"L'automatització dels processos industrials té una part positiva, però també pot venir aparellada amb una reducció de plantilla". Així ha justificat aquest dimecres el conseller delegat de Cellnex, Marco Patuano, l'ERO anunciat fa uns dies pel grup de telecomunicacions. En concret, l'empresa d'infraestructures ha plantejat un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afectaria 250 persones en les seves filials espanyoles Tradia i Retevisión. Aquest expedient, que s'està negociant amb els sindicats, afectarà aproximadament el 9% de la plantilla total del grup.

"Es farà de forma molt respectuosa amb els treballadors", ha assenyalat Patuano, per agregar que "a Espanya teníem dos grans contractes on fèiem el manteniment de les xarxes i aquests contractes han acabat i, en part, no s'han renovat", ha afegit el directiu durant la roda de premsa per presentar els resultats financers de 2024.

En aquest sentit, Patuano ha assenyalat que la reducció de plantilla és "efecte natural d'un augment de l'automatització dels processos". "Per no tenir més ERE a futur hi ha una manera molt senzilla: mantenir el nivell d'operacions i augmentar el nivell d'ingressos". "La nostra tradició és tenir el màxim respecte per les persones que han treballat per a nosaltres. No farem res que no sigui el més respectuós amb els drets dels treballadors", ha matisat Patuano.

Cellnex voreja el 'break even'

Cellnex va tancar l'exercici 2024 amb uns ingressos de 3.941 milions d'euros, un 7,7% més que l'any anterior, i va reduir les pèrdues un 97,3%, fins als 28 milions, davant els 297 milions de 2023. L'empresa ha destacat que està "prop d'assolir el break even" per la millora dels ingressos i l'ebitda, i que les pèrdues es donen pel deteriorament del valor dels actius d'Àustria i per les amortitzacions més grans i costos financers associats al procés d'inversió del passat.

L'ebitda ajustat de Cellnex va ser de 3.250 milions, un 8% interanual més, i l'ebitda després d'arrendaments (Ebitdaal), de 2.386 milions, un 10,6% més. De fet, Cellnex ha tancat un exercici marcat per la desinversió en mercats secundaris amb la venda dels seus negocis a Irlanda, per 971 milions, i a Àustria, per 803 milions.

Preguntat per un possible retorn de la seu de Cellnex a Catalunya, Patuano ha assegurat que "mai s'ha discutit" en el consell d'administració. El directiu ha subratllat que la seu operativa es manté a Barcelona i que dels 250 treballadors de la seu corporativa, només 15 estan situats a Madrid, per la qual cosa "el centre d'activitat segueix a Barcelona".

Línies de negoci de Cellnex

Per línies de negoci, els emplaçaments per a operadors de telecomunicacions representen el 81,4% dels ingressos, amb 3.209 milions d'euros, un 6,7% més, mentre de DAS, Small Cells i els altres serveis de xarxa va aportar un 6,9% dels ingressos, amb 271 milions d'euros. Finalment, fibra (a l'engròs), connectivitat i serveis de coubicació (housing) va aportar un 5,1% dels ingressos amb 201 milions d'euros, un 21% més. El 6,6% restant és la radiodifusió, que va aportar uns ingressos de 260 milions.

A tancament de 2024, Cellnex comptava amb un total de 110.155 emplaçaments operatius: 24.911 a França, 22.638 a Itàlia, 16.817 a Polònia, 13.662 al Regne Unit, 8.771 a Espanya –els cinc principals mercats del grup–, i un total de 23.356 emplaçaments en la resta de països en els quals opera (6.703 a Portugal, 5.573 a Suïssa, 4.013 als Països Baixos, 3.360 a Suècia, 1.697 en Dinamarca i 2.010 a Irlanda); a més dels emplaçaments de telecomunicacions, Cellnex gestiona 1.950 emplaçaments de radiodifusió i 12.088 nodes DONES i Small Cells.

Pel que fa a l'expansió internacional, Patuano ha recordat que "el focus actual està posat en enfortir-nos en els països en els quals estem presents" i ha afegit que "la venda d'actius es fa de manera racional".