol és "injust" i "discrimina" els estalviadors que inverteixen en accions bancàries davant qui inverteixen en accions d'altres sectors, que igualment s'han vist beneficiats o perjudicats pels canvis macroeconòmics.
"Els accionistes bancaris hem patit durant 10 anys les conseqüències d'una política monetària extraordinària que ha portat les nostres rendibilitats a nivells insuficients per poder remunerar adequadament el capital invertit. El banc, juntament amb altres entitats financeres, ha recorregut l'ordre ministerial que va imposar aquesta nova càrrega, en defensa dels interessos dels accionistes, com no podia ser de cap altra manera," acabava.
La situació és "molt diferent" a la del 2008
A la Junta d'Accionistes, el conseller delegat, César González-Bueno, aprofitava per destacar "la sòlida posició de capital i liquiditat" de Sabadell tenint en compte "l'actual context d'incertesa financera pels esdeveniments recents", en concret, la caiguda de diversos bancs als Estats Units i la fusió d'urgència entre Credit Suisse i USB.
La ràtio CET 1 fully loaded del Sabadell, indicava, va créixer l'any passat fins al 12,55%, el MDA (el matalàs que mesura el capital mínim regulador), se situa en 399 punts bàsics i la ràtio LCR, és a dir, la ràtio de cobertura de liquiditat a curt termini també va pujar fins al 234% el 2022, per sobre del mínim exigible del 100%. "La mitjana d'aquesta ràtio a Espanya és del 192%, ia la Unió Europea del 162%", afegia.
L'executiu assenyalava que Banc Sabadell se situa per sobre de la mitjana. "La situació és molt diferent de la que tenia el sector a l'inici de la crisi financera del 2008, quan aquesta ràtio estava al voltant del 200% i, per tant, les entitats depeníem fortament del finançament majorista". El banc té també el 60% dels dipòsits coberts pel Fons de Garantia, un dels percentatges més elevats entre els principals bancs europeus “i això atorga més estabilitat, si és possible, a la nostra base de dipòsits”.
Pel que fa a la caiguda de l'acció del Banc Sabadell dels darrers dies, el CEO recordava es va revalorar el 2021 un 67% i un altre 58% el 2022. Mentre que, des de començament del 2023, està prop del 20%. "A principis de març, abans que comencessin els episodis d'incertesa, l'alça va arribar fins al voltant del 50%", però en un context com l'actual, d'alta volatilitat, els inversors institucionals han pres la decisió de desinvertir després d'uns mesos de forta revaloració dels valors bancaris. Tot i això, presumia, "som el banc de l'IBEX amb més revalorització".