Les empreses del sector energètic han fet públiques els seus comptes de resultats i amb elles la seva aportació fiscal, a la qual han afegit aquest any el nou impost temporal impulsat pel Govern per gravar els "beneficis caiguts del cel". En aquest sentit, Repsol, Cepsa i Naturgy són les companyies energètiques que més contribuiran a les arques públiques aquest any pel nou tribut que gravar amb un 1,2% les vendes de les empreses del sector, els ingressos del qual superin els 1.000 milions anuals.
En total, Repsol, Cepsa, Naturgy, Iberdrola i Endesa hauran de pagar aquest any uns 1.483 milions d'euros pel tribut, sent les tres primeres les que més abonaran. Es pot destacar que les principals companyies s'han alineat per recórrer l'impost davant de la Justícia, considerant-lo "discriminatori, injustificat i arbitrari". Tant la patronal Aelec (berdrola, Endesa i EDP) com Endesa i Iberdrola i Repsol individualment han decidit interposar recursos contenciós-administratius davant de l'Audiència Nacional, que ja va rebutjar les mesures cautelars sol·licitades per la petroliera.
Del total a abonar per les cinc empreses del sector, Repsol, Cepsa i Naturgy sumen el 72,5%. Concretament, la petroliera que presideix Antonio Brufau haurà de pagar aquest any entorn de 450 milions d'euros, segons va precisar el conseller delegat de la companyia, Josu Jon Imaz, en la conferència amb analistes per explicar els resultats de 2022. Imaz va assegurar, no obstant això, que l'esmentat impost no tindrà un impacte "material" en els comptes de 2023.
El directiu va criticar aquest impost, en considerar que no és compatible ni amb la Constitució Espanyola ni amb la normativa europea, per la qual cosa la companyia l'ha portat davant de l'Audiència Nacional. "Estem encantats de contribuir a la societat a través dels impostos que paguem, però aquesta taxa és discriminatòria i desincentivarà el negoci. El que necessitem les empreses és més inversió i producció per mantenir els preus energètics baixos", va defensar Imaz.
Cepsa pagarà 325 milions i Naturgy 300
Per la seva part, Cepsa pagarà el 2023 aproximadament 325 milions d'euros. Aquest càrrec, segons precisa el grup, no està reflectit en els resultats de 2022. La contribució fiscal total de Cepsa va assolir els 6.654 milions d'euros el 2022, xifra rècord en la història de la companyia, dels que el 71% (un total de 4.721 milions d'euros) van anar impostos pagats a Espanya.
Quant a Naturgy pagarà aquest any entorn de 300 milions d'euros, segons el president executiu de la firma, Francisco Reynés, qui va destacar que aquesta xifra ja està integrada a les previsions de la companyia sobre el resultat brut d'explotació (Ebitda) per a 2023, que l'energètica espera que sigui "almenys igual" al de 2022, quan va ascendir 4.954 milions d'euros (+40,4% en termes interanuals).
Iberdrola calcula que aquest any pagarà entorn de 200 milions d'euros a causa d'aquest impost, que també ha recorregut davant dels tribunals. "Considerem que aquest impost incompleix la Constitució Europea i el Dret europeu i no esperem que aquest any hi hagi una decisió dels tribunals, probablement l'any que ve", van indicar des de la companyia.
Del seu costat, Endesa també està immersa en la batalla judicial contra l'impost i ho ha recorregut també davant de l'Audiència Nacional per considerar-lo "injustificat i discriminatori". La companyia va avançar que els resultats dels anys 2023 i 2024 es veuran impactats tant en ebitda (resultat brut d'explotació) com en resultat ordinari net per la nova taxa, amb una afectació de 208 milions per any.
Hisenda ja ha recaptat 817,4 milions amb el pagament anticipat
Al marge de la batalla judicial, l'Agència Tributària ja ha recaptat 817,4 milions amb el pagament anticipat de l'impost temporal a energètiques, mentre que l'import obtingut pel tribut a entitats financeres va superar els 637 milions d'euros, que en conjunt sumen 1.454 milions d'euros per a les arques públiques. "Els resultats són molt positius", va destacar la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero.
El passat 20 de febrer va finalitzar el termini límit per al pagament anticipat dels impostos, que es correspon amb la meitat del previst per a tot l'any. Així, les entitats financeres i energètiques han hagut d'ingressar, en concepte de pagament anticipat de l'esmentada prestació, el resultat de multiplicar el percentatge del 50% sobre l'import de presentació calculat.
En vista d'aquestes primeres dades, la titular d'Hisenda preveu que se superaran els 3.000 milions anuals --en 2023 i 2024-- inicialment estimats sobre la recaptació d'aquests tributs temporals. Aquests ingressos 'extra' buscaran cobrir els costos derivats de les mesurades per fer front a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna.