El registre de viatgers que hauran de fer les agències de viatges, els hotels i les empreses que lloguen cotxes, engega el 2 de desembre malgrat el rebuig frontal del sector turístic. Sobretot les agències, que consideren que afegeix càrrega burocràtica i encarirà els preus dels viatges.

El Partit Popular ha recollit les queixes dels agents turístics i aquesta mateixa setmana va tirar endavant una moció en el Senat -on té majoria absoluta, encara que li van basar també aliats del Govern com el PNB i Junts- on instava l'Executiu a prorrogar la suspensió de l'entrada en vigor del reial decret, que ja ha estat ajornada fins a tres vegades des de mitjans de l'any passat.

Contra la queixa de les agències de viatges, representades per les associacions Ceav, Fetave, Acave i Unav, que la nova norma exigeix recollir dades que fins i tot afecten a la intimitat de les persones, el Ministeri d'Interior aclareix que no introdueix exigències d'informació addicional a què ja se sol·licita actualment.

Les agències al·leguen que la recollida de dades afegeix una càrrega burocràtica que no poden assumir, perquè un 95% són pimes i en molts casos amb un sol empleat, amb el que hauran de prorrogar temps de treball, i alerten sobre la possibilitat que provoqui tancaments i sobre un hipotètic encariment del preu dels viatges.

També els hotelers, a través de la Confederació d'Hotels i Allotjaments Turístics (Cehat), han mostrat el seu rebuig de la norma, que "podria" vulnerar drets fonamentals de privacitat i "amenaça amb complicar i entorpir" l'experiència de milions de visitants, a més que suposa una "minva" a la competitivitat d'Espanya com a destinació.

Segons recull el Reial Decret 933/2021, els obligats a aportar la informació són els hotels, hostals, pensions, cases d'hostes, establiments de turisme rural, cámpines, zones d'estacionament d'autocaravanes, apartaments, bungalous i altres allotjaments similars de caràcter turístic. Però també han de facilitar aquesta informació els operadors turístics que prestin serveis d'intermediació, les plataformes digitals que donin serveis a Espanya i les llogateres de vehicles sense conductor.

Les dades que han de donar dels clients són nom i cognoms, sexe, DNI, nacionalitat, data de naixement, lloc de residència habitual, telèfons, correu electrònic, nombre de viatgers i relació de parentiu (en el cas de què algun sigui menor d'edat) i les dades de la transacció. A més, els proveïdors del servei tenen que comunicar el seu nom, DNI o CIF, municipi, província, telèfon, adreça electrònica, web de l'empresa, dades de l'establiment i altres de la transacció, com el tipus de pagament, el titular del mitjà de pagament o la data de caducitat de la targeta bancària, entre altres.

La comunicació ha de fer-se en un termini màxim de 24 hores i ha de ser firmada per tots els majors de 14 anys que facin ús d'aquests serveis. La norma obliga que els menors de 14 anys siguin registrats pels seus acompanyants.

La plataforma és operativa

L'última reunió entre Interior i patronals del sector (CEOE, empreses hoteleres, plataformes digitals, agències de viatges i allotjaments turístics) es va produir el passat 4 d'octubre i allà es va acordar l'última pròrroga de l'entrada en vigor, que ara està prevista per al 2 de desembre. A partir d'aquesta data, les empreses hoteleres o de lloguer de vehicle hauran de transmetre a l'aplicació ses.hospedajes aquelles dades que ja obtenen de manera habitual, assenyala la norma.

Segons Interior, la plataforma informàtica per allotjar les dades és operativa des de gener de 2023, però les agències de viatges insisteixen que tenen fallades. La justificació recollida en el RD explica que la normativa vigent no contemplava les noves modalitats d'activitats d'hostalatge, com els habitatges turístics.

La moció aprovada en el Senat a instàncies del PP dimecres passat dia 20 demana al Govern que mantingui suspesa l'obligació de registre dels viatgers per part de les agències de viatges i les llogateres de vehicles sense conductor. Va rebre el suport dels senadors d'UPN i VOX, a més dels representants de Junts i el PNB, socis del govern de Pedro Sánchez.

Mentrestant, van votar en contra de la moció el PSOE, Esquerra Confederal i Ezquerra Republicana de Catalunya, en tant que el BNG es va abstenir. Segons el Reglament del Senat després de l'aprovació d'una moció, el Govern ha d'informar sobre el seu compliment dins dels sis mesos següents.