Aquest dimecres es compleix un any de la dimissió de Manuel Conthe com a conseller de Unicaja. No va ser un fet aïllat, des d'aleshores l'entitat malaguenya ha perdut uns altres sis consellers més, el darrer aquest mateix dimarts. Però les sortides continuen i després de les renúncies arriben els cessaments, de fet, el banc portarà a la junta d'accionistes – que se celebrarà previsiblement al març- el nomenament de quatre nous consellers proposats per la Fundació, el seu primer accionista amb més del 30% del capital.
El ball de cessaments i dimissions iniciat el febrer de 2022 farà que al març, dels 15 membres que Unicaja i Liberbank van designar a l'estiu del 2021 per crear el seu primer consell d'administració quan es van fusionar, només en quedin sis. I que a més es qüestioni fins i tot el futur del president i del conseller delegat.
Les discrepàncies entre el primer espasa, Manuel Azuaga -que ja era pressent de Unicaja abans de la fusió- i el segon, Manuel Menéndez, que va assumir el càrrec de conseller delegat quan l'andalús va absorbir Liberbank, han estat darrere d'aquesta purga, encara que l'entitat sempre ha llançat pilotes fora quan se li ha preguntat.
Menéndez es va aliar amb Braulio Medel (que va ser fins a l'any passat president de la Fundació Unicaja) quen a poc a poc va anar donant-li suport en totes les seves decisions perquè tingués més poder dins del banc. Però Medel es va veure obligat a dimitir en ser qüestionat pel Govern espanyol sobre la seva idoneïtat per exercir de president de la Fundació.
Abans d'això es va produir una onada de renúncies en el consell. L'expresident de la CNMV, Manuel Conthe, el van seguir Ana Bolado i Manuel González Cid. Aquests tres consellers independents de Unicaja Banco van anunciar la seva dimissió en tot just un mes. González Cid va deixar clar en el comunicat que va remetre a la CNMV que estava "disconforme amb el desenvolupament de la governança del banc", posant en relleu el que ja era evident, les baralles internes pel poder i que hi hauria més sortides.
Mentrestant, la junta d'accionistes d'Unicaja Banco celebrada el març de l'any passat va aprovar el nomenament de dos nous consellers, el de Rafael Domínguez de la Maza com a conseller dominical en representació de Mayoral, que es va alçar amb el 7% de l'accionariat del banc. I el de Carolina Martínez com a consellera independent. Més tard, Unicaja nomenava per cooptació a Isidoro Unda conseller independent.
Va ser al juny quan el president de la Fundació Unicaja, Braulio Medel, va dimitir després de mesos de polèmiques per presumptes irregularitats. El seu substitut, José Manuel Domínguez, va iniciar la recerca de quatre nous consellers dominicals per a Unicaja amb l'objectiu d'iniciar una nova etapa i esborrar qualsevol relació amb l'antiga, la de Medel.
La Fundació havia perdut la confiança en els quatre consellers que li representaven en Unicaja Banc (Juan Fraile, Petra Mateos-Aparicio, Teresa Sáez i Manuel Muela) per donar suport al tàndem format per Braulio Medel i Manuel Menéndez. I per tant, estar en contra del president, Manuel Azuaga.
A finals de 2022, la Fundació ja tenia elegits als consellers que els anaven a substituir, tanmateix, tres d'ells no han volgut esperar al seu cessament i també han dimitit. Juan Fraile Cantón ho va fer en desembre, Manuel Muela fa tot just cinc dies, deixant clar en la seva comunicació a la CNMV "la seva discrepància" amb el procés que està duent a terme la Fundació per a la seva substitució. I Petra Mateos-Aparicio anunciava la dimissió a última hora d'aquest mateix dimarts.
Però entre mitges també va renunciar com a consellera María Garaña, procedent de l'antiga Liberbank i per tant, una altra d'alineada del conseller delegat, Manuel Menéndez. Garaña -que va anunciar la seva sortida al gener- és a més presidenta de la comissió de nomenaments i retribucions el consell d'administració.
Unicaja ha de nomenar cinc nous consellers
En la junta d'Unicaja, que se celebrarà previsiblement al març, els accionistes hauran de recolzar el nomenament dels quatre consellers que la Fundació ha elegit per representar-los. Es tracta de Miguel González, Juan Antonio Izaguirre, Natalia Sánchez i José Ramón Sánchez; Es desconeix si María Garaña, que va comunicar la seva renúncia el 19 de gener, tindrà substituta abans de la junta d'accionistes i la seva elecció podria portar-se a votació també en aquesta trobada, o es produirà més endavant.
Sigui com sigui, el consell d'Unicaja té una altra tasca important aquest 2023, traspassar les funcions executives del president al conseller delegat, com ja ha ocorregut en altres entitats, per exemple, a Banc Sabadell. En l'entitat catalana el president continua sent Josep Oliu, però ja no té funcions executives perquè les va assumir el conseller delegat, César González-Bueno.
Unicaja i Liberbank també ho van acordar així en el projecte comú de fusió tancat el 30 de juliol de 2021. En aquest s'indica que "en un termini màxim de dos anys" -que venç ja aquest estiu- el consell d'administració modificarà el model de governança de Unicaja Banco, de manera que la presidència passi a ser no executiva i s'adaptin les funcions del conseller delegat.
Així mateix, el consell ha de revaluar el conseller delegat i decidir si continua mantenint aquest càrrec. I això és el que ha generat soroll en les últimes setmanes. Tant és així, que el diari Expansió avança que Manuel Azuaga no només perdrà les funcions executives, sinó que a més deixarà de ser president abans de l'estiu i fins i tot es qüestionen si Manuel Menéndez continuarà com a CEO.
Des del banc, que no han volgut pronunciar-se sobre aquesta polèmica, expliquen a ON ECONOMIA que si Unicaja estigués portant a caporal qualsevol d'aquests canvis s'hauria de confirmar al mercat. I asseguren que únicament estan treballant en passar-li la batuta de determinades funcions executives al CEO.