La pime catalana mostra un “optimisme moderat” davant les perspectives de creixement per al 2025, en especial perquè seguirà patint un increment de costos per part dels seus proveïdors i perquè no veu que l’accés al finançament bancari hagi millorat. Així es desprèn de l’informe sobre conjuntura econòmica que ha presentat aquest divendres la patronal Pimec.
En concret, són dues de cada tres petites i mitjanes empreses (67,3%) les que preveuen modificar preus, en línia amb què gairebé totes (57,7%) creuen que hi haurà un augment de costos per pagar als seus proveïdors. De fet, apunten que patiran un alça dels costos del 6% de mitjana i que es veuran obligades a repercutir-lo pràcticament al 100% en el preu de venda. Així, doncs, la indústria catalana demostra com ha esgotat la seva capacitat d’absorbir l’increment de costos per la via de la reducció dels marges, després de patir la pressió inflacionista observada des del 2022.
Pressió sobre els marges
El president de l’Observatori de la Pime, Oriol Amat, ha manifestat que “aquesta pressió sobre els marges és un dels principals riscos a què s’afronta la pime catalana aquest 2025”. Tant és això, que la meitat de les empreses consultades per Pimec el situen com el principal repte a afrontar. Durant la presentació de l’informe, Amat ha destacat que “els sectors que més patiran són l’hoteleria, restauració i el primari -agroalimentari-, amb increments esperats significatius, i també la construcció”.
En aquest increment de costos no cal desmerèixer que les empreses també veuen amb un cert recel l’increment dels salaris; un fet que es dona en sectors com el de la construcció. En aquest sentit, el president de Pimec, Antoni Cañete, ha subratllat que l'estudi de conjuntura s'ha realitzat en les últimes setmanes, per la qual cosa, les empreses ja eren conscients que també es va cap a aprovar la reducció de la jornada laboral, un tema que -ha insistit- restarà competitivitat a alguna empresa.
L'aprovisionament local
També s’incrementen els costos de producció a causa de disrupcions en la cadena de subministrament global. I, a causa d’això, “les empreses estan redissenyant la seva estratègia d’aprovisionament enfocant les compres als mercats locals, fet que suposa, generalment, un increment de costos, encara que caldria valorar que alhora és una oportunitat de creixement per a la cadena de proveïdors locals de subministraments”, ha emfatitzat Oriol Amat.
L’informe també recull la relació entre els marges i els beneficis empresarials que s’han registrat el 2024. En aquest sentit, l’anàlisi realitzat per L’Observatori de la Pime determina que els marges empresarials, l’any 2024, ha consolidat una recuperació notable en diversos sectors, amb una estabilització de l’activitat econòmica i una millora general dels marges en algunes agrupacions. “Tanmateix, les dinàmiques han estat heterogènies, reflectint contrastos significatius entre sectors, de manera que els que han registrat un millor rendiment han estat la indústria farmacèutica, l’alimentació i la fabricació de maquinària, amb increments notables en vendes i marges, posicionant-se com a líders en rendibilitat i creixement.
En detall: la indústria farmacèutica ha mantingut una millora sostinguda en els marges sobre vendes i vendes-compres, gràcies a una demanda constant i una gran capacitat per ajustar preus; la indústria alimentària ha superat àmpliament els nivells prepandèmia, amb un increment destacat en vendes i marges, impulsat per una excel·lent gestió dels costos i l’eficiència operativa; i la fabricació de maquinària mostra un repunt important en marges i resultats, consolidant-se com un sector en expansió gràcies a l’increment de la demanda i l’optimització de processos.
Contràriament, la pressió dels costos ha estat és significativa a activitats com el tèxtil, la indústria química i la metal·lúrgia, que han mostrat dificultats per traslladar l’augment dels costos als preus finals, fet que ha erosionat els marges tot i la recuperació del volum d’activitat.
En el cas concret del sector energètic, tot i l’augment dels marges i resultats durant el període d’inflació energètica, el 2024 ha vist una normalització significativa en aquest sector, que gairebé ha tornat als nivells prepandèmia.
Els costos de finançament no s’abaixen
Un altre dels principals entrebancs amb què lluitarà la petita i mitjana empresa catalana és el finançament bancari. La majoria (45,4%) considera que les condicions es mantindran estables i que reflectiran una expectativa prudencial. Això suggereix que, tot i la distensió monetària esperada, no totes les empreses perceben un canvi immediat en l’accés al crèdit. Mentre que el 34,7% (2,4% molt + 32,3% lleugerament) que preveu millores indica optimisme, especialment en un entorn de moderació dels costos financers.
Per contra, el 19,8% (16,2% lleugerament + 3,7% molt) que preveu un empitjorament assenyala que encara hi ha sectors i segments amb preocupacions, potser vinculades a la seva situació específica o a dificultats per accedir al crèdit.
Els sectors amb més optimisme són hoteleria i restauració (42,9%), serveis a les empreses (39,4%) i comerç (44,6%), probablement degut a l’expectativa d’una demanda més sòlida i d’una millora en l’accés al crèdit.
Per contra, el sector primari (33,3% millorarà, 11,1% empitjorarà) i la indústria (27,4% millorarà, 21,1% empitjorarà) són més prudents. Això pot reflectir la seva major exposició a costos fixos i tensions estructurals.
La construcció, amb un 16,8% d’empitjorament, destaca per una percepció més negativa, possiblement per les dificultats associades a l’accés al crèdit hipotecari i projectes d’infraestructures.