En els aniversaris, onomàstiques, casaments... i, especialment, en la festivitat de Reis se solen rebre regals que no interessen gens i que, sovint, acaben a les plataformes de venda d'articles de segona mà. Per a molta gent, és una manera d'aconseguir diners. Però, cal incloure aquestes vendes en la declaració de renda?. Pot ser motiu de sanció no fer-ho?.

Si algú ven de manera ocasional objectes personals que no necessita, aquestes vendes no es consideren una activitat econòmica. En canvi, si les vendes es realitzen de manera habitual, sistemàtica i amb l'objectiu d'obtenir un lucre o benefici econòmic, la situació canvia, segons adverteix un informe de DiG Abogados.

Des de 2024, la Directiva Europea 2021/514, també coneguda per les sigles DAC7 i ja traslladada a la normativa espanyola, obliga a les plataformes de compravenda de segona mà a compartir certa informació amb Hisenda sobre els seus venedors. Concretament, informen dels venedors que hagin realitzat més de 30 operacions en un any o hagin obtingut més de 2.000 euros de benefici en les vendes durant aquest mateix període. Les plataformes recopilen dades sobre les transaccions dels seus usuaris, que comparteixen amb l'Agència Tributària.

Per a aquells que superin els 2.000 euros en vendes o realitzin més de 30 transaccions en un any, la normativa estableix que aquests beneficis han de constar com a guany patrimonial en la declaració de renda. Tributen en la base de l'estalvi, amb tipus impositius a partir del 19% (fins als 6.000 euros de benefici).

L'Agència Tributària no persegueix els venedors ocasionals –els que, per exemple, es desprenen dels regals nadalencs que no els entusiasmen– sinó aquells que operen amb finalitats lucratives i no declaren aquesta activitat. Si incompleixen la normativa, poden ser sancionats.

Sancions a partir dels 600 euros

El venedor que no declari les transaccions –més de 30 o per un import superior als 2.000 euros anuals– es podria enfrontar a sancions que van des dels 600 euros en endavant. Així, aquestes sancions poden incloure el pagament de l'import pendent, més els interessos de demora i una multa que pot oscil·lar entre el 50% i el 150% del total no declarat. A sobre, si es considera que hi ha hagut intencionalitat d'evadir impostos, les sancions poden ser encara més elevades.

Hisenda també té la capacitat de rastrejar les operacions realitzades en plataformes de compravenda, especialment perquè els pagaments s'efectuen a través de mètodes electrònics. Per aquesta raó, s'aconsella als venedors portar un registre detallat de les operacions realitzades a fi de realitzar de manera correcta la declaració de renda.

Wallapop estima que menys d'un 1% dels usuaris de la seva aplicació són susceptibles d'arribar als límits de la directiva europea DAC7 que obliga operadors de plataformes digitals a informar sobre els venedors.

Per a l'actual campanya Renda 2025, l'Agència Tributària ha incorporat dades fiscals d'operacions realitzades en plataformes digitals de compravenda d'articles de segona mà –un d'ells és la roba, que està en auge–, però també de lloguer de vehicles de particulars, immobles, muntatge de mobles, de contractacions de serveis de neteja, reparacions... o d'inversió i dipòsits de criptoactius.