La marca de roba esportiva Meyba és l’encarregada de vestir l'equip de futbol del CE Júpiter en aquesta temporada 2024-25, amb la reedició de la samarreta que la mateixa Meyba va dissenyar ara fa 40 anys i que va lluir l’equip que va jugar la temporada 1984-85. L’encàrrec de l’històric club del barri de Sant Martí de Barcelona ha arribat un any després que Antoni Reguant, expresident del CE Sabadell i el seu soci Xavier Miret, amb experiència al sector tèxtil, s’embranquessin en el repte de rellançar la mítica marca que va vestir el Barça en la seva primera Champions per fer les equipacions de la Unió Esportiva Sant Andreu.

La reedició de la marca “ha estat un èxit”, comenta Reguant a ON ECONOMIA, en fer balanç de la gestió del primer any, en què han venut unes 3.000 peces de la Unió Esportiva Sant Andreu, i han llançat ja la nova equipació per a la competició d'aquesta temporada 2024-25.

Amb l’eslògan We are back, la col·laboració de Meyba amb el CE Júpiter ha revolucionat les xarxes socials “superant la bona rebuda que va tenir el llançament de l’equipació del Sant Andreu l’any passat”, reconèixer Antoni Reguant. El factor retro ha tornat a pesar significativament a l'hora d’atraure els socis i seguidors d’un club esportiu, que “també és un històric de la ciutat de Barcelona”, considera Reguant i es congratula que sigui així, i diu que “tant de bo cada estiu poguéssim sumar una icona de l’esport a la familiar Meyba”. Aquest és un repte “personal” de Reguant, que no amaga que darrere hi ha “l’esperança” de poder vestir “com més clubs esportius, millor”.

Jugadors del Club Esportiu Júpiter en la temporada 1984 que portaven l'equipació Meyba.
Jugadors del Club Esportiu Júpiter en la temporada 1984 que portaven l'equipació Meyba. Foto: @meyba

A l'altura de Calvin Klein o Tommy Hilfiger

Però la marca no ha recuperat el mercat per fer només la roba de competició, ja que el rellançament també es va fer per al sector de la moda esportiva, per al comerç multimarca, en general. “Ens hem posicionat en el segment de roba esportiva mitjà/alt, amb samarretes de passeig i polos unisex, tovalloles, cinturons, o els vestits de bany per home -també per a nen- que venem a uns 75 euros, preu que ens posiciona en competència amb els vestits de bany de marques com Calvin Klein, Tommy Hilfiger o Ralph Lauren”, explica.

A través de la companyia Miret Visión, amb seu a Barcelona, Reguant i Miret tenen la llicència i els drets de distribució de la marca Meyba, actualment propietat de l’empresa holandesa Premium Inc, creada per l’exfutbolista Johan Cruyff. Les vendes han estat favorables, segons Reguant, però “no han arribat al milió d’euros de facturació prevista per al primer exercici, perquè la temporada de bany ha estat més fluixa del que esperàvem; no només per Meyba, per a tot el sector de la roba de bany”, es lamenta. Ho atribueix al descens del poder adquisitiu dels consumidors, en general.

No obstant això, la marca ha mantingut la seva expansió en les botigues multimarca i als establiments del Corte Inglés. “Estem a 30 dels 100 centres de venda del Corte Inglés a Espanya”, comenta Reguant, quan l’any passat es van estrenar en només vuit punts de venda dels grans magatzems. També té activada la venda online a través del seu portal d’Internet. Miret Visión té una plantilla que oscil·la entre les 10 i les 15 persones, perquè en temporada d’estiu té personal destinat a l’atenció al client en els centres del Corte Inglés.

En el cas dels clubs de futbol, el Sant Andreu va optar per vendre les equipacions a la seva botiga i fer també venda online. “S’han venut les equipacions, però també  jaquetes, xandalls, dessuadores... i el principal beneficiari és el club”. En el cas del Júpiter, el club ha assumit directament la venda de les peces esportives únicament a la botiga de les instal·lacions esportives, que recuperen l’equipació de fa 40 anys “però amb un punt d’actualització”.

Reguant insisteix en el fet que el disseny de les peces de roba i la confecció d’una part de la col·lecció es fa a Catalunya i a Espanya, amb proveïdors locals. Admet, però, que les equipacions per al futbol s’han hagut de deslocalitzar a Egipte, “perquè estem parlant de volums més grans que aquí no es podien assumir”.