L'empresa catalana d'última milla Paack, que busca una salvació amb la venda de la seva filial francesa i amb un segon ERO a Barcelona en menys d'un any que deixarà al carrer a mitja plantilla (86 persones), es quedarà sense comitè d'empresa una vegada culminin les sortides. En total, acumula 148 acomiadaments, sumant els 62 d'abril, sobre un total de 234 treballadors (abans del primer ERO). O sigui, que ha acomiadat el 63% de la seva plantilla en cinc mesos.

En un inici, les retallades afectaven personal protegit com embarassades, persones amb reducció de jornada i víctimes de violència de gènere, així com els delegats sindicals. La negociació amb l'empresa va permetre arribar a un acord per salvar la feina de les embarassades, però els delegats sindicals van oferir voluntàriament la seva feina per a aquesta causa, segons expliquen fonts sindicals a ON ECONOMIA.

L'empresa, que lliura paquets a domicili de comerços com Decathlon o El Corte Inglés, no fa declaracions als mitjans, es va limitar recentment a emetre un comunicat en el qual assegurava que la reestructuració "garanteix la seva sostenibilitat a llarg termini" i anunciaven el nomenament de Xavi Rosales com CEO de Paack Iberia. El que no han fet públic són els resultats de l'exercici 2023, als quals ha tingut accés ON ECONOMIA i llancen pèrdues de 15 milions d'euros per segon any consecutiu i una alerta de l'auditor, EY, que reconeix l'"incert" futur de l'empresa. La facturació el 2023 va ser de 71,8 milions, tres menys que els 74,9 de 2022.

Fa tan sols un any, l'empresa celebrava haver aixecat més de 300 milions en rondes d'inversió i es proposava com a candidata a unicorn, com es coneixen les start-ups candidates a valer més de 1.000 milions d'euros. Un any després, el seu futur està en dubte i l'empresa busca salvavides ara per ara amb poc èxit.

"Davant de la dificultat d'afrontar els seus venciments a curt termini, la societat està en el procés d'obtenir fonts de finançament addicionals", apuntava l'auditoria a què va tenir accés aquest diari. Però "l'èxit final d'aquest (procés), suposa una incertesa material que podria condicionar la capacitat de la societat per poder continuar operant sota el principi d'empresa en funcionament", completava.

Els auditors alertaven també que "la memòria adjunta" presentada per l'empresa "no inclou la informació relativa al personal d'alta direcció i a l'administrador únic en relació amb les remuneracions", malgrat que a l'auditoria de l'exercici anterior EY ja havia inclòs una excepció respecte a l'obligació d'incloure-les segons la legislació vigent.

L'empresa defensa en la seva memòria que "existeixen motius fundats d'èxit tècnic en la realització del projecte" sobre el qual s'està investigant per aplicar en l'empresa, que té el finançament garantit per posar-se a caminar.

Els dubtes de l'auditor EY

Però als dubtes d'EY i les pèrdues no donen signes verds, enmig d'un procés de reestructuració i del nomenament recent de Xavi Rosales com CEO de Iberia i Ignacio López, inclòs inicialment en l'ERO, com nou director de la filial gal·la per a la seva venda.

El 2022, segons figura al Registre Mercantil, va multiplicar per 7 les seves pèrdues, que van passar de 2 el 2021 a 15 milions, molt més que el creixement de la xifra de negocis que va passar de 62 a 74 milions d'euros.

Un any abans d'executar l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), que va arrencar amb gran polèmica perquè incloïa els delegats sindicals i dones embarassades, l'empresa va firmar un contracte amb Konecta al Marroc, al qual ha tingut accés ON ECONOMIA, per deslocalitzar l'atenció al client, un dels motius a què els sindicats atribueixen les retallades.

L'Expedient de Regulació d'Empresa va acabar acordant-se amb els sindicats després d'una vaga convocada que no va arribar a produir-se per l'oferta final d'augmentar la indemnització.

Fundada en el 2015 de la mà de Fernando Benito, Victor Obrados, Xavier Rosales i Suraj Shirvankar, la companyia ha recaptat més de 300 milions d'euros en diferents rondes de finançament. El 2022 va atreure la més destacada, amb 200 milions d'euros, en la qual va participar Softbank.

A través d'aquestes operacions, Paack Logistics va arribar a incrementar la seva valoració fins als més de 800 milions d'euros, la qual cosa el va aixecar a les travesses per formar part del selectiu grup dels unicorns (empreses valorades en més de 1.000 milions de dòlars).

La pandèmia, que va disparar els lliuraments a domicili, va impulsar el creixement de Paack, que va aconseguir ser rendible el 2020 amb un benefici d'1,4 milions, fita atípica en les start-ups, que solen anar a pèrdues durant els seus primers anys per l'elevada inversió.

Durant l'any de propagació de la covid, la facturació es va multiplicar per més de 4 en passar de 9 a 41 milions i amb els beneficis es va arxivar un exercici, el de 2019, que va deixar pèrdues de 306.000 euros.

Amb un 35% de la seva flota elèctrica i l'objectiu de convertir-se "en la primera solució de lliurament d'última milla lliure d'emissions", Paack s'aboca ara al precipici.