Catalunya segueix sent un país amb un pes substancial de la indústria que manté una evolució constant al llarg dels anys, però que darrerament dona mostra de l'estancament dels nivells de productivitat que l'allunyen progressivament de la seva competència europea. Aquest és un fet marcadament important si es té en compte que la productivitat explica, en molt bona part, l'expansió i creixement dels països perquè genera valor a la seva economia i afavoreix el benestar de la població gràcies a l'increment dels salaris.
Amb aquesta visió, l'anàlisi La indústria manufacturera a Catalunya: “Quo Vadis”?, que ha presentat aquest dimecres la Cambra de Comerç de Barcelona, posa èmfasi en com és de primordial que la indústria manufacturera elevi la productivitat. Catalunya mostra una bretxa de productivitat creixent respecte a la zona euro entre el 2014 i el 2022. Denota l'informe del servei d'estudis de la Cambra que s'han estancat els augments de la productivitat registrats en les darreres dècades, perquè el dinamisme més gran de la indústria manufacturera a Catalunya s’estaria recolzant en millores relatives de competitivitat de caràcter conjuntural (augments més continguts dels preus energètics i dels costos laborals).
El responsable del gabinet d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha argumentat que la indústria manufacturera, com a motor de la transformació cap a un model productiu de més alt valor afegit (adopció de noves tecnologies, transició energètica, etc.), hauria de revertir aquesta situació. Per aconseguir-ho, la indústria té per davant un dels seus principals hàndicaps a hores d'ara: el reduït nivell d'inversió. "És necessari que hi hagi inversió, tant en l'àmbit privat com en el públic", ha manifestat Rovira, i ha admès que hi ha un seguit de barreres, "que cal eliminar", que frenen l’avenç de la inversió.
En aquest sentit, s'ha referit, insistentment al "capital humà". Molts sectors no disposen de la força de treball adequada per incorporar noves tecnologies i processos productius punters a les seves indústries i tampoc inverteixen en formació ocupacional per millorar les seves capacitacions professionals. També ha esmentat les càrregues burocràtiques i la incertesa jurídica, cal reduir el fracàs escolar, ajustar l’oferta educativa als canvis del mercat laboral, millorar les infraestructures crítiques, etc.; mals que persisteixen en el temps. "Cal que entre tots [governs, institucions, indústria..] es creï un marc proactiu per fomentar la inversió productiva (maquinària, tecnologies, transformació energètica...)", sosté Rovira. L'informe és clar: la clau per créixer en productivitat és la inversió.
Malgrat tot, l'informe mostra com la producció industrial i les exportacions manufactureres de CAT han mostrat un major dinamisme en comparació a la zona euro, especialment a partir de 2022, l’inici de la crisi energètica. La qüestió bàsica és com mantenir-ho i no engreixar el gap de productivitat que hi ha respecte dels països de la Unió Europea (UE). Els avenços de competitivitat a la indústria manufacturera (i al conjunt de l’economia catalana) en relació amb la zona euro es concentren en períodes recessius, per la via d’una forta reducció de les hores treballades, assenyala l'estudi.
Millors perspectives econòmiques
El valor afegit brut (VAB) industrial a Catalunya ha mostrat una tendència positiva des del 2022 i ha recuperat els nivells del quart trimestre del 2019. Aquesta evolució favorable contrasta amb la de la zona euro, que no s’ha mostrat tan resilient davant l’increment dels costos energètics.
En termes generals, un segon informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, sobre la conjuntura econòmica, determina que hi ha altres indicadors en els quals Catalunya sí que es comporta millor que el conjunt de la UE. Especialment, en els dos últims anys, després de la represa postpandèmia. Per això, el gabinet d'estudis ha fet una revisió a l'alça de les perspectives econòmiques pel conjunt de 2024.
L'economia catalana creixerà un 3% el 2024 (cinc dècimes més del previst en les projeccions anteriors) i un 2,4% el 2025 pel dinamisme més gros del turisme, la inversió i el consum privat durant el primer semestre del 2024. Per tant, Catalunya serà una de les economies europees que experimentarà un avenç més robust del PIB, si es té en compte els pronòstics d'altres entitats que -com el BCE- estimen un creixement de la zona euro del 0,8% i de l’1,3% per al 2024 i 2025, respectivament.
Tot i això, persisteixen alguns riscos que podrien influir negativament els trimestres vinents, entre els quals destaquen: l’augment del preu del petroli per les tensions geopolítiques a l’Orient Mitjà (tot i que es veuria parcialment mitigat per la capacitat de subministrament addicional d’Aràbia Saudita i Emirats Àrabs); l’enquistament de la inflació dels serveis en un context d’augments salarials i la persistència de tipus d’interès elevats més temps del previst, que dificultarien la millora gradual de la inversió.
Per a Catalunya, els factors principals que impulsaran el creixement econòmic els trimestres que venen seran el consum privat, el sector exterior i la recuperació de la inversió, gràcies a la millora progressiva dels tipus d’interès i al desplegament creixent dels fons NGEU, segons ha exposat Joan Ramon Rovira. El dinamisme més intens de l’ocupació, amb un avenç del 2,5% i del 2,3% el 2024 i 2025, respectivament, juntament amb la recuperació de poder adquisitiu de les llars i el descens previst dels tipus d’interès, hauria de contribuir a l’acceleració del consum privat respecte al 2023.