Les patronals de les caixes rurals han negociat amb els sindicats aquest dimarts una pujada salarial del 4,5% per als seus treballadors que aplicarà des de gener de 2023. D'aquesta manera, la Unió de Cooperatives de Crèdit (UNACC) i l'Associació Empresarial d'Entitats Cooperatives de Crèdit (Asemecc), que representen més de 40 entitats, segueixen els passos de l'AEB que va acordar la mateixa pujada fa només uns dies per als empleats de Sabadell, BBVA o Santander entre altres.
Els sindicats del sector financer van proposar a les patronals una pujada salarial que ajudés a mitigar l'efecte de la inflació en la seva renda, ho van fer abans de l'estiu. Però no va ser fins al novembre quan l'Associació Espanyola de Banca (AEB) va fer el primer pas i va acordar l'esmentada pujada. Aquest mes de desembre han fet el mateix UNACC i Asemecc, les que representen a les caixes rurals. Mentre que CECA, que representa a CaixaBank i Unicaja, encara no s'ha pronunciat.
En UNACC estan representades Cajalmendralejo, Caixa rural d'Astúries, de Gijón, de Navarra, de Salamanca o Globalcaja, entre d'altres. Entre les més de 40 entitats hi ha més de 12.000 treballadors que es veuran beneficiats per aquesta pujada, que a priori (segons el conveni) anava a ser de l'1%, però que ara serà del 4,5%. Mentre que Asemecc, que representa només al grup cooperatiu Cajamar, portarà aquest increment a més de 4.000 empleats.
CCOO va ser l'únic sindicat que va firmar el conveni col·lectiu de les caixes rurals el 2020. Però ara que s'ha tornat a reobrir l'esmentat conveni i s'ha negociat aquesta pujada salarial, s'ha sumat a la firma UGT, expliquen fonts sindicals a ON ECONOMIA. Les entitats no tenen previsió de fer millores a la pujada del 4,5% com si estan fent els grans bancs, afegeixen. Sabadell, per exemple, que també pujarà el salari als seus treballadors a partir de l'1 de gener segons el pactat entre sindicats i AEB, ha decidit fer millores extres perquè l'increment arribi a tota la plantilla.
Com que els empleats que cobren complements variables no es beneficien d'aquesta pujada del 4,5% perquè és absorbible, el banc català ha comunicat als seus empleats que també beneficiarà aquells que els cobren. A aquesta part els garanteix que la seva nòmina pujarà almenys 600 euros l'any que ve. Al febrer, a més, que és quan normalment el banc actualitza les nòmines, també preveu fer una revisió salarial de la compensació total (fixa i variable) dels treballadors que cobren complements. Així mateix, fonts financeres detallen que l'entitat millorarà les aportacions al pla de pensions, l'ajuda escolar i "la panera de Nadal", que és una aportació dinerària que fa Sabadell als seus empleats.
El banc que dirigeix César González-Bueno ha estat el segon, després de BBVA, en fer una millora salarial sobre el pactat pels sindicats i AEB el passat 29 de novembre. El banc de Carlos Torres també va informar els seus 20.000 empleats a Espanya que el cas dels que cobren complements i aquesta pujada sigui absorbible, aplicaran un increment del 2,5%, la qual cosa farà que la seva nòmina pugi almenys 1.000 euros l'any que ve. Així mateix, BBVA elevarà les aportacions al pla de pensions en gairebé 300 euros i oferirà beneficis per als préstecs a tipus fix dels empleats.
Santander ha comunicat millores, però no para els que es beneficien de l'increment del 4,5%, que són aquells el contracte dels quals es basa en el conveni col·lectiu de banca. Per als que queden fora i el seu salari és igual o inferior a 40.000 euros, el banc d'Ana Botín ha decidit abonar una paga extra de 1.300 euros; Bankinter i algun altre banc de l'AEB també estudien alguna millora addicional, però tenen fins al gener per decidir-ho.
CaixaBank deixa en l'aire una pujada salarial
CECA, que és l'associació bancària que defensa els interessos de les ex caixes d'estalvis, com CaixaBank o Unicaja, ha comunicat als sindicats que es reuniran en el gener, encara que no han deixat clar si volen apujar salaris, com està fent la resta del sector financer. Aquesta patronal, presidida per Isidre Fainé, representa diverses entitats, però el 70% del pes el té el banc català, que després de la fusió amb Bankia s'ha elevat com el banc més gran del país per actius i nombre d'empleats.
CaixaBank, per tant, és qui porta el pes de la negociació en CECA i el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, ja ha manifestat en diverses ocasions que la seva plantilla i en general tot el sector de les antigues caixes d'estalvi es regeix per un conveni col·lectiu que venç a finals de 2023 i no seria fins aleshores quan s'obri una negociació. Tanmateix, els passos d'AEB, UNACC i Asemecc podrien portar l'entitat a canviar la seva postura.