Les associacions empresarials catalanes, des de Foment del Treball fins a Pimec passant per la Cambra de Comerç de Barcelona, s’han mostrat clarament en contra de l’opa del BBVA al Sabadell des del primer dia. Ho han dit, han fet comunicats, estudis i fins i tot Foment va enviar una carta a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Però el seu moment és ara.
Amb l’inici de la fase 2 d’estudi per part de la CNMC, és ara quan aquest organisme ha d’escoltar les parts implicades i afectades, començant pel propi Sabadell. Les patronals, en tant que representants dels empresaris, es consideren afectades, motiu pel qual ultimen al·legacions en contra de l’opa. Tenen deu dies hàbils des del dictamen de la CNMC de dimarts passat, per tant, fins el 26 de novembre. De fet, l’Associació d’Accionistes Minoritaris ja ho ha fet aquest divendres.
Segons ha pogut saber ON ECONOMIA, Foment, Pimec i la Cambra de Comerç tenen intenció de personar-se davant el regulador de la competència que presideix Cani Fernández. Fonts de la Cambra van explicar divendres que ja han pres la decisió de fer-ho i estan preparant la documentació.
La cúpula de Pimec també ho té clar, però encara ho ha d'aprovar el seu comitè executiu, que es reuneix el proper dimarts, segons han explicat fonts de l’organització presidida per Antoni Cañete. Pel que fa a Foment, fonts de la patronal asseguren que també tenen la intenció de fer-ho, si bé encara estan estudiant si poden ser acceptades per la CNMC com a parts afectades.
Les empreses catalanes treballen sobretot amb tres entitats; si una, el Sabadell, desapareix, l'oferta queda molt reduïda
La llei dona dret a parts afectades a presentar-se, com per exemple administracions o accionistes, al marge del propi banc opat, en aquest cas el Sabadell. Però no concreta qui podria ser-ne afectat, ja que la llei és genèrica i la mateixa per a tots els processos de concentració de tots els sectors. Des de la CNMC van explicar a ON ECONOMIA que pot presentar-ho qui vulgui sempre que “acrediti interès”.
La posició de les organitzacions és coneguda. Foment ja la va fer saber a Cani Fernández: Josep Sánchez Llibre li va fer arribar una carta a principis d’estiu, en la que mostrava la seva preocupació per com la fusió del BBVA i el Sabadell podia afectar a les petites i mitjanes empreses, posició que comparteix amb Pimec i la Cambra de Comerç, com ha manifestat Josep Santacreu en alguna ocasió.
El banc català és un dels preferits per les empreses, especialment pimes, i més a Catalunya que a d’altres zones de l’Estat, perquè hi està especialitzat i té una cultura de cura del teixit comercial i empresarial, treballant amb la botiga, l’autònom, la micro i la pime. El BBVA no té tant aquesta cultura, tot i que ara s’esforça en posar-la en valor, però sí que té molta presència en les empreses catalanes perquè fa anys que és un banc fort al Principat, especialment després de l’absorció de les caixes d’Unnim i CatalunyaBanc.
El que denuncien els empresaris és que, amb la pèrdua d’un d’aquests dos bancs –són dues de les tres principals entitats per als catalans, després de CaixaBank–, l’oferta per a les empreses i pimes, que solen treballar amb més d’un banc, queda ja molt reduïda. Hi ha el Santander, i altres entitats, però són menys proactives a l’hora d’atendre el teixit empresarial català o massa petites o amb poca presència per substituir el Sabadell.
La pèrdua d'un centre de decisió a Catalunya
L'argument de la pèrdua d'oferta és el principal perquè afecta directament a la competència i les patronals poden defensar la seva afectació en tant que representants de les empreses que sortiran perdent. Però també preocupa el fet que es perdi un banc amb el centre de decisió aquí. Tot i tenir la seu a Alacant, el Sabadell és, juntament amb CaixaBank, l’única gran entitat financera que té la seva cúpula i el gruix de la seva plantilla de serveis centrals a Catalunya, en concret a Sant Cugat.
Les patronals defensen que aquesta no és una qüestió sentimental ni patriòtica, sinó que el lloc on es prenen les decisions afecta a les decisions que es prenen; si es decideix des d’aquí, és més fàcil que es tingui en compte Catalunya, la seva economia, les seves empreses i les seves famílies. Si es fa des de Madrid, les botigues de qualsevol capital de comarca queden molt lluny i les prioritats poden fàcilment ser unes altres.
Pimec va publicar un informe fa uns mesos en el que advertia que la pèrdua del Sabadell reduiria un 8% el crèdit a empreses, retirant 54.000 milions d’euros al teixit econòmic espanyol. El BBVA va negar la xifra i va assegurar que seguirà finançant a les empreses.
Els esforços del BBVA i el paper del Govern
El banc que presideix Carlos Torres està fent un esforç per convèncer els catalans de que l’operació serà positiva. No només ha engegat una gran campanya publicitària en català a televisió i altres mitjans, sinó que a més Torres i altres directius del banc s’han reunit amb les patronals catalanes per tranquil·litzar els seus líders i assegurar-los que no tenen motius per preocupar-se. És evident que no els han convençut.
El Sabadell compta amb el suport de les organitzacions empresarials catalanes i també amb la recentment creada Associació d’Accionistes Minoritaris, liderada per Jordi Casas, sabadellenc i directiu de Foment. L’associació va ser la primera en anunciar que ja han presentat les seves al·legacions a la CNMC, aquest mateix divendres.
El que encara és una incògnita és què farà el Govern de la Generalitat. En aquest cas funciona en la direcció contrària que en el de les patronals perquè, en ser Catalunya una regió especialment afectada per la possible fusió, és Competència la que s’ha d’adreçar al seu govern per demanar-li “un informe preceptiu no vinculant”. Fonts tant dels departaments d’Economia com d’Empresa han declinat posicionar-se i es mantenen a l’espera.