Els salaris dels banquers espanyols no agraden als inversors, de fet, en les juntes d'accionistes de BBVA i Sabadell han estat, com en anys anteriors, els únics punts "conflictius" en les votacions. Malgrat tirar endavant, la política de remuneracions d'aquestes entitats ha estat la que més vots en contra o abstencions ha registrat i s'espera que en les juntes que celebren aquesta setmana Santander i CaixaBank passi el mateix, doncs els assessors de vot consultats per ON ECONOMIA, també coneguts com a 'proxy advisor' recomanen no votar a favor o veuen problemes.

Tant en BBVA com en Banc Sabadell l'informe de remuneracions dels consellers el 2022 va obtenir un 8% de vots en contra o abstencions per part dels accionistes mentre que la resta de propostes va tirar endavant amb gairebé el 100% de quòrum. En aquests informes es recullen els salaris de la cúpula, per exemple el de Carlos Torres, que va cobrar l'any passat gairebé 8,3 milions d'euros per presidir BBVA i el d'Onur Genç, el salari del qual va ascendir 7,15 milions per la seva funció com a conseller delegat.

L'informe de Sabadell, on es mostra que Josep Oliu i César González-Bueno es van repartir més de 4 milions l'any passat -el president del banc va rebre una remuneració total d'1,76 milions d'euros el 2022 i el conseller delegat de 2,47 milions d'euros- ha explicat, tanmateix, amb menys vots de càstig que l'any anterior quan es va trobar amb un 38% d'accionistes en contra.

Les remuneracions dels banquers espanyols són entre les més altes d'Europa, la qual cosa ha provocat crítiques no només entre els accionistes, també per part del Govern espanyol i la societat en general, sobretot entre 2020 i 2021 quan moltes entitats negociaven acomiadaments per retallar costos. Aquest 2023, els salaris també estan en el punt de mira.

De fet, el 'proxy advisor' espanyol Corporance recomana als seus accionistes votar en contra de la nova política de remuneracions de CaixaBank en la Junta que celebrarà divendres 31 de març a València. El banc català proposarà un augment del 5% de la remuneració fixa de tots els consellers, a més del president i CEO, que ja l'any passat van cobrar de manera conjunta 6 milions d'euros. En concret, José Ignacio Goirigolzarri, va percebre una retribució de 2,1 milions d'euros l'any passat i el número dos, Gonzalo Gortázar, uns altres 3,9 milions d'euros.

Corporance justifica que els salaris estaran per sobre de mercat i s'oposa també a la nova proposta de CaixaBank d'aprovar un nivell màxim de remuneració variable del 200% dels components fixos per a consellers executius i altres directius. Asseguren que la remuneració fixa dels executius "se situa considerablement per sobre del mercat" i consideren que el límit del 200% "és excessiu". L'assessor de vot indica que les noves quanties superen la mitjana dels seus homòlegs europeus i espanyols, per la qual cosa s'oposen que tiri endavant.

El 'proxy advisor' més important del món, Institutional Shareholder Services (ISS), aprova les remuneracions de la cúpula de Banc Santander però veu "preocupacions". Al seu informe indica que els nivells salarials de la presidenta, Ana Botín, es troben molt per sobre dels seus parells (BBVA, Barclays, BNP Paribas o HSBC) si bé, l'any passat va percebre un salari superior als 11 milions d'euros. "La remuneració de la presidenta ja és 2,75 vegades la mitjana dels parells", destaquen, i el 2023, l'increment salarial serà del 3% respecte a l'any anterior, recorden.

El Santander ja va obtenir l'any passat un 15% de votacions en contra de la seva política de remuneracions i aquest any pot continuar trobant dificultats doncs un altre dels assessors de vot més rellevants, el 'proxy advisor' Glass Lewis assegura que continua "preocupat" pels alts nivells de remuneració fixa dels executius del banc.

Destaquen el d'Héctor Grisi, el nou conseller delegat, que tindrà un salari base un 18% superior al del seu antecessor José Antonio Álvarez, entenen que atesa la seva experiència al sector financer i els càrrecs anteriors en el grup, no hauria de ser un problema per als accionistes en aquest moment. Però si criden l'atenció sobre la pujada salarial de la presidenta executiva.

"Glass Lewis veu els augments salarials fixos alts amb escepticisme, ja que els esmentats pagaments no estan directament relacionats amb l'acompliment i poden servir com a crossa quan l'acompliment ha caigut per sota de les expectatives." El servidor intermediari conclou que l'estratègia de remuneració del Santander té "un important marge de millora" i creu que el banc ha de prendre mesures per abordar aquests problemes al seu degut temps. Encara que de moment no els consideren prou greus per a justificar votar en contra.