L'operador estatal Renfe ha elevat aquest divendres la reclamació a Talgo pel retard en el lliurament de 15 trens Avril fins als 166,6 milions d'euros, perquè xifra en 50 milions el lucre cessant derivat d'aquestes demores, un dia després de l'opa llançada per Magyar Vagon sobre l'empresa. En una carta enviada al conseller delegat de Talgo, Gonzalo Urquijo, i firmada pel director general d'Operacions de Negocis i Operacions de Renfe, Óscar Gómez Barbero, l'operadora indica que en cas que no puguin entrar en servei abans de l'1 d'abril (ho haurien d'haver fet a l'estiu del 2021), sumarà 80.000 euros diaris per danys i perjudicis.

En la missiva assenyala que la documentació aportada fins ara per Talgo "no justifica" que els retards en el lliurament dels trens S106 no siguin imputables al constructor.

Tercera opa de l'any

L'opa del consorci hongarès Ganz-Mavag sobre Talgo, anunciada aquest dijous, és la tercera que es planteja des de començament d'any, juntament amb les formulades per la companyia portuguesa Bondalti sobre Ercros i per Telefónica sobre la seva filial alemanya per excloure-la de Borsa. Juntament amb aquestes tres operacions, encara segueixen vives i en diferents fases de desenvolupament, les opes formulades sobre Prosegur, Opdenergy i Applus, per la qual competeixen dos oferents.

L'opa sobre Talgo es va anunciar aquest dijous, malgrat les reticències del govern espanyol, encara que les primeres informacions entorn de l'operació van aparèixer a mitjans de maig. A diferència de la majoria d'opes, el consorci hongarès no pretén excloure de Borsa al fabricant espanyol de trens.

Més avançada està l'opa sobre Ercros, ja que Bondalti Ibérica, filial del grup químic portuguès Bondalti, la va presentar formalment el 5 de març. Bondalti, que condiciona l'oferta a aconseguir una acceptació superior al 76% del capital, pretén excloure Ercros de Borsa. L'opa de Telefónica sobre la seva filial alemanya es va anunciar aquest dijous i es dirigeix al 5,65% del capital de Telefónica Deutschland que encara no controla. Telefónica ja havia llançat al novembre una opa sobre Telefónica Deutschland amb la qual va elevar la seva participació des del 71,8% fins al 94,35%.

Ofertes de 2023

Pel que fa a les opes plantejades el 2023 i encara en desenvolupament, l'oferta sobre Opdenergy que havia formulat GCE Bidco (vehicle inversor de la gestora francesa Antin) ja compta amb el vistiplau de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El termini d'acceptació de l'opa, que es va presentar el juny de 2023, acabarà el pròxim 15 de març. El comitè assessor tècnic dels índexs IBEX ha decidit excloure a Opdenergy de l'IBEX Small Cap a partir del 18 de març. També es troba en la seva fase final l'opa que Helena Revoredo, principal accionista de Prosegur, va presentar el novembre per aconseguir un 15% addicional de la companyia de seguretat.

Però, sens dubte, el procés d'opes més complex és el que té per objectiu Applus, empresa dedicada a les ITV, per la qual competeixen dues ofertes. El juny de l'any passat, el fons d'inversió nord-americà Apollo va llançar una opa sobre el cent per cent del capital d'Applus. Tres mesos després, el setembre, la societat Amber, vehicle d'inversió dels fons I Squared i TDR, va anunciar una contraopa que millorava el preu ofert per Apollo. L'opa d'Apollo va rebre al gener l'autorització de la CNMV, que va admetre a tràmit al febrer la presentada per I Squared i TDR.

Al llarg de l'any passat es van presentar unes altres dues opes: una del Banc Santander sobre el 3,76 % del capital de Santander Mèxic; i una altra del grup constructor FCC per comprar accions pròpies i reduir la seva capital.