Oriol Guixà, president de la Fundació d'Empresaris de Catalunya (FemCAT) i del grup siderúrgic La Farga, considera, a títol personal, que “Catalunya perdrà talent financer” si l’opa del BBVA sobre Banc Sabadell tira endavant. L’opinió de Guixà és rellevant perquè forma part del consell regional del BBVA a Catalunya des de fa una dècada.
A preguntes dels periodistes, durant la presentació aquest dimarts del proper Fòrum FemCAT, Guixà ha indicat, però precisant que parlava a títol personal, que el Sabadell és “l´única entitat que té les seves ments pensants financeres a Catalunya”, concretament a la seva seu operativa de Sant Cugat del Vallès. I ha recordat que amb motiu de la fusió entre CaixaBank i Bankia, “es va perdre talent financer”. No obstant això, ha subratllat que “la decisió sobre l’opa depèn dels accionistes”.
Sobre la reducció de la jornada laboral, Guixà considera que “el que el país necessita és apujar salaris i no abaixar hores”. En la seva opinió, cal millorar els salaris mitjançant una productivitat més gran i, això, va en contra de la reducció de la jornada laboral. Manté que és “totalment equivocat” el plantejament de la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que rebaixar la jornada augmentarà la productivitat.
També ha recordat que, des de la pandèmia, l’absentisme laboral s’ha duplicat, especialment a l’administració pública, on gairebé arriba al 20%.
També a títol personal, opina que l’impost especial sobre les companyies energètiques no té sentit si inverteixen en el territori. Ha apuntat que, “en el cas de Repsol, si hi ha una reinversió, no tindria sentit”. En canvi, ha afegit que en el cas d’Endesa, des que “es va regalar a la italiana Enel perquè no fos catalana”, aquesta companyia “ha fet poquíssima inversió a la xarxa”, fins al punt que hi ha risc que col·lapsi.
20è aniversari de FemCAT
FemCAT celebra aquest any el seu vintè aniversari. En fer balanç d’aquestes dues dècades, Guixà ha indicat, ara parlant com a president de la fundació, que Catalunya ha de potenciar la competitivitat, la innovació, la projecció exterior i la cohesió social. Per fer-ho, ha d’afrontar de manera immediata tres grans reptes: la inestabilitat geopolítica, la immigració i el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial (IA).
Sobre competitivitat, Guixà ha apuntat que Catalunya presenta un creixement positiu pel que fa al PIB, en ocupació i exportacions, però “hauria de millorar” en productivitat, finançament, inversió en infraestructures, model energètic, també en el nivell d’idiomes estrangers i “en assolir un sistema públic eficaç”.
Sobre cohesió social, FemCAT defensa que “cal promoure més el català com a llengua de prestigi i d’acollida”, fer més esforços per “garantir la integració de la immigració” amb l’increment de recursos, polítiques educatives inclusives i un pla integral de cohesió social. També reclamen que es fomenti “una cultura oberta a la transmissió de valors de respecte i tolerància”.
Segons Guixà, “ens manca integrar els nouvinguts a la llengua i la cultura catalana d’emprenedoria, que ha fet que Catalunya sigui un país industrial”. Ha recordat que hi ha un “problema d’habitatge” per absorbir-los. I ha assenyalat que “el món empresarial pot ajudar a la integració dels nouvinguts”.
El proper Fòrum FemCAT, programat pel 12 de novembre al Palau de la Música Catalana, analitzarà l’evolució de Catalunya en les dues properes dècades, amb el títol “Catalan Legalicies: Projectem la Catalunya del 2044”. Compten amb ponents com l’advocat canadenc Peter Sahlas (president del consell de la Fundació Pierre Elliott Trudeau), Xavier Amatriain (vicepresident de Google), Joan Cañellas (CEO de Ficosa als Estats Units i Mèxic), Albert Esplugues (cap de relacions d’analistes d’IA generativa de serveis web d’Amazon), Albert Esteve (director del Centre d’Estudis Democràfics), Laia Guasch (directoa del Worl Cities Culture Forum), Gemma de les Coves (professora d’investigació de l’ICREA de la Universitat Pompeu Fabra), Israel Ruiz (president d’Engine Ventures i exvicepresident executiu de MIT), Ramon Pastor (director general del Centre Internacional d’HP a Barcelona), David Miró (director de la filial de Horus Development & Consulting a Londres) i Ignasi Puig (fundador i CEO de Pret-A-Com).