Ouigo ha notificat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) la seva pretensió d'ampliar els seus serveis a Segòvia i Valladolid, ciutats on els trajectes estan inclosos com a Obligació de Servei Públic (OSP), a més d'Elx i Múrcia. La màxima responsable d'Ouigo a Espanya, Hélène Valenzuela, ha recordat en una jornada sobre la liberalització del transport ferroviari de viatgers organitzada per la CNMC que estan treballant per acabar de desplegar els seus serveis cap a Andalusia (arribarà el 2024 a Màlaga i Sevilla).
Convençuda que hi ha lloc per als tres operadors i les quatre marques (Renfe, amb l'AVE i Avlo, la mateixa Ouigo i Iryo), ha notificat a Competència la seva intenció d'ampliar els seus serveis a Segòvia i Valladolid, línies subjectes a OSP, i sobre les que caldria fer, diu, el test de mercat que estableix la normativa comunitària. Ha mostrat el seu interès en els enllaços amb Elx i Múrcia, que, igual com els castellans, són tècnicament "assequibles" i creu que el mercat "funcionarà". També Iryo analitza possibles noves rutes i ampliar la seva oferta, encara que "cal veure si hi ha prou demanda" a la xarxa d'alta velocitat més àmplia de tota la Unió Europea (UE), segons el conseller delegat, Simone Gorini.
Nova fase de l'alliberament d'alta velocitat
Per la seva part, el gestor de les infraestructures ferroviàries, Adif, ha iniciat ja una segona fase de la liberalització de l'alta velocitat ferroviària, que arribarà a més províncies, en un procés similar a què va arrencar el maig de 2021, que va obrir la competència als corredors amb Catalunya, Llevant i Andalusia. La presidenta d'Adif, María Luisa Domínguez, ha explicat aquest dilluns que en aquesta segona hi haurà similituds amb el procés anterior, però també "fets diferenciadors" perquè ja actuen al mercat espanyol tres operadors i quatre marques (Renfe, amb l'AVE i l'Avlo, la francesa Ouigo i la italiana Iryo).
Es tracta, ha explicat, de continuar consolidant la liberalització i continuar amb la dinàmica iniciada el 2020 -encara que la pandèmia va retardar el començament efectiu a maig de 2021, quan Ouigo va començar a operar la línia Madrid/Barcelona- perquè les empreses puguin utilitzar la seva capacitat més enllà dels tres acords marc actuals (per als corredors que enllacen Madrid amb Barcelona, Llevant i Andalusia). La disponibilitat de material rodador continuarà sent clau a l'hora d'accedir en aquesta segona fase a noves línies, entre les quals n'hi haurà també algunes d'ample variable.
Anàlisi dels cànons
En la mateixa jornada, els representants dels nous operadors han criticat els elevats cànons que cobra Adif per l'ús de les vies. La directora general d'Ouigo a Espanya, Hélène Valenzuela, ha tornat a demanar que es faci un test de mercat, com estableix la normativa comunitària en aquesta matèria, per veure el pes dels cànons en el compte dels operadors. El conseller delegat d'Iryo, Simone Gorini, ha considerat que "cap negoci no pot tenir un pes tan alt de les taxes en l'ús de la xarxa", i ha demanat que s'articuli un sistema que faci possible la sostenibilitat del negoci. Pel seu costat, la directora general de Renfe Viajeros, Sonia Araujo, ha estat més prudent: "vam agrair la rebaixa [de cànons durant la pandèmia] i, si hi hagués una rebaixa superior, la traslladaríem a preu".
L'executiva de Renfe ha defensat la imposició de peatges a les carreteres, i ha esmentat també la prohibició de viatges de curt radi amb avió que va entrar en vigor a França la setmana passada com vies per atreure viatgers al ferrocarril i per abaixar els preus.
La presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández, responsable de la jornada d'aquest dilluns, ha valorat el procés de liberalització a Espanya, que contrasta amb altres experiències europees, amb entrades molt limitades a França i Alemanya i amb un retard de quatre anys a Itàlia. Ha estat "inèdit" que al procés espanyol s'hagin presentat tres operadors, que han observat una recuperació dels tràfics després de la pandèmia, però alhora han hagut de fer front a un augment substancial dels preus de l'energia "que ha tensat" els models de negoci, segons Fernández.