Telefónica tornarà a tenir a l'Estat com a màxim accionista. El govern de Pedro Sánchez ha autoritzat la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) a adquirir fins al 10% de les seves accions, després que l'operadora saudita STC desembarqués el setembre passat en el capital de la teleco espanyola. L'operació suposa la tornada del control públic a una empresa estratègica, no només a nivell d'infraestructures de telecomunicacions, sinó també per la seva importància al sector de defensa.
Es tracta d'un nou capítol en la història de Telefónica, que fa dècades era una de les empreses públiques més importants del país, fins que es va iniciar un procés privatitzador que va acabar amb la venda total de la participació estatal en el mercat. Un procés que també es va saldar amb la privatització d'altres grans empreses com Repsol, Endesa, o l'antiga Gas Natural Fenosa (Naturgy). No obstant això, la cronologia dels fets comença molt temps enrere, el 1924.
Va ser aquest any, durant la dictadura de Primo de Rivera, quan naixia Telefónica com una empresa filial de la nord-americana ITT. Ho feia sota la denominació de Companyia Telefónica Nacional d'Espanya (CTNE), participada majoritàriament per la seva matriu. Van passar més 20 anys, fins que el 1945, durant el Franquisme, l'Estat espanyol va adquirir el 79,6% de les accions de l'operadora. El 1960, Telefónica va passar a ser la primera empresa d'Espanya, amb 32.000 empleats en plantilla.
Felipe González va iniciar el procés i Aznar el va culminar
No seria fins a 1992 quan l'empresa assoliria el seu apogeu, sumant més de 74.000 treballadors en plantilla. En aquell temps, Telefónica acaparava tot el mercat estatal i no comptava amb altres empreses que li fessin competència. Anys abans, amb l'arribada dels governs del PSOE de Felipe González, l'Estat va començar a reduir el seu pes dins del capital de la companyia de telecomunicacions fins a conservar un 20,9% el 1996.
Des de 1989, l'Executiu es va anar desprenent de paquets accionarials per donar entrada a inversors privats i el procés es culminaria finalment deu anys després. El 1997, el govern del PP va privatitzar directament i sense passar pel Congrés dels Diputats, les accions restants que l'Estat ostentava en Telefónica i després de col·locar al capdavant de la seva direcció Juan Villalonga, amic de José María Aznar, amb qui havia compartit pupitre en els seus anys escolars.
Va ser precisament amb l'arribada de Villalonga, el 1996, quan s'aprova la liberalització del sector de les telecomunicacions i es dona entrada a les antigues Airtel (Vodafone) i Amena (Orange). Començava una nova etapa al sector que obriria la porta a noves companyies fins a convertir-lo en un dels mercats amb la competència més ferotge d'Europa en l'actualitat. El 1999, el PP va completar la privatització de Telefónica, paral·lelament al llançament de la connexió a Internet amb banda ampla mitjançant ADSL i la seva expansió internacional al Brasil.
El paper clau de Josep Piqué
En aquests anys de liberalització i despreniment del total de les accions estatals en Telefónica, un home va jugar un paper important durant el procés. Es tracta del ja mort Josep Piqué, ministre de diferents carteres durant els governs de José María Aznar fins a 2003. Com a ministre d'Indústria i Energia, Piqué va treballar mà a mà amb Aznar per dur a terme tot el procés de l'oferta pública d'adquisició d'accions que va permetre a la teleco iniciar una nova etapa de la mà d'inversors privats.
Més de dues dècades després, el govern de Pedro Sánchez torna a posar a l'Estat com a màxim accionista d'una de les companyies Ibex amb més pes al país. Actualment, Telefónica té un valor de mercat de 20.500 milions d'euros, pel que una participació del 10% suposaria el control del voltant a 2.000 milions d'euros. Un moviment amb què superarà accionistes com BBVA (4,85%), CaixaBank (3,5%), Criteria Caixa (2,5%), el nucli dur d'accionistes espanyols, BlackRock (4,48%) i STC, que pot arribar a controlar fins a un 9,9% en cas de ser autoritzada per controlar el 5% restant.
Des del govern d'Espanya defensen l'operació argumentant que està en línia amb l'estratègia d'altres països europeus. Així, Alemanya controla un 13,8% del capital de Deutsche Telekom, mentre que França és present en el capital d'Orange amb una participació del 13,4%. Itàlia, per exemple, ha elevat el seu pes a Telecom Italia fins al 20% el 2023. Noruega, Suècia o Suïssa també són països que compten amb participacions en el capital d'empreses de telecomunicacions importants als seus respectius territoris.
Telefónica ha passat per diferents etapes durant la seva història, passant del monopoli amb control públic que va viure durant bona part de la seva existència, fins a arribar a un sector liberalitzat i d'extrema competència del sector a Europa i especialment a Espanya, amb un mercat molt atomitzat. Situació que ha portat a les empreses a reduir els seus ingressos en els últims anys i, justificar així els ajustaments de plantilles amb acomiadaments col·lectius. La nova etapa comença amb la tornada del control estatal sobre l'operadora per donar resposta als possibles riscos d'inversors estrangers com els saudites.