Deutsche Bank és en el centre de totes les mirades. Quan divendres va arribar a caure en borsa més d'un 10% arrossegant a tot el sector bancari europeu, el mercat es va posar en el pitjor. Serà el nou Credit Suisse? Estem davant d'una nova crisi financera com la del 2008? Els esdeveniments de les últimes dues setmanes, sens dubte, no ajuden. La fallida de Silicon Valley Bank i de Signature Bank, juntament amb rescat de First Republic Bank als Estats Units, han desencadenat el pànic.
El banc alemany va anunciar dijous l'amortització de 1.500 milions de dòlars de bons subordinats de nivell 2, que vencien el 2028. A priori, hauria de ser una notícia positiva, però va ocórrer al contrari, les assegurances d'impagament (CD) de l'entitat es van disparar al seu nivell més important en 4 anys i la companyia es desplomava en borsa. "El moviment de l'entitat tenia per objectiu fer als inversors confiança en la solidesa del balanç, però la reacció del mercat no ha estat l'esperada", indica Joaquín Robles de XTB.
Al mercat hi ha desconfiança, apunta l'analista, els inversors no saben el que passarà i comencen a cedir posicions. "És el clar exemple de ven primer i pregunta després". A més, Deutsche Bank arrossega moltes dificultats, el 2019 va haver de fer una forta reestructuració i acomiadar 18.000 treballadors, va collir sis anys de pèrdues i no va tornar a beneficis fins a 2021.
Els inversors estan mostrant les seves cartes, hi ha incertesa cap al sector financer perquè saben que hi ha entitats vulnerables, la qual cosa recorda 2012 on tothom es preguntava qui serà la següent en caure? Fa només unes setmanes, la banca era el sector que millor es comportava aquest any en borsa, venien de beneficis rècord el 2022 i tenien a favor les pujades de tipus d'interès, ara, sol es veuen les seves debilitats.
"És la particularitat negativa del sector financer, l'efecte cascada" i encara que la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, digui que hi ha eines de liquiditat i s'utilitzaran si és necessari, no és suficient per calmar el mercat, "ha de passar temps". El de XTB alerta de què el problema més gran ara mateix és que es continuï assenyalant al banc, a Deutsche Bank, ja que pot portar als clients a retirar dipòsits i llavors és quan fa fallida.
L'analista de Renda 4, Nuria Álvarez, té clar que hi ha una crisi de confiança sobre l'estabilitat del sector financer a Europa. Ha quedat demostrat amb la forta pujada dels CD (Credit Default Swaps) de Deutsche Bank, que mesuren el risc de fallida d'una entitat -i com més alt, és pitjor-. Després de conèixer-se l'amortització de deute de l'entitat, els seus CD es van disparar per sobre dels 200 punts bàsics, encara que a nivells molt llunyans als assolits per Credit Suisse, que van arribar a superar els 880 punts bàsics la setmana passada.
"Credit Suisse arrossegava problemes, l'any passat ja va presentar un pla estratègic on va anunciar que no donaria beneficis fins a 2027 i l'acomiadament de 9.000 treballadors, la guinda va ser la sortida de dipòsits. Però Deutsche Bank també va tenir una situació complicada i la incertesa ara està en si pot arribar a tenir un problema real, que sens dubte el mercat ja li està generant".
Si els clients es llancen en massa a treure dipòsits, com va ocórrer al banc suís, caurà. "El que llançarà més llenya al foc i generarà dubtes sobre l'estabilitat del sector i farà més complicat revertir la confiança". Sobre això, l'analista de Renda 4 recorda que els CD no deixen de ser ràtios indicatives i que en les anteriors crisis financeres també es van disparar, però no per això va portar determinats bancs a la fallida. "El que et diu és que el mercat té més dubtes que fa una setmana sobre la viabilitat i el banc cotitza amb una probabilitat més important de default, però no significa que vagi a fer fallida, no és un risc real".
Els bancs europeus, que en les últimes dues setmanes han perdut en borsa més de 120.000 milions, no van trobar calm divendres malgrat que el canceller d'Alemanya, Olaf Scholz, va sortir a defensar Deutsche Bank assegurant que és una entitat "rendible" i que "no hi ha raó" per estar preocupat. La banca espanyola, de fet, ha estat de les més castigades.
L'Impacte a la banca espanyola
Tots els bancs estan registrant forts caiguts en borsa perquè els inversors estan transmetent la por cap al sector, explica Nuria Álvarez. "No té res que veure amb els seus resultats, els seus nivells de capital o liquiditat, és la por de més fallides i casos com el de Credit Suisse". I en aquests casos, la banca domèstica, la que té el seu negoci majoritàriament en un país, és la que més pateix.
Sabadell, per exemple, s'ha deixat en borsa un 20% en dues setmanes, però estava pujant un 50% fins a la caiguda de Silicon Valley Bank, recorda la de Renda 4. Als bancs espanyols, a més, s'estan recollint beneficis després del bon comportament de 2022. A més, ara s'enfronten a un escenari diferent, on el compte de resultats pot no anar tan bé com s'esperava i "continuarem tenint molta volatilitat al sector".
El de XTB destaca també el cas concret de Sabadell, que arrossegava una pujada del 180% en els últims 20 mesos, i malgrat la caiguda dels últims dies manté una revalorització del 10%. Els inversors, assegura, "sempre castiguen més els de menor mida".