El PSOE ha proposat, aquest dimecres a través d'una esmena al projecte de llei per crear un impost mínim global del 15% a grans multinacionals, la creació de l'Impost sobre el marge d'interessos i comissions de determinades entitats financeres. No obstant això, encara que es tracta d'un impost, tindrà -en cas de tirar endavant en el tràmit parlamentari- caducitat d'aquí a tres anys. Segons l'esmena, el nou tribut serà aplicable durant tres exercicis consecutius a partir de 2024. El nou impost gravaria el marge d'interessos i comissions obtinguts per entitats de crèdit i les sucursals d'entitats de crèdit estrangeres, en les activitats que desenvolupin a Espanya.
El tipus de l'impost tindria un caràcter progressiu (de l'1% al 6% en funció de la base liquidable) i es permetria una deducció del 25% de la quota de Sociedades. A més, s'estableix una deducció extraordinària en el cas que pateixin un descens sostingut de la seva rendibilitat. Tindrà efecte per als períodes impositius que s'iniciïn l'1 de gener de 2024 i s'abonarà el 2025.
El PSOE justifica en la seva esmena el manteniment d'un impost inicialment plantejat com un gravamen temporal en què la banca ha continuat augmentant el seu benefici, però estableix una vigència limitada de tres anys des de 2024 davant de la possibilitat que futures situacions posin en perill l'estabilitat financera. Fa referència al fet que la càrrega efectiva del sector financer a Espanya continua mantenint-se per sota del tipus nominal del 30% de l'impost de societats a què està subjecte el sector. Per tant, el PSOE dona per fet "l'absència d'efectes adversos significatius del gravamen temporal".
La temporalitat, per si l'economia va malament
Afegeix que els tipus d'interès en els nivells actuals i els resultats que està obtenint la banca en els últims trimestres mostren que el negoci financer "no s'ha vist minvat per l'existència d'un gravamen temporal". Diu en la seva esmena que l'Euríbor ha experimentat un lleu descens el 2024, en comparació amb l'any precedent, per bé que sigui encara superior als nivells de 2022. El PSOE fa referència també a les dades proporcionades pel Banc d'Espanya sobre préstecs i crèdits a llars i societats no financeres i destaca que es mantenen de forma sostinguda per sobre del 5% des de juny de 2023.
Sobre l'evolució del negoci bancari és explícit: en el segon trimestre de 2024 s'observa un increment tant del marge d'interessos i dels ingressos nets per comissions, com del resultat de la banca, en el seu conjunt.
No obstant això, el PSOE fa menció de com n'és d'impredictible la situació econòmica i en això es basa per argumentar "la introducció prudent de l'impost", és a dir, la seva temporalitat. Encara que es reserva la permisibilidad que "el legislador pogués avaluar en el futur el seu manteniment".
PNB i Sumar
La nova proposta del PSOE compta amb el suport del grup parlamentari del PNB. El partit basc ha acordat que s'integri al sistema tributari foral i la concertació es dugui a terme a través de la Comissió Mixta del Concert. Segons un comunicat del PNB, les esmenes pactades per a la concertació dels impostos a grans multinacionals i banca inclouen, en l'apartat de l'àmbit d'aplicació, "una salvaguarda foral que estableix que els nous tributs s'aplicaran a través dels règims tributaris forals de Concert i Conveni econòmic en vigor, respectivament, als Territoris i Històrics del País Basc i en la Comunitat Foral de Navarra".
Es dona així compliment a la Llei del Concert Econòmic, que fixa en la seva disposició addicional segona, que en el cas que es creessin noves figures tributàries, es procedirà a la pertinent adaptació del Concert Econòmic a les modificacions que hagués experimentat el referit ordenament.
Mentrestant, el soci minoritari de l'Executiu, Sumar, ha introduït esmenes per convertir en permanent l'impost tal com està concebut ara d'acord amb els beneficis que les empreses financeres han registrat als seus últims exercicis. En concret, Sumar vol transformar el gravamen temporal a la banca -i també el de les energètiques que, pel que sembla, no continuarà aplicant-se- en impostos permanents, ja que ja aconsegueix recaptar 2.900 milions d'euros a l'any a dos sectors "que tenen beneficis extraordinaris".