L'any passat, els múltiples cossos de seguretat d'Espanya van comptabilitzar més de 375.000 infraccions penals, la qual cosa suposa un 72% més que abans de la pandèmia. El Ministeri de l'Interior va afirmar que el 90% d'aquests delictes provenien de ciberestafes o fraus informàtics, fent especial recalcament a les compres per internet. Després d'aquestes dades, la Secretaria d'Estat de Seguretat va invertir 5 milions d'euros per implementar tecnologia tant a l'Oficina de Coordinació de Ciberseguretat com a les unitats de Policia Nacional i Guàrdia Civil especialitzades en la prevenció i persecució dels ciberdelictes.

L'estiu és una de les estacions on més exposat s'està de ser víctimes dels ciberdelictes donat el gran ús que es fa d'internet i les compres que es realitzen a través del ciberespai. "Els ciberdelinqüents utilitzen tècniques cada vegada més perfeccionades per tractar d'enganyar les víctimes" assenyalen des de l'escola tecnològica Ironhack, on promouen que la ciutadania tingui consciència dels reptes de ciberseguretat. Per això assenyalen els cinc mètodes més comuns de ciberestafes.

  • Phishing: una tècnica en la qual els estafadors es fan passar per entitats com ara bancs, empreses, o serveis en línia, amb l'objectiu d'obtenir informació confidencial de les persones. En general, la realitzen a través d'un correu electrònic o creant llocs web fraudulents que imiten l'aparença de pàgines d'entitats per enganyar les víctimes.
  • Estafes de suport tècnic: una estafa on els delinqüents simulen ser tècnics de suport d'empreses, com ara proveïdors de serveis d'internet o companyies de programari. Contacten a les persones per telèfon o a través d'anuncis emergents en línia, afirmant que hi ha un problema amb el dispositiu i oferint ajuda per solucionar-lo. L'objectiu és obtenir accés remot al dispositiu de la víctima o persuadir perquè proporcioni informació confidencial o efectuï pagaments per serveis innecessaris.
  • Ciberestafes d'inversió: estafes dirigides a persones interessades a invertir diners en línia per obtenir guanys. Els estafadors prometen alts rendiments o oportunitats d'inversió exclusives, però en realitat busquen obtenir diners de les víctimes sense proporcionar cap benefici real. Poden utilitzar llocs web fraudulents, campanyes de màrqueting enganyoses o fins i tot crear criptomonedes falses per dur a terme aquestes estafes.
  • Programari segrestador: un tipus de programari maliciós que infecta els dispositius de les víctimes i xifra els seus arxius, impedint l'accés a aquests. Posteriorment, els estafadors exigeixen un rescat, en general en criptomonedes, a canvi de proporcionar la clau de desencriptació necessària per restaurar els arxius. Aquesta és una forma lucrativa d'estafa que pot afectar individus i empreses per igual.
  • Ciberestafes de romanç: conegudes com a romanç scams. Aquestes estafes es dirigeixen a persones que busquen relacions amoroses a través d'internet. Els estafadors creen perfils falsos en llocs de cites o xarxes socials, estableixen relacions emocionals amb les seves víctimes i després sol·liciten diners sota diferents pretextos, com ara emergències mèdiques, problemes financers o per poder reunir-se personalment. Aquestes estafes poden ser molt enganyoses i emocionalment perjudicials per a les persones afectades.

Taxa de criminalitat a Espanya

"És important estar atent i prendre precaucions quan fem ús d'internet per protegir-se de les ciberestafes o de qualsevol altre ciberdelicte. És imprescindible verificar l'autenticitat de les fonts, no clicar a enllaços desconeguts, evitar proporcionar informació personal o financera sensible a través de canals no segurs i utilitzar solucions de seguretat confiables per protegir qualssevol dels teus dispositius. En cas de ser víctima d'estafa o no estar segur de qualsevol situació a internet, l'INCIBE (Institut Nacional de Ciberseguretat), posa a disposició el número 017 per a consultes ciutadanes", comenta Daute Delgado, Ironhack Lead Instructor d'Ironhack.

Es pot destacar que Espanya és un dels països europeus amb una taxa de criminalitat més baixa (16,1%), segons l'informe que va oferir el Ministeri de l'Interior a finals de 2022, davant el 79,5% al Regne Unit, el 60,7% a Alemanya, el 53,9% a Dinamarca o el 74,8% a Bèlgica, malgrat aquesta forta pujada de ciberdelinqüència.