L'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ha posat en el focus als reguladors que analitzaran si l'operació afecta la competència en el cas que l'opa tingui èxit i hi hagi fusió. A Espanya és la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) qui s'encarrega i té com a referència l'última gran absorció bancària espanyola, la de Bankia per part de CaixaBank, culminada legalment el 2021. Una operació que va rebre el seu vistiplau i va culminar amb la creació del banc més gran del país per actius, clients i quotes de mercat.

En aquella ocasió, es fusionaven la tercera i la quarta entitat del país, però donant la mida assolida, la CNMC va imposar a CaixaBank certes condicions, entre elles mantenir sucursals i desinvertir en participacions conjuntes amb Bankia, com Bizum. L'organisme que presideix Cani Fernández va considerar que l'absorció no suposava una amenaça per a la competència efectiva en banca corporativa, banca d'inversió, targetes, TPV, producció i distribució segurs, i gestió de fons i plans de pensions, ja que l'addició de Bankia en aquests àmbits era reduïda.

Tanmateix, la seva anàlisi va concloure que sí que hi havia risc per al mercat de sucursals, i va comminar a CaixaBank a mantenir oficines en els municipis en els quals no hi hagués competidors a fi d'evitar l'exclusió financera de la població, recorda EFE. A més, la CNMC va identificar 86 codis postals a Espanya en els quals l'entitat resultant de la fusió quedava en situació de monopoli o duopoli, i considerava que la poca pressió competitiva en aquestes zones li atorgaria un elevat poder de mercat, amb possibles efectes adversos per als consumidors.

El regulador estimava que en alguns d'aquests entorns podia produir-se un empitjorament en les condicions comercials per als clients de Bankia. Per pal·liar aquest risc, CaixaBank es va comprometre a mantenir als clients del banc absorbit les mateixes condicions i termes que tenien els seus productes subscrits durant un període d'almenys tres anys.

També va assegurar que en els codis postals identificats com a especialment sensibles a l'operació no es cobraria comissions als clients procedents de Bankia per realitzar operacions en finestreta quan aquest mateix procediment hagués estat gratuït per a ells.

Desinversió en participacions conjuntes

CaixaBank va haver també de desinvertir en una sèrie de companyies, totes elles del negoci de mitjans de pagament, en les que la suma de participacions juntament amb Bankia superava el màxim establert als estatuts d'aquestes firmes per a cada accionista. El banc va retirar un 16,21% de la seva participació en la Societat Espanyola de Mitjans de Pagament (ServiRed), que establia un límit de participació del 25%, i un 9,44% de la Societat de Procediments de Pagament (Bizum), amb un límit del 24%.

També va desinvertir un 11,04% a Redsys Servicios de Processament, on la participació màxima era del 24,9%, i un 3,9% de Sistema de Targetes i Mitjans de Pagament, amb un límit del 25 %.

En jutjar els riscos de la fusió, la CNMC va considerar així mateix una possible ruptura dels acords existents per a l'ús compartit de caixers automàtics entre Bankia i ING, així com amb Euro6000 i el Banc Sabadell. Per mitigar l'eventual impacte sobre els consumidors, CaixaBank va acceptar com a condició oferir als clients d'aquestes entitats accés als caixers que eren titularitat de Bankia abans de l'operació durant un període de 18 mesos en les mateixes condicions que fins aleshores.

En el cas de tancament de caixers de Bankia com a conseqüència de l'operació, es va comprometre així mateix a donar accés als clients d'aquelles entitats al caixer de CaixaBank més pròxim.