Dimarts d'aquesta setmana, Ford revelava quants treballadors de la factoria d'Almussafes estaran afectats per un nou ERO (el quart en quatre anys): 1.622. L'endemà, van matisar que d'aquests, prop d'un miler seran recol·locats a partir de 2027, quan arribi a la planta valenciana un nou model, un híbrid endollable nou, del qual es muntaran 300.000 unitats a l'any. Fonts de la Conselleria d'Indústria de la Generalitat Valenciana critiquen que es deixés anar la xifra dels 1.600 acomiadaments sense matisar, que només 600 es deslligaran definitivament, i la resta quedarà pendent de la seva reincorporació en tres anys.

Un ajustament de plantilla que suposa un pas més en el declivi de la multinacional nord-americana als mercats europeus. Les vendes són un dur testimoni de la punxada de Ford a Europa, ja que l'any passat van tancar amb la matriculació de 362.346 turismes, la qual cosa suposa un descens del 62% sobre els 948.252 que va vendre a Europa abans de la pandèmia. Es converteix, així, en una de les marques més perjudicades per la davallada patida en aquests quatre anys, en què ha caigut el doble que el conjunt del mercat, que ha baixat un 31,2%. Un declivi que es va iniciar el 2014, encara que ara ha incrementat el ritme. I en el que va de 2024, la situació s'agreuja, ja que mentre les vendes dels turismes es recuperen a Europa un 6,6%, Ford registra un descens del 15,5%.

Però si Ford està tenint una dura caiguda en el conjunt d'Europa, a Espanya s'aguditza. El 2023 van vendre 30.733 turismes, davant els 57.169 de 2019, un ensorrament del 86%, quan el conjunt del mercat va caure un 25%, la qual cosa suposa que el fabricant nord-americà cau tres vegades més que la resta de les marques. I s'aguditza amb més intensitat aquest any, ja que mentre les matriculacions de turismes augmenten fins al maig un 6,9%, les de Ford es desplomen un 22,7%. Un descens a Espanya que té tints dramàtics, ja que des de 2019, el fabricant no està entre les 10 marques més venudes, i aquell any va ocupar l'últim lloc. Lògicament, cap dels seus cotxes ha estat en el top-10 dels turismes preferits a Espanya. El 2014 i el 2015, era el sisè per vendes. Encara hi ha més: en el que va de 2024, les vendes de Ford (11.220) s'han col·locat per sota del fabricant xinès MG (11.697). Una mala targeta de presentació per a un país que acull una de les quatre plantes que té a Europa: dos a Alemanya, una altra a Romania i la valenciana.

El descens de les vendes ha tingut com a conseqüència una disminució continuada dels cotxes fabricats a la planta valenciana. L'any passat es van muntar 211.834 unitats, davant les 367.740 de 2018 i s'ha perdut pel camí la fabricació del Mondeo, el S-Max, el Galaxy i, des del 17 d'abril, la furgoneta Transit. Actualment, només s'hi munta el Kuga. En aquest període s'han deixat de fabricar 4 de cada 10 cotxes. Encara que la factoria espanyola és una privilegiada, si es té en compte que des de 2012 ha tancat una planta a Bèlgica i una altra al Regne Unit, on era una marca icònica.

Un trist consol per a Almussafes, on l'evolució de la producció ha redundat negativament en la plantilla. Des de 2020 s'han aprovat 3 expedients de regulació d'ocupació. El primer, el 2020, va suposar la pèrdua de 325 llocs de treball; el segon, el 2021, uns altres 650, i el tercer, l'any passat, 1.020, assenyala Daniel Portillo, portaveu de STM, que amb 9 delegats, és juntament amb UGT (22 delegats), són els únics sindicats en el comitè d'empresa. "El 2015 érem 8.000 treballadors, actualment som 4.800. Si finalment se'n van els 1.600 que ha proposat la direcció amb el quart ERO, ens quedarem 3.200". Gairebé un terç que nou anys enrere.

Portillo no és gaire optimista amb el nou ERO. L'empresa els va comunicar dimecres passat que hi ha dos grups. Un de 622 treballadors que trencaran tota relació amb l'empresa. Per a aquest col·lectiu, la direcció no ha revelat les condicions, que es deixen a la negociació, tot i que Portillo considera que serà per prejubilacions amb preferència per als de més edat. "Igual que a l'ERO de l'any passat". Els altres 996 podran tornar a Ford a partir de 2027 i rebre la indemnització legal per acomiadament objectiu, de 20 dies de salari per any treballat, amb el límit del salari actual d'un any.

185 milions d'ajuts

El membre del comitè d'empresa matisa la proposta oficial. En primer lloc, almenys en la primera reunió, la direcció no parla de compromís de recol·locació, sinó de la creació d'una bossa de la qual se n'anirà dient, sense concretar en quin ordre, amb quines prioritats, ni quants tornaran realment. De tota manera, és escèptic amb les promeses de l'empresa. "Vam signar el 2022 l'Acord d'electrificació, per aconseguir que se'ns adjudiquessin dos models elèctrics en competència amb la planta alemanya de Saarlouis. A canvi, ens hem congelat el salari des de 2022 a 2025 i hem augmentat la jornada, treballant fins i tot dissabtes. I els cotxes elèctrics no han vingut", assenyala.

Respecte al nou híbrid endollable, diu que no vindrà fins d'aquí a 3 anys, i els treballadors no poden aguantar tant temps, ja que molts d'ells han esgotat part de les seves prestacions d'atur per l'encadenament de Regulacions Temporals (ERTO), quan deixen de treballar i cobren del Sepe. Ara n'hi ha un fins al 20 de juliol que afecta 2.000 treballadors, gairebé la meitat dels 4.800 de plantilla.

Fonts de la Conselleria d'Indústria de la Generalitat Valenciana declaren que la direcció de Ford ha assegurat que el 2027 vindrà el nou cotxe, la càrrega de treball del qual serà suficient per mantenir la planta d'Almussafes. Mentrestant, des del govern valencià crearan una comissió de treball que comandarà la conselleria de presidència, amb representants d'Indústria, Hisenda i Ocupació, més l'Ajuntament d'Almussafes, a la recerca de solucions per a la gent afectada.

La primera mesura ha estat sol·licitar —reiteradament— al govern espanyol que aprovi el Mecanisme Xarxa per a tot el sector de l'automoció, immers en la transició cap a l'electrificació. Ford podria ser la primera empresa a acollir-se al mecanisme, el que permetria prestacions similars a les Ertes de la covid. Però la mateixa font assenyala que la resposta ha estat negativa. Una segona mesura és un pla formatiu per donar-los suport en les seves recol·locacions. Aquestes mateixes fonts recorden que Ford ha rebut abundants ajuts econòmics des de la Generalitat valenciana, un total de 185,44 milions d'euros des de 2012, amb un màxim de 27,3 milions el 2019 i 10,5 milions aquest any.

Sempre tard

Juanjo Picazo, secretari general d'Indústria de CCOO a la Comunitat Valenciana, declara que l'actual problema de Ford no és la transició a l'electrificació, sinó que sempre arriben tard a les decisions estratègiques. "Quan tots els fabricants van apostar per cotxes més petits, ells van continuar amb grans models; quan van arribar els SUV, van crear el Kuga amb un preu fora del mercat, i amb l'electrificació passa el mateix". De fet, remarca el sindicalista de CCOO —sense presència al comitè d'empresa de Ford—, que "també estan tenint problemes amb els models de combustió". Una mica patent per l'evolució de vendes a Europa. Respecte al nou ERO, considera que té moltes incògnites, com els diners que rebran els recol·locables per transitar aquests tres anys i, quants d'ells seran realment cridats. "És una empresa poc fiable, pels antecedents d'altres negociacions. Si ens en refiem novament, i surt malament, la culpa no haurà estat de Ford, sinó dels que s'ho hagin cregut".

Respecte a la caiguda de vendes, el portaveu de STM, considera que tenen polítiques comercials que no entén gaire bé, "encara que ells no tenen capacitat com a sindicat per valorar-les". Però posa un exemple: "Fa uns anys, al pàrquing de la fàbrica, la gran majoria dels cotxes eren Ford, gràcies al suport als treballadors a la compra. Ara, donen 1.000 euros de descompte per uns cotxes que en valen 35.000. Per això es veuen cada vegada més models que no són de Ford a la factoria".