Fa un segle, el comerciant Pere Miquel Estela va obrir un negoci de venda a l’engròs de fruites i verdures a Figueres. I fa mig segle, els seus tres fills –Ramon, Amadeu i Josep Miquel Ballart– van posar en marxa la cadena d’autoservei majorista coneguda per Gros Mercat, que van vendre el 2015, precisament el mateix any que un dels seus néts, Òscar Pierre Miquel, va cofundar Glovo. En quatre generacions de la família Miquel s’ha passat de la venda de fruita al gegant del delivery.
Convidats per la Cambra de Comerç de Girona, Òscar Pierre Miquel, de 31 anys, i el seu avi matern, Amadeu Miquel Ballart, de 93 anys (els dos a la fotografia superior), van relatar en un acte públic l’octubre passat la història familiar i, de fet, van posar en evidència dos tarannàs empresarials molt diferents. L’avi Amadeu va reconèixer que li va costar entendre la base tecnològica de Glovo, però sobretot les seves contínues ampliacions de capital mentre acumulava pèrdues. I el seu nét va afegir que, a l’avi, el sorprenia la valoració de Glovo, el fet que societats de capital risc, fons d’inversió i bancs continuessin apostant per la companyia perquè confiaven en el seu futur creixement.
Quan tenia 22 anys, Òscar Pierre va participar en la fundació de Glovo, on continua com a CEO malgrat que, la nit de Cap de Cap d’Any de 2021, el grup alemany Delivery Hero en va comprar una participació majoritària per 2.300 milions d’euros. De tots els seus projectes, l’últim adopta un nou enfoc: aquest 12 de juny, el BOE va publicar la inscripció de Yellow Foundation, de la qual Pierre n’és el president, en el Registre de Fundacions del Ministeri de la Justícia. Segons la documentació presentada en aquest registre, es tracta d’una fundació que persegueix “finalitats d’interès general en els camps de l’atenció a les persones en risc d’exclusió social, l’educació, la salut, la investigació i la cooperació pel desenvolupament i tot això a través de l’emprenedoria”.
Acompanyen a Pierre en el patronat d’aquesta fundació, com a vocals, la doctora Elena Campistol i Queralt Vallcorba, col·laboradora del CEO de Glovo en “iniciatives d’impacte social”, segons consta en el seu Linkedin. Malgrat la similitud de noms, aquesta fundació és independent de Yellow Fund, un fons de capital risc que va crear l’any passat, tal com precicen a ON ECONOMIA des del seu equip de comunicació. L’objectiu d’aquest fons és invertir en start-ups.
Per la seva banda, l’avi Amadeu, després de la mort dels seus dos germans, apareix com a president de diverses societats que formen el grup Miquel, tot i que ja no s’identifiquen amb la denominació històrica de Miquel Alimentació, que va ser un dels gegants de la distribució majorista perquè, en l’actualitat, estan centrats sobretot en l’immobiliari. Quan el 2015 van vendre el negoci de Miquel Alimentació –aleshores liderat pel seu germà Ramon–, es van desprendre de la línia de distribució majorista Cash&Carry (amb la marca GM Cash, coneguda a Catalunya com Gros Mercat), dels supermercats (Suma, Pròxim i Spar) i de les benzineres (GMoil), però van conservar la propietat de les plataformes logístiques i gran part dels locals. O sigui, la família va abandonar la gestió comercial però va retenir els immobles, que van llogar als compradors (els xinesos de Bright Foods) si bé, amb posterioritat, també s’han desprès d’actius. El febrer de 2020, la sueca Sagax Real Estate els va comprar 35 locals per 149,5 milions d’euros que, tres anys després, va tornar a vendre al grup suís Transgourmet, que és l’actual gestor de la cadena comercial.
Amadeu Miquel encara apareix com a president de diverses immobiliàries com Nova Cadieisa o Invermik 1925, de la qual pengen un seguit d’empreses. En aquestes apareixen representants de la tercera generació com Ramon Miquel Vilanova o Pere Miquel Comas –germà d’Immaculada Miquel, mare d’Òscar Pierre– que exerceixen de consellers solidaris en diverses d’aquestes societats.
Història familiar
La història empresarial d’aquesta família comença amb Pere Miquel Estela (1902-1961), fill d’un empresari del ciment que el 1924 –tot i que alguna referència apunta al 1925– va obrir un negoci de venda a l’engròs de fruites i verdures. Tenia dos magatzems, un a Figueres i un altre a Perpinyà, a França, però arran de la Guerra Civil ho va perdre tot. La seva esposa regentava una botiga de comestibles al detall.
El 1945, en plena autarquia, va obrir un altre magatzem, de 1.000 metres quadrats, al carrer de la Rutlla de Figueres, on a banda de fruites i verdures també venia a l’engròs altres productes alimentaris i d’adrogueria. Arran de la seva mort, el 1961, amb només 59 anys, els seus tres fills, que ja s’havien incorporat a l’empresa de molt joves, van decidir crear dues empreses: una dedicada a les fruites i verdures, amb uns socis figuerencs, i una altra a la distribució a l’engròs de tot tipus de productes alimentaris. El 1967 van entrar a formar part de Unión Vegé Española i van començar a implantar la cadena de distribució. I el 1974, fa 50 anys, van posar en marxa la cadena Gros Mercat o GM Cash. Són els pioners a Espanya del sistema Cash & Carry, destinat a proveir petites botigues, hostaleria, restauració i comunitats, però no a particulars.
Miquel Alimentació va continuar creixent amb nous magatzems i centres de distribució, cada cop més grans, així com amb les seves pròpies marques de supermercats fins a arribar a una facturació propera als 1.000 milions d’euros abans que, el 2015, traspassessin la gestió a Bright Foods, amb seu a Xangai, per 110 milions d’euros. Aquesta operació va ser assessorada per la gestora de patrimonis GBS Finance, fundada per Juan Antonio Samaranch Salisachs, i també pel seu hereu, Juan Antonio Samaranch Bigelli, tal com revela aquest últim en el seu compte de Linkedin.
El 2021, els xinesos de Bright Foods se la van tornar a vendre als suïssos de Transgourmet. O sigui, tres canvis de propietat en poc més de sis anys, si bé sempre van mantenir el mateix equip directiu: Pere Laymon va continuar en la direcció general fins la seva jubilació, el 2019, quan va ser substituït per Lluís M. Laiburu, un altre home de la casa que hi va arribar en els temps de Miquel Alimentació.
Durant cinc dècades, l’empresa familiar va estar liderada per Ramon Miquel Ballart (1926-2022), l’hereu, que no només es va dedicar a la distribució majorista sinó que també va estar al capdavant d’empreses químiques (Barrau) o informàtiques (Admira). Fins i tot va formar part del consell d’administració del desaparegut Banc Mercantil de Manresa i va participar en la fundació de Banca Catalana. Va rebre la Creu de Sant Jordi (2003), la Clau de Barcelona (2004) i la Medalla al Mèrit al Treball (2011), la màxima distinció que concedeix el govern espanyol en l’àmbit laboral o empresarial.
Doble nissaga
El CEO de Glovo pertany a una doble nissaga empresarial perquè, per banda de mare, hi ha els Miquel, i per la del pare, els Pierre, que mereixen un capítol a banda. Aquesta branca dels Pierre, procedent d’Alsàcia, es van establir a la primera meitat del segle XIX a Sant Joan de les Abadesses i es van dedicar al tèxtil. Òscar Pierre no és l’únic emprenedor de l’última generació perquè el seu germà Marc va ser cofundador de Renty, una plataforma de lloguer d’objectes, i ara està a l’àrea de vendes de TravelPerk. I tenen dos cosins: Carlos Pierre Trias de Bes, fundador de Badi, una app per trobar companys de pis, i que recentment ha participat en el rellançament de la marca de làmpades de luxe Parachilna; i Clàudia Pierre Trias de Bes, impulsora de Meeting Lawyers, start-up d’assessoria legal online oberta les 24 hores del dia que té com a president Albert Rivera, exlíder de Ciutadans.