Relleu al capdavant de la fundació empresarial FemCAT. Oriol Guixà substitueix David Marín com a president de torn. Així ho ha acordat l’assemblea de patrons que s’ha reunit aquest dijous a Vic.
Oriol Guixà Arderiu (Barcelona, 1954) presideix el grup metal·lúrgic La Farga (La Farga YourCopperSolutions SA), amb seu a les Masies de Voltregà (Osona). En la seva intervenció, va apostar per fomentar els viatges internacionals d’aprenentatge sobre qüestions estratègiques –com la innovació, transferència tecnològica o l’emprenedoria– i per posar en valor “Catalunya com a sistema connectat”.
Els vicepresidents que acompanyaran Oriol Guixà són: Xavier Fitó (director executiu de Semillas Fitó), Jaume Sanabras (conseller delegat de Marlex), Jaume Alsina Cornellana (director general de BonÀrea) i Eulàlia Planes (consellera delegada de Dispur, principal accionista de Fluidra). La secretària és Immaculada Amat (presidenta d’Amat Immobiliaris) i el tresorer, Ricard González (director general d’Infraplan).
El patronat es completa, en qualitat de vocals, amb Maria Josep Arasa (Faura-Casas), Jordi Bagó (Grup Serhs), Núria Basi (Basi Group), Montserrat Braut (Braut Eix Ambiental), Xavier Cambra (Grup Enciclopèdia), Carles Cuyàs (Fredvic), Ezequiel Giró (Grup Giró), Ricard Huguet (Invenio Learn.By.Doing), Gabriel Jené (La Mallorquina), Josep Lagares (Metalquímia), Sandra Llavina (Toyota Team’s Motor i Lexus Barcelona), Manel Mas-Bagà (CAT-Barcelona), Ariadna Marín (Coatresa), Mercè Mullor ( Mullor), David Nogareda (Hipra), Ernest Pérez-Mas (Parlem Telecom), Oriol Pinya (Abac Capital), Joan Pujol (Constructora de Calaf), Xim Raurich (Grup Tramuntana), Santiago Sabatés (Eurofragance) i Gemma Vivet (Gepork).
El president sortint, David Marín Casanovas, propietari d'Inaccés Geotècnica, empresa d’Argentona (Maresme) dedicades a les feines verticals, passa a formar part dels presidents d’honor de FemCAT, com ho són tots els seus antecessors en aquest càrrec: Joaquim Boixareu (Irestal), Josep Mateu (RACC), Carles Sumarroca Claverol (Grup Sumarroca), Miquel Martí Escursell (Moventia), Ramon Carbonell (Ausa), Pau Relat (Mat Holding) i Elena Massot (Vertix).
Durant la seva presidència, Marín va impulsar una reflexió estratègica sobre l’actuació de FemCAT i va liderar un canvi organitzatiu. En el marc d’aquest procés, Muntsa Vilalta va rellevar Teresa Navarro com a directora general d’aquesta fundació empresarial.
La Fundació d’Empresaris de Catalunya (FemCAT) es va crear el 2004 amb l’objectiu de “fer de Catalunya un dels millors països del món”. Els seus associats representen prop de 500 empreses catalanes.
El nou president
Sobre el nou president, Guixà està vinculat a La Farga des que la seva família (concretament, el seu sogre, Vicenç Fisas Comella) va adquirir aquesta centenària siderúrgia en els anys vuitanta. Guixà n’ha estat director general (1984-2007), conseller delegat (2007-2016) i president del consell d’administració (2016- actualitat). Forma part de l’actual ple de la Cambra de Comerç de Barcelona. Era un dels membres de la llista guanyadora de Josep Santacreu.
La Farga és una empresa familiar liderada per Oriol Guixà i per la seva filla Inka Guixà Fisas (a la imatge superior), que n’és la directora general des de 2017. Aquesta companyia metal·lúrgica està especialitzada en la fabricació de semielaborats de coure i els seus aliatges pels mercats elèctrics, envasos metàl·lics, ferroviari, tubs, automoció i conductors especials. Són líders mundials en tecnologia de reciclatge del coure. Han venut la seva tecnologia a més d’una trentena de plantes metal·lúrgiques de tot el món.
L’origen de La Farga està en una petita fosa de metall de la Barceloneta que Francesc Lacambra Pont va posar en marxa el 1808 durant l’ocupació napoleònica. Produïa objectes de coure i bronze per a usos domèstics. El 1852 van construir una farga al costat del riu Ter, en un antic molí que aprofitava la força de l’aigua per produir planxes de coure. Aquests elements s’utilitzaven per protegir la part submergida del casc dels vaixells de fusta que feien la ruta a les colònies americanes. Arran d’una crisi, l’empresa canvia de propietari el 1981 amb la sortida de la família Lacambra i l’entrada de la família Fisas.