Els laboratoris farmacèutics Reig Jofre i Hipra han destinat els últims mesos a condicionar les línies de producció per garantir el subministrament de vacunes dins de la Unió Europea en cas que sorgeixi una nova emergència sanitària, com va succeir fa quatre anys amb la pandèmia de la covid-19. Totes dues companyies han encetat el 2024 preparades per garantir l’autonomia estratègica d’Europa, els pròxims quatre anys, amb la reserva de capacitat de producció ever-warm d’un 30% de la capacitat de producció anual, en el cas de Reig en col·laboració amb la biotecnològica CZ Vaccines, del grup Zendal, i del 6% d’una de les línies de producció, a Hipra, per iniciar la fabricació de vacunes així que fes falta.
Aquesta disponibilitat, que és fàcil d’imaginar, no ho és tant d’executar dins del sistema intern de les farmacèutiques perquè, com bé reconeixen, no es tracta de tenir una línia de producció aturada en espera que s'esdevingui l’emergència, sinó tot el contrari. L’espai de la producció que ha d’estar reservat “han de ser instal·lacions en ús i el personal ha d’estar entrenat”, reconeixia el conseller delegat de Reig Jofre, Ignasi Biosca durant la recent presentació dels resultats econòmics del grup corresponents al 2023. També ho comenta Carles Fábrega, director de la divisió de salut humana d'Hipra i adverteix que l’acord amb la Unió Europea inclou que “les companyies estan subjectes a auditories constants per avaluar que tot està en ple funcionament, però també que l’empresa té en estoc les primeres matèries imprescindibles per iniciar una producció d’urgència amb el compromís que, si fos el cas, cal tenir una capacitat de resposta tal que els primers lots de vacuna han de sortir de la nostra fàbrica d’Amer (Girona) en un temps rècord de tres mesos”.
Catalunya es posiciona al mapa europeu
La proposta d’Hipra i la que Reig Jofre va presentar juntament amb Zendal —amb fàbrica a Pontevedra per produir l'antigen de la vacuna— van ser dues de les cinc empreses seleccionades per la UE, el mes de juliol del 2023, per garantir la seva autonomia estratègica i les dues úniques que fan servir la tecnologia de la proteïna recombinant per fabricar les vacunes, de manera que —en cas d’emergència— Catalunya serà el lloc d’Europa on es fabricarà el 100% d’aquest tipus de vacunes.
Hipra pot assumir per ella mateixa tota la cadena de producció de la vacuna, des de la fabricació de l’antigen i l’escalat industrial fins a la comercialització, i “donat que la nostra capacitat màxima és de 24 bilions de dosis, reservar un 6% d’una de les línies de producció és una dimensió molt significativa”, afegeix Fábrega, que destaca la capacitat i el control de tota la cadena de valor com els “punts forts que ha tingut en compte la UE”. Hipra té una sòlida presència internacional a més de 40 països, amb filials pròpies, tres centres d’R+D i sis centres de producció ubicats estratègicament a Europa (Espanya) i Amèrica (Brasil). A més a més, la seva extensa xarxa de distribució internacional manté oberts els canals de comercialització amb més de 100 països, amb la qual cosa cobreix els cinc continents.
La capacitat de les instal·lacions de Reig Jofre a Sant Joan Despí supera els 600 milions de dosis anuals, després de l’última ampliació de les instal·lacions de producció d’injectables, que ja va estar operativa el 2023. Reig Jofre i Zendal s'han compromès a produir i lliurar dins del territori de la UE les dosis de vacunes assignades al contracte, en un període de dotze mesos des de l'activació d'una situació d'emergència.
L'acord cobreix les despeses associades de preparació i adequació, així com el cost d’oportunitat de la capacitat reservada durant quatre anys, prorrogables a quatre més. El conseller delegat de Reig Jofre feia valdre aquest acord tant en l'àmbit financer com estratègic, perquè reconeix la competitivitat de les plantes del grup farmacèutic, que ha instal·lat tecnologia punta.
La Unió Europea, mitjançant l’Agència Executiva Europea de Salut i Digital (HaDEA, per les seves sigles en anglès) ha triat cinc empreses: Reig Jofre/Zendal, Hipra, Pfizer (per a sèrums d'ARN) i Bilthoven Biologicals (vacunes de vectors virals). En el seu conjunt, els demana una capacitat de fabricació de 450 milions de dosis anuals, però no ha informat públicament de cadascun dels acords, i va pressupostar 160 milions d’euros. El projecte EU-FAB, l'objectiu del qual és establir una xarxa que garanteixi la capacitat de producció de vacunes i altres medicaments com a resposta a emergències futures i que va impulsar la UE, determinava la concessió de vacunes basades en ARNm; en vectors vírics i en proteïnes. Aquest últim lot és el que ara controlarà Catalunya.