La crisi de la Covid-19 no ha fet més que accentuar el progressiu proteccionisme que els països, especialment els més desenvolupats, van reprendre arran de la crisi financera de fa 15 anys. Per això, les barreres i limitacions per salvaguardar els estats s'entreveu com un dels factors de risc més importants per al creixement de les empreses i per a les seves estratègies comercials.

L'augment del proteccionisme a escala mundial incideix directament en les estratègies d'inversió, de localització i de gestió de les cadenes de subministrament de les empreses, segons evidencia el segon informe sobre els riscos empresarials que ha elaborat l'observatori de l'Institut Cerdà. En el mateix es detalla que en el context actual aquests determinants s'afegeixen als seus criteris clàssics de decisió, com el de cost-benefici o el d'oportunitat, i els riscos associats a la geopolítica de les relacions comercials i culturals entre països.

Al peu de la lletra, els experts que han elaborat l'informe conclouen que entre els impactes més rellevants per a les empreses consten "la vulnerabilitat més gran davant la seva xarxa de proveïdors; més dificultat per trobar alternatives als seus circuits normals d'aprovisionament; els increments sobtats dels costos de matèries primeres, productes o serveis; la necessitat de relocalització dels seus punts de producció i les disrupcions més importants en la logística de subministrament i distribució.

Per a l'elaboració d'aquesta segona edició de l'Observatori de riscos per a les empreses, l'Institut Cerdà ha consultat i contrastat la identificació i descripció dels diferents riscos, amb un grup de més de 50 experts dels àmbits social, econòmic, tecnològic i mediambiental, tant d'institucions públiques, com del món empresarial i social.

En els últims 5 anys (2017-2022) en l'àmbit mundial, les mesures proteccionistes implementades s'han elevat a 17.000, de les quals 720 han afectat directament el teixit empresarial espanyol. En línies generals, s'han implementat cinc mesures proteccionistes per cada mesura liberalitzadora posada en marxa en algun país del món.

A més, Europa és de les regions més afectades per la implementació de mesures proteccionistes (subsidis, mesures aranzelàries, tarifàries o d'inversió, etc.) dutes a terme per altres països en el mateix període de temps, entre els quals destaca la contribució dels Estats Units (3.335 mesures, 13% del total mundial) i la Xina (2.761 i 11%, respectivament). Això sense deixar de banda que a Europa també està revivint el proteccionisme. A l'informe, aquesta circumstància es relaciona amb l'increment de les tensions polítiques amb els països del seu entorn immediat (principalment, Rússia, Orient Mitjà i Nord de l'Àfrica) o la necessitat de protegir els seus aprovisionaments i indústries crítiques.

Per sectors i traslladat al territori espanyol, l'esmentat informe assegura que aquest proteccionisme agreujat afecta a totes les àrees d'activitat, però és especialment rellevant en el metal·lúrgic, farmacèutic, químic, automoció i cereals.

En aquest context, "la UE s'ha vist en la necessitat de reforçar el seu rol i la seva capacitat de resposta, tant amb polítiques econòmiques i fiscals per donar resposta a la pandèmia com amb la seva posició comuna davant la guerra d'Ucraïna. El seu repte actual més important rau a ampliar aquesta capacitat de resposta al seu model de governança global, consolidant un front comú per a una autosuficiència més gran de recursos bàsics i industrials o en relació amb les polítiques d'immigració i seguretat", explica l'informe.

31 riscos identificats, 10 de rellevància

L'auge del proteccionisme destaca a l'Observatori de Riscos de l'Institut Cerdà per a 2023, però són un total de 31 els riscos detectats; i 10 els de més rellevància. Des de les àrees econòmica, institucional, mediambiental o social i fins a la tecnològica.

En aquesta segona edició, l'informe posa èmfasi en la crisi de subministraments. Per a Espanya, aquesta situació es tradueix en escassetat i competència per matèries primeres bàsiques en una economia global i amb una interacció entre cadenes de subministrament diferents competint pels mateixos productes. Igualment, la falta de seguretat i de garantia de subministrament energètic mundialment i europeu, s'està traslladant a Espanya incidint en una gran volatilitat del preu, amb una directa repercussió en els beneficis empresarials i en l'economia de les famílies.

A aquest aspecte, el segueixen, en importància, la persistència de la inflació i les seves implicacions negatives en l'increment de costos empresarials, la capacitat de finançament o el deteriorament dels marges; el canvi climàtic; els canvis al mercat laboral arran de la crisi del coronavirus (precarització d'ocupació i salut mental dels treballadors); o la gran dependència del transport de mercaderies per carretera a Espanya, amb una assignatura pendent com és la millora del transport ferroviari de mercaderies i la seva incidència directa en la competitivitat de l'empresa espanyola.