La burocràcia frena la competitivitat de les pimes. Dediquen 40,1 hores mensuals de mitjana a les gestions amb les administracions públiques, quan aquestes ja tenen el 70% de la documentació que els reclamen i, a sobre, triguen de mitjana 135 dies en respondre, segons ha denunciat aquest divendres el president de Pimec, Antoni Cañete, en la presentació de l’estudi “Burocràcia i competitivitat empresarial”.

Aquest estudi, elaborat per l’Observatori de la Pime de Catalunya –que presideix l’economista Oriol Amat– a partir de la resposta de 705 empreses, desgrana dades com aquestes: El 69,6% de les pimes van haver d'aportar documents que l'administració ja tenia. Un 25% van entregar 5 o més documents repetits. I només l'1,8% d’aquestes empreses s'han beneficiat d'alguna eliminació o simplificació de tràmits.

A sobre, dediquen de mitjana més de 40 hores mensuals a la gestió administrativa, que equival a la jornada setmanal d’un empleat. Davant d’això, el 47,8% de les pimes han contractat una gestoria a més de destinar personal propi a realitzar tràmits administratius. I el 27,4% externalitzen aquestes tasques.

El termini mitjà de resposta de l'administració per a un tràmit no recurrent és de 135 dies, superant el termini legal de 90 dies establert per la Llei General de Subvencions. El termini mitjà de cobrament d'una subvenció atorgada és de 166 dies (5,5 mesos). Un 25% de les pimes van cobrar en més de 200 dies (6,7 mesos).

El 81,5% de les empreses enquestades declaren tenir dificultats per estar al dia de tota la nova normativa. La puntuació mitjana de la “claredat” de la normativa que afecta a la seva activitat és de 2,39 sobre 5.

En l’anàlisi de “l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat de l'Administració Pública”, Oriol Amat ha advertit que Espanya i Catalunya presenten més deficiències en comparació amb altres països i regions europees. “La producció normativa ha crescut significativament en els darrers anys a Catalunya, amb una mitjana de 905 normes anuals quan la mitjana de la resta de comunitats autònomes és de 498”. Catalunya produeix el doble de normatives que les altres comunitats, “quan no té el doble de competències”.

Ha recordat que Espanya ocupa “posicions baixes” en rànquings internacionals com l’índex de competitivitat de l’IMD, on ocupa la posició 40 entre 67 països, o als informes del Banc Mundial, que apunten que les càrregues administratives són molt pitjors que la mitja dels països de l’OCDE.

A la coneguda frase que diu “Estats Units, innova; la Xina, fabrica; i Europa, regula”, Amat afegeix que “Espanya ho complica i Catalunya encara ho complica més”. Per això, a partir de les conclusions de l’estudi de l’Observatori de la Pime de Catalunya, Pimec fa una crida a les administracions per a que “passin a l’acció” en la reducció de la burocràcia.

A preguntes dels periodistes, a tall d’exemple, Cañete ha mencionat el cas de Pintaluba, una empresa familiar del Baix Camp dedicada a la sanitat animal, que ha trigat tres anys en aconseguir una llicència d’activitat, que li han concedit quan ja ha descartat l’ampliació. I Amat ha apuntat que França té 15.000 autònoms dedicats a l’assessoria financera independent quan a Espanya n’hi ha poc més de 200 precisament perquè aquí la normativa és més complexa. Ha afegit que en les transposicions de normatives europees, hi ha estats que apliquen la versió menys complicada i, altres com Espanya, que encara la compliquen més.

L’estudi alerta que “l’excés de regulació i la qualitat insuficient de la normativa estan provocant inseguretat jurídica i dificultats per al seu compliment, especialment per a les pimes”. Cañete ha subratllat la necessitat d’una “reforma profunda per simplificar, digitalitzar i millorar la coordinació dels processos administratius, amb especial èmfasi en les necessitats de les empreses de menor dimensió”.

Accions prioritàries

Pimec ha formulat 58 propostes, amb 10 accions prioritàries:

  1. Establiment d'una pausa legislativa per a consolidar i millorar la normativa existent. Això implica aturar temporalment noves normatives que no siguin essencials per centrar-se a simplificar i eliminar normes obsoletes.
  2. Revisió contínua de la qualitat reguladora i consolidació normativa, implementant un mecanisme permanent per assegurar que el marc legal és coherent i adaptat a les necessitats actuals.
  3. Aplicació del principi “una vegada i prou” per garantir que ciutadans i empreses només hagin de proporcionar informació una sola vegada entre administracions.
  4. Impuls a la Finestreta Única Empresarial (FUE), per centralitzar els tràmits administratius i unificant els procediments per simplificar requisits i evitar confusions.
  5. Transformació digital completa de l'administració amb mesures per garantir la inclusió digital i que tothom tingui accés als serveis digitalitzats.
  6. Avaluacions sistemàtiques de les normatives per evitar introduir normes ineficients i permetre adaptar-les segons els resultats.
  7. Generalització dels Informes d'Idoneïtat Tècnica (IIT) i ampliació de les declaracions responsables per agilitzar tràmits crítics i reduir el temps necessari per iniciar activitats econòmiques.
  8. Formació contínua del personal públic, enfocada en qualitat normativa, gestió digital i tècniques d'avaluació per millorar els serveis prestats.
  9. Foment de la col·laboració publicoprivada, aprofitant el coneixement i la innovació del sector privat per accelerar processos com la digitalització.
  10. Simplificació administrativa per a municipis petits i zones rurals, adaptant els procediments a les seves capacitats per garantir l'equitat territorial.