L'empresa lleidatana Ponentia promou una plataforma logística intermodal a Tamarit de Llitera, a la província d'Osca, però a només tres quilòmetres del límit amb la de Lleida, en la qual planeja invertir 70 milions d'euros i crear prop de 2.000 llocs de treball.

Rafael Peris, conseller delegat de Ponentia Logistics SA, indica que preveuen iniciar les obres el gener de l'any vinent amb un termini d'execució de 20 mesos. Si compleixen les previsions, la nova plataforma entrarà en funcionament en el tercer trimestre de 2025. El projecte ha patit retards sobre els plans inicials sense que, a preguntes d'aquest mitjà, els promotors precisessin els motius.

Aquesta plataforma, amb connexions fèrries i per carretera, ocuparà una franja de terreny de prop de quatre quilòmetres de llarg per 375 metres d'ample, o sigui, unes 140 hectàrees. Els seus promotors l'anomenen La Melusa. Disposarà de cinc vies de recepció i expedició de mercaderies, així com magatzems refrigerats, zona duanera, pàrquing vigilat per a camions, instal·lacions hoteleres, restaurants, tallers mecànics, supermercat o zones esportives.

Estarà enfocada a donar sortida a la producció agroalimentària. La seva àrea d'influència comprèn bona part de les províncies de Lleida i Osca. Serà la principal plataforma logística d'aquest territori.

Tres línies de negoci

El projecte es fonamenta en tres línies de negoci: el logístic, que gestionarà Ponentia, que ja va obtenir l'autorització per part d'Adif per connectar amb la xarxa fèrria; l'immobiliari, consistent en la comercialització de parcel·les, d'entre 20.000 i 200.000 metres quadrats; i l'energètic, ja que allotjarà un parc fotovoltaic.

De la promoció se n'encarrega Ponentia Logistics, amb seu social a Lleida, i de la producció d'electricitat, Ponentia Energía, domiciliada a Tamarit de Llitera. Les dues societats estan presidides per Joan Antoni Robert Sampietro, un conegut promotor lleidatà de sòl residencial, comercial i, ara, logístic. També està al capdavant d'una empresa d'enginyeria i de BioVigo Energy, planta de tractament d'oli de cuina de Vigo (Pontevedra) destinada a la producció de biocombustibles.

Membre de la família Roca (Ros Roca)

A Ponentia Energía, constituïda el març passat, apareixen altres empresaris del sector de les energies renovables entre els quals destaca Salvador Roca Enrich, membre de la família que va liderar Ros Roca –companyia especialitzada en sistemes de recollida de residus urbans– fins que el 2016 van vendre la participació majoritària a la multinacional holandesa Terberg.

La ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va visitar els terrenys on s'aixecarà aquesta plataforma el maig passat. Els promotors van presentar el projecte del que denominen "autopista ferroviària" amb rutes cap a França com les de "Llitera-Calais" o "Llitera-Rungis".

Fugues cap a l'Aragó

Aragó s'està emportant grans inversions d'empreses agroalimentàries i logístiques de Lleida. Un dels motius que esgrimeixen aquestes es diu PIGAS, sigles que corresponen a Plans i Projectes d'Interès General de l'Aragó, una figura legal que suposadament accelera la tramitació administrativa, incloent la urbanització i les llicències d'obres. Encara que no sempre resulti tan ràpida, la realitat és que grans companyies lleidatanes estan invertint en els municipis veïns aragonesos. Allà disposen d'extensos terrenys a preus assequibles, mà d'obra i, també, administracions que els acullen amb els braços oberts.

Un exemple és el megaprojecte de la Corporació Alimentaria Guissona (CAG) a Épila, a la comarca saragossana de Valdejalón. Segons les previsions anunciades pel grup que presideix Jaume Alsina Calvet, la inversió superarà els 400 milions d'euros i es crearan 4.000 llocs de treball. Constarà de plantes d'elaboració d'aliments, tallers i una plataforma logística, interconnectades per 3,5 quilòmetres de galeries subterrànies. Precisament, la CAG ­-més coneguda per la marca Bon Àrea- ha obtingut aquesta setmana l'autorització ambiental integrada per part del govern aragonès per iniciar l'activitat industrial.

Veos Ibérica -joint venture nascuda del grup belga Veos i de la lleidatana Vall Companys- va anunciar el juny passat una inversió de més de 70 milions d'euros per ampliar la seva planta de Montsó (Osca) que van inaugurar fa només dos anys. Es dedica a la transformació de subproductes d'escorxadors, com la sang dels sacrificis, en components d'alimentació per a animals.

Vall Companys, propietat dels germans Vall Esquerda, també invertirà juntament amb Bioiberica més de 25 milions d'euros per a la producció d'heparina en la seva planta del polígon Mercazaragoza de la capital aragonesa. L'heparina és un fàrmac per a la prevenció i el tractament de la trombosi obtingut de la mucosa intestinal porcina.