La principal petroliera d'Espanya, Repsol, ha fet un important pas aquest divendres en la seva aposta per la transició energètica i ha fet la seva major compra fins al moment en renovables adquirint per 560 milions d'euros la cartera de renovables d'Asterion. Es tracta d'una empresa espanyola que gestiona 7.700 MW d'actius renovables a Espanya (el 84%), Itàlia (12%) i França (4%). En funció dels contingents afegits, la compra podria arribar als 580 milions d'euros. 

La notícia s'ha donat a conèixer a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) a les 8h40, poc abans de l'obertura de l'IBEX 35, que l'ha premiat amb una lleu pujada d'inici, tot i que cap a la mitja sessió de la Borsa Repsol se situava quatre decimals per sota del valor de la seva acció a l'inici. Així, l'acció es paga a 14,165 euros, un 0,39% menys que ahir. 

Dins del seu marc de descarbonització i aposta per les energies netes, Repsol ha realitzat aquesta important compra després de presentar uns molts bons resultats del tercer trimestre de l'any. Va obtenir un benefici de 3.222 milions d'euros, un 66,2% més que en els primers nou mesos de 2021. D'aquesta forma, es recuperava de les pèrdues de 2019 i 2020, de més de 7.100 milions d'euros, i agafava impuls per seguir amb la seva transició dels combustibles fòssils a les renovables, on ha de competir amb Iberdrola, Acciona Energia, EDPR, Enel Green Power o Naturgy, que són les promotores de renovables que tenen una major potència a Espanya.  

La petroliera ha explicat que es tracta d'una "fita" de cara al seu pla estratègic fins al 2025, amb el qual vol arribar als 6.000 MW de potència instal·lada en energies renovables, xifra que s'hauria de multiplicar per més de tres fins a arribar als 20.000 MW l'any 2030. El conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ha assegurat que amb la compra ajuden a materialitzar "l'ambició de ser líders en la transició energètica". 

Asterion Energies és una empresa espanyola que pertany a Asterion Industrial, el fons d'inversió més gran d'Espanya, presidida per Jesús Olmos, que és també el conseller delegat i un dels tres socis fundadors. Olmos ha assegurat que estan "orgullosos" d'haver creat la plataforma europea "des de zero" i ha assegurat que Repsol és "el soci idoni per continuar aquesta història de creixement i continuar contribuint amb ella a la transició energètica". Segons publica Expansión, Repsol s'ha imposat a la francesa Engie amb aquesta operació. 

Cartera en creixement

La cartera energètica adquirida es divideix en 4.900 MW de solar fotovoltaica i 2.800 MW de generació eòlica, dels quals 2.500 MW estan en desenvolupament o construcció. Repsol es va comprometre l'any 2019 a arribar a zero emissions  de cara a l'any 2050. 

Tomás Malango (dreta), director del departament de renovables de Repsol, durant una visita a Múrcia amb l'alcaldessa de Cartagena, Noelia Arroyo, i el president de la comunitat de Múrcia, Fernando Lópe Miras. | Fotografia: Europa Press 

Ara mateix, abans de la compra, Repsol té 1.600 MW de capacitat instal·lada en renovables a Espanya, 62,5 MW als Estats Units, 96 a Xile i 3 al parc eòlic flotant Windfloat Atlantic, a Portugal. Està construint capacitat per instal·lar 2.000 MW més a, 1.180 a Espanya, 719 als Estats Units i 120 MW a Xile. 

El parc eòlic Delta, a l'Aragó (335 MW), la planta fotovoltaica Valdesolar, a Badajoz (264) i el complex fotovoltaic Kappa, a Ciudad Real (126,6) són els principals actius en renovables de la companyia, que a més té en construcció la finalització del complex eòlic Delta II, que comptarà amb 860 MW quan estiguin a punt els 26 parcs eòlics disponibles. 

Entre les operacions més importants de Repsol aquest any està la venda del 25% de la seva filial de renovables a Crédit Agricole i EIP, una transacció valorada en 4.400 milions d'euros un cop sumat el deute. Va ser un moviment per comptar amb socis financers destacats en la seva aposta per les renovables. 

D'altra banda, el mes de setembre d'aquest any va concretar la venda de part del seu negoci de petroli i gas per 5.000 milions d'euros al fons nord-americà EIG, una operació justament pensada en impulsar la transformació energètica al mateix temps que els ajudava a reduir el seu deute. 

Dins el marc de l'Agenda 2030 —l'energia eòlica, que ja és la principal energia a Espanya amb un 23% per sobre del total— hauria de multiplicar per dos el que genera i passar dels 60.400 gigawatts per hora (GWH) actuals als 116.110 GWH el 2030, quan es preveu que l'energia renovable passi a duplicar-se i representar el 74% del total.